Barra d'equilibri: És una prova exclusivament femenina. La gimnasta realitza una coreografia d'entre 60 i 80 segons de durada damunt d'una barra d'equilibri de només 10 centímetres d'amplada. L'exercici s'inicia des del terra, d'on se salta fins a la barra per a realitzar l'actuació i finalitza amb un nou salt de retorn a terra. La rutina és una barreja d'habilitats acrobàtiques, elements de dansa, salts i postures que esdevenen de gran dificultat.
Originàriament era una barra de fusta polida. Des dels anys 80 la barra és recoberta d'una pell que ajuda a evitar les relliscades.
L'exercici de terra o simplement terra: L'exercici de terra es desenvolupa en una superfície encatifada de 12 × 12 metres quadrats. Es practica tant en categoria masculina com femenina. Les gimnastes efectuen un coreografia d'entre 70 i 90 segons, de vegades amb acompanyament musical. Els gimnastes, en canvi, realitzen una rutina d'entre 60 i 70 segons, sense música.
Les rutines consisteixen en una sèrie de passades diagonals on el gimnasta realitza tota mena de salts, voltes, habilitats acrobàtiques i caigudes a terra, acompanyades per elements de dansa, demostrant flexibilitat, força i equilibri.
El salt sobre cavall o salt sobre poltre. El terme també s'associa al mateix exercici, salt, mentre que l'objecte en si és el poltre o cavall o més recentment taula.
S'utilitza tant en categoria masculina com femenina i és un exercici molt curt però de gran potència què és divideix en dues fases definides com primer i segon vol. El primer vol, el dona l'impuls, després d'una carrera de 25 m, i el salt al trampolí, que es pot realitzar tant de cara al poltre com donant l'esquena. Per fer el salt d'esquena s'ha de fer una rotació amb les mans sobre el passadís i les cames al trampolí. En el segon vol, el gimnasta, posa les mans a l'aparell per tal de superar-lo amb mortals simples, dobles o triples (cap endavant, enrere o al voltant de l'eix longitudinal). Per fer el salt a terra és necessari aterrar amb els peus i quedar amb el cos alineat amb la direcció de la carrera.
En aquest aparell el gimnasta fa un esprint d'uns 25 metres en una recta que finalitza en un petit trampolí on es fa la batuda i se salta recolzant les mans sobre el poltre o cavall i fent una tombarella a l'aire el més alta possible i intentant fer una figura aèria com més complicada millor, per acabar caient dempeus a terra. La dificultat de la tombarella, així com l'alçada assolida i la forma de caure a terra influeixen a l'hora d'obtenir la puntuació més alta possible.
És una prova que es realitza tant en categoria masculina com femenina. L'any 2001, el tradicional poltre o cavall va ser reemplaçat per un nou aparell també conegut com a taula. És un aparell una mica més ample i llarg, així com estable que l'antic.
Les barres asimètriques en femenina i barres paral·leles en masculina. Està format per dues barres horitzontals situades a diferent alçada en femení i a la mateixa alçada en masculí. La rutina d'exercicis d'aquest aparell consisteix en el fet que el/la gimnasta realitza diversos moviments fluids (salts, cercles, balancejos...) entre ambdues barres. El concurs s'inicia des de terra, i s'acaba amb una tombarella des de les barres de nou cap a terra.
Les anelles: Només és practicat en categoria masculina. És l'aparell gimnàstic que requereix més capacitat física. Les anelles pengen d'uns cables de filferro a uns 2,80 metres del terra, de manera que el gimnasta pugui restar penjat i amb capacitat de moure's i pivotar lliurement. Realitza una sèrie de rutines, estàtiques i en moviment, on es demostra equilibri, força, poder i moviments dinàmics tot evitant que les anelles el facin pivotar. Com a mínim és necessari realitzar un exercici estàtic de força, tot i que se'n poden incloure dos o tres. La rutina conclou amb una tombarella fins a terra.
El cavall amb arcs: És un exercici gimnàstic practicat només en categoria masculina. El gimnasta, amb les mans recolzades sobre l'aparell, realitza diversos moviments tant amb una cama com amb dues cames. La rutina típica feta amb una cama és la de la tisora, exercici que se sol fer amb les mans agafades a les anelles (arcs) del cavall. El treball realitzat amb dues cames és la rutina principal d'aquest aparell. El gimnasta mou les dues cames unides, fent-les pivotar amb un moviment circular i amb les mans recolzades en qualsevol punt del cavall. L'exercici acaba quan el gimnasta "desmunta" del cavall, desplaçant cames i cos a un costat del mateix i aterrant a terra. Originàriament el cavall era fet de metall i fusta i recobert de pell. Actualment són fets de plàstic o materials sintètics.
La barra fixa o barra horitzontal: Només es fa servir en les proves masculines. És una barra de metall (normalment acer) situada a 275 centímetres del terra. El gimnasta, agafat amb les mans a la barra, fa una sèrie de rutines (entre 11 i 15 habilitats) amb salts de diversos tipus que són regulats per un codi de puntuació acabat amb un salt final fins a terra.
La gimnàstica rítmica és un esport majoritàriament femení que consisteix a seguir una melodia amb aparells gimnàstics. Es pot practicar individualment o en equips de fins a cinc noies i es valora la dificultat tècnica dels moviments, el ritme i la bellesa de la coreografia amb una puntuació per part d'un jurat que determina qui guanya la competició. Els salts, girs i passades dels aparells pugen la puntuació, afinada per la gràcia del ball general.
Existeixen cinc modalitats de gimnàstica rítmica: la corda, el cèrcol o aro, la pilota, les maces i la cinta. Per practicar aquest esport a part dels aparells s'utilitzen, unes punteres per protegir els peus i un vestuari especial (mallots). Les gimnastes llencen sovint els aparells i els fan fer moviments mentre elles salten i es mouen, la coordinació i l'habilitat per recollir els aparells sense perdre el compàs és un dels punts claus de l'esport. Ni les noies ni els aparells poden estar aturats mentre dura la música, ja que es penalitza.
Aquest esport pot ser practicat individualment o en conjunts. Els conjunts estan formats actualment per 5 integrants. Totes poden tenir aparells iguals o poden haver 3 amb un mateix aparell i 2 amb un altre diferent (en aquest cas l'exercici es diu mixt). Fins a l'any 1994 eren 6 gimnastes, però van canviar el reglament a 5 gimnastes. El marge de duració d'un exercici de conjunts va de 2 minuts i 15 segons fins als 2 minuts i 30 segons, mentre que els individuals poden ser d'1 minut i 15 segons fins a 1 minut i 30 segons. La moqueta, té unes dimensions de 14 x 14 metres.
A les competicions de gimnàstica rítmica, els exercicis són avaluats pels jutges seguint el Codi de Puntuació, que és revisat per la FIG cada 4 anys.
A l'actual Codi de Puntuació (2013-2016), la nota final d'un exercici s'obté de la suma de dues notes (les notes de dificultat i d'execució). Cada una amb un valor màxim de 10 punts pel que la puntuació final serà d'un màxim de 20 punts.
A part existeixen les penalitzacions a causa dels errors que la gimnasta ha comès. Si ets penalitzat et resta punts de la nota final. Com a novetat, aquest codi permet la utilització de música cantada en un dels exercicis. La nota de dificultat està composta per la suma de: dificultat corporal (salts, equilibris i rotacions), combinació de passos rítmics, elements dinàmics amb rotació i riscos, i finalment el domini de l'aparell.
La nota d'execució valora la correcció en tots els elements a nivell musical, de tècnica corporal i tècnica amb l'aparell. En ella es distingeixen faltes artístiques i faltes tècniques. Es valora la composició, la música de l'exercici, l'expressió corporal o la varietat en la utilització de l'espai; per altre costat, en el component de les tècniques es valoren aspectes com la tècnica dels moviments corporals, la tècnica base de l'aparell, la igualtat del treball entre les dues mans durant l'exercici, etc.
Pel que fa a les penalitzacions, es pot mencionar que:
L'aparell ha d'estar sempre en moviment.
L'exercici ha de finalitzar en el moviment exacte en el qual acaba la música amb què s'ha acompanyat l'exercici.
El grau de dificultat s'ha de presentar a l'aparell, o bé en els moviments de la gimnasta, però sempre ha d'existir.
La sortida a la moqueta, ja sigui de la gimnasta o de l'aparell, està penalitzada.
Es penalitza la comunicació entre l'entrenador/entrenadora o amb les companyes durant l'execució de l'exercici.
Els 5 factors d'aquest codi, són:
la dificultat
la bonificació
la penalització
la coreografia
l'execució
Els anomenats elements corporals són la base dels exercicis individuals i dels conjunts, i es poden realitzar en diferents direccions, plans, amb desplaçament, o sense, i coordinats amb moviments de tot el cos.
Entre els principals grups d'elements corporals es troben:
Salts: consisteixen a assolir un moviment o exercici de vol. Per poder tenir-lo en compte com a dificultat, ha de posseir característiques com l'altura, fixació de la forma durant el vol, bona amplitud i estar coordinat amb un aparell. Alguns tipus són: la gambada, la corza i el cosac.
Equilibris: la gimnasta ha d'aguantar una posició d'equilibri durant almenys tres segons. Es poden realitzats sobre mitja punta (en relevé), a peu plà o sobre diferents parts del cos, sempre mantenint la fixació de la forma i coordinant-ho amb l'aparell. Un exemple n'és l'equilibri passé, l'horitzontal.
Girs: també anomenats rotacions, poden realitzar-se en mitja punta, peu pla, o una altra part del cos, sempre tenint una forma fixada i en coordinació amb l'aparell. Normalment, almenys ha d'haver una rotació de 360°. Alguns molt comuns són sobre una cama en horitzontal o en passé, utilitzant la força de la cama lliure com a impuls per girar.
Flexibilitats i ones: poden ser realitzades sobre un o dos peus, o de qualsevol altra part del cos. S'exigeix la fixació de la forma i a la vegada coordinar-se amb l'aparell.
Hi ha 5 aparells diferents a la gimnàstica rítmica: la corda, el cèrcol, la pilota, les maces i la cinta.
La corda: és de material sintètic. La llargada va d'acord amb l'estatura de la gimnasta, mesurant-se des de la punta del peu fins a les espatlles, doblegada per la meitat i als extrems hi té dos nusos. Les figures de l'exercici poden ser fetes amb la corda tensada o destensada, amb una de les dues mans, i amb canvi de mans o sense. S'hi poden fer diferents moviments, com els girs, cops, salts i llançaments.
El cèrcol o aro: està fet de material plàstic (ha de ser d'un material rígid). El diàmetre interior ha de tenir entre 80 cm i 90 cm. El cèrcol ha d'arribar a la cintura de la gimnasta. Ha de pesar un mínim de 300g i pot ser llis o aspre. Es pot embolicar amb una cinta adhesiva de color. S'ha de tenir molt bona coordinació en els moviments. Hi ha diferents tipus de moviments, com els llançaments i desplaçaments.
La pilota: està feta de goma o de plàstic, té seu diàmetre de 18 a 20 cm i el seu pes almenys de 400 g. La pilota és l'únic element el qual no es permet agafar amb força, pel que es requereix una relació més suau entre l'aparell i el cos. La pilota no pot quedar immòbil a terra. Els moviments que es poden fer amb la pilota són: els bots, els llançaments, els rodaments i les rotacions.
Les maces: estan fetes de cautxú. La seva llargada és de 40 a 50 cm d'un extrem a l'altre, amb un pes mínim de 150g per maça. Les parts de la maça són: el cos, el coll i el cap. Una gimnasta utilitza les maces per a executar voltes, molins, llançaments i moltes figures asimètriques. Hi ha diferents moviments, com llançaments amb una o dues mans, molins i lliscaments.
La cinta: està feta de setí o d'un material no emmidonat, i té una vareta anomenada estilet que pot estar feta de fusta, bambú, plàstic o fibra de vidre i ha de mesurar entre 50 i 60 cm. Té una amplada d'entre 4 cm i 6 cm i una llargada de fins a 6 m. Ha de pesar un mínim de 35 g (sense la vareta). La cinta té diferents parts: l'estilet, la unió i la cinta. La cinta és molt lluminosa i pot ser llançada en totes les direccions. Els seus vols a l'aire creen imatges i formes diverses. Els moviments poden ser espirals, llançaments, etc. L'extrem de la cinta ha d'estar sempre en moviment durant tota l'execució de l'exercici, sense tocar el terra de forma involuntària.
Aquí teniu uns quants vídeos de cada aparell de gimnàstica rítmica.
pilota
maces
cinta
corda
Bibliografia: