VOLEIBOL

Imatge de fons de títol: Michael Elkan. (2017) https://eveningsessiongroup2.blogspot.com/2017/03/dietherdaveapostol-reflection-in-field.html

Fototeca.cat. (2021). Terreny de joc, xarxa i pilota de voleibol. https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0151136.xml

El voleibol o vòlei és un esport d'equip que consisteix en fer passar la pilota al camp contrari per damunt d'una xarxa col·locada transversalment al mig de la pista, principalment mitjançant les mans, encara que les regles també permeten fer-ho amb qualsevol altra part del cos. La pilota pot ser tocada o impulsada amb cops nets, però no pot ser aturada, subjectada, retinguda o acompanyada. Per anotar un punt cal aconseguir que la pilota toqui el terra dins del terreny de joc de l'equip rival, respectant el reglament.

Dipagustin. (2019). Wikimedia Commons. Voleibol.https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Voleibol.jpg

L'objectiu del voleibol és guanyar 3 dels 5 sets del partit. Hi ha diverses modalitats segons la superfície en què es jugui, quan es practica en una pista és voleibol, si la superfície és de sorra se'n diu voleibol platja. Les regles són les mateixes respecte a la rotació de jugadors, ja que es fa quan es canvia de servei. No és un esport de contacte.

Aquest esport, anomenat originalment mintonette, va ser ideat l'any 1895 per William G. Morgan, essent director d'educació física de l'Associació Cristiana de Joves (YMCA) a Holyoke, Massachusetts. Morgan va voler dissenyar un joc sense contacte físic entre els dos equips essent una alternativa més suau al bàsquet, el qual havia inventat el seu amic James Naismith quatre anys abans a Springfield, a només 16 quilòmetres de distancia.

Els partits els juguen 6 jugadors per cada equip, al millor de tres sets. Si s'arriba als 4 sets perquè cada equip ha guanyat 2 sets, es pot arribar als 5 sets. Cada set es guanya amb 25 punts (amb un avantatge de 2 punts), el cinquè set s'anomena tie break, el qual és de 15 punts.

La pista de cada equip es divideix en sis posicions numerades. La número 1 està situada, amb els jugadors mirant a la xarxa, a la part dreta més allunyada de la xarxa i és la posició des d'on es posa en joc la pilota. La posició 2 és davant de la número 1, entre la "línia d'atac" i la xarxa. Al davant i centre hi ha la posició 3 i a l'esquerra la 4, darrere seu la 5 i al mig de la rereguarda la posició 6.

David Martin. (2007). Wikimedia Commons. VolleyballRotation. https://commons.wikimedia.org/wiki/File:VolleyballRotation.svg

Canvi de posició dels jugadors o jugadores o rotació

Cada vegada que un equip guanya un punt en què el rival ha posat la pilota en joc, tots els jugadors o jugadores canvien de posició abans de fer el servei. Així, qui estava a la posició 6 passa a la 5, i aquest a la 4, i així successivament fins a situar qui estava al número 1 al número 6. Com veureu hi ha un jugador que porta una samarreta de diferent color, aquest és l'anomenat lliure.

Els sistemes de joc

Hi ha diferents sistemes de joc que s'utilitzen en diferents situacions, condicions o objectius. Hi ha la formació de recepció de la pilota, la d'atac i la de defensa. El principal sistema per rebre la pilota, després d'un servei o d'una rematada, és l'anomenat 1:3:2 o sistema en W. En aquesta formació, el col·locador de la zona 2 se situa molt a prop de la xarxa, i el defensa de la zona 6 s'avança. També podem distingir dues formacions diferents d'atac: la primera seria l'anomenada "col·locador per torns", que consisteix en el fet que el jugador de la zona 3 fa les funcions de col·locador i tots els jugadors passen per totes les posicions. L'altra formació seria el sistema de "4 rematadors i 2 col·locadors", en el qual a la línia d'atac i a la de defensa hi ha 2 rematadors i 1 col·locador. A més, per mantenir els col·locadors a les zones 3 i 6, després del servei es modifica la seva situació en el camp. Finalment, el sistema de defensa més popular, és el de "3:1:2", també anomenat "central avançat", en el qual els tres davanters se situen prop de la xarxa per blocar la pilota i el defensa de la zona 6, s'avança.

Com es juguen els punts

Per començar a jugar un punt, el jugador situat a la zona 1 efectua el servei des de darrere de la línia de fons, de manera que la pilota arribi al camp contrari passant per sobre de la xarxa. L'equip contrari pot tocar la pilota fins a 3 vegades abans de tornar-la a l'altre camp, i així successivament, fins que un equip aconsegueix de fer caure la pilota a terra dins del camp contrari o que algú cometi una infracció.

Infraccions que signifiquen la pèrdua del punt

Fora: quan la pilota toca el terra, va a fora del camp o toca un objecte extern (assenyalat pels àrbitres amb els dos braços paral·lels al cos i els 2 palmells mirant cap endins a l'alçada de la cara de l'àrbitre).
Pilota tocada: quan la pilota cau a fora del camp propi (assenyalat pels àrbitres amb els dits de les mans a l'alçada de la cara i refregant-los).
Retenció: quan un jugador retén o acompanya la pilota (assenyalat amb el palmell d'una mà mirant cap amunt i pujant aquest palmell).

Dobles: quan un jugador toca la pilota dues vegades seguides (assenyalat mostrant dos dits).
Quatre tocs: si un equip juga la pilota més de tres vegades (assenyalat mostrant 4 dits).
Xarxa: quan un jugador toca la xarxa, sempre que aquest jugador intervingui en l'acció del joc (assenyalat tocant la xarxa per la part lateral amb el palmell de la mà).
Remat de saguer: quan un defensor remata o bloqueja la pilota per sobre de la xarxa entrant en camp contrari des de la zona delimitada per la línia de 3 metres i la xarxa; quan un lliure remata o bloqueja la pilota per sobre de la xarxa (sigui quina sigui la zona en què ho fa); o quan un lliure col·loqui a un altre company amb els dits de la zona delimitada per la línia de 3 metres i la xarxa, i aquest company remati per sobre de la xarxa (assenyalat passant un braç per sobre del cap com si volguessis tocar-te l'orella contrària, sense arribar a fer-ho).
Invasió: quan un jugador passa un peu complert en camp contrari, o toca la pilota per sota la xarxa (assenyalat amb el dit índex indicant la línia central).
Invasió aèria: quan un jugador remata la pilota en camp contrari, o quan un jugador bloqueja abans que un jugador rival pugui fer un altre toc de pilota al seu camp (assenyalat amb el palmell mirant el terra a l'alçada de la cara).
Pantalla: quan un jugador o grup de jugadors de l'equip que serveix es disposen de tal manera que amaguen el jugador que fa el servei o la trajectòria de la pilota a l'equip contrari.
Falta de rotació: cada vegada que es recupera el servei, l'equip ha de fer una rotació en el sentit de les agulles del rellotge. Si aquesta rotació no es fa, la pilota passa a l'equip contrari.

El jugador lliure:

És un jugador dedicat a tasques defensives. Pot entrar i sortir contínuament del camp substituint a la resta de jugadors quan per rotació es troben en posició defensiva. L'objectiu d'aquesta figura és que cobreixi l'espai dels atacants, generalment més alts i amb pitjor recepció.

El lliure té unes regles diferents que limiten la seva tasca. En termes generals, només pot actuar en posicions defensives (1, 6 i 5) i a més:

No pot treure.
No pot bloquejar (ni tant sols intentar-ho).
No pot completar un atac quan la pilota supera per complet la part superior de la xarxa.

Si realitza una passada de dits a la zona d'atac, l'atacant haurà de copejar la pilota per sota de la vora superior de la xarxa. La passada d'avantbraços està permès.

Cada equip pot comptar amb un màxim de dos lliures a la seva plantilla i aquests jugaran amb un uniforme de diferent color la resta dels seus companys. Les substitucions del lliure són il·limitades, però ha d'haver una jugada completada entre dos canvis. El lliure només podrà ser reemplaçat pel jugador titular que havia estat substituït o bé pel segon lliure.

Accions en voleibol:

Servei: S'utilitza per iniciar el joc i la pilota ha de passar a l'altre camp, tant si toca la xarxa com si no, el joc continua igual. Hi ha diferents tipus de serveis: el servei de cullera que és més segur però menys potent, i el servei de tennis, amb una trajectòria molt més tensa i difícil de salvar.
Toc de dits: es fa servir principalment per col·locar la pilota perquè un company pugui fer la rematada. És un gest tècnic que es fa servir per fer passades altes, i el moviment consisteix a flexionar les cames, estirar els braços cap amunt, amb els colzes flexionats i tocar la pilota amb els dits de les dues mans, sense acompanyar-la i sense que la pilota rodi gaire.
Rematada: Acostuma a ser el tercer toc de l'equip i pretén passar la pilota a l'altre camp sense que l'equip contrari la pugui tornar. Les fases són: el desplaçament, el salt, el cop i la caiguda.
Toc d'avantbraços: es fa servir per rebre la pilota després del servei o d'una rematada. Acostuma a ser el primer toc de l'equip i consisteix a tocar la pilota amb els avantbraços per elevar-la i passar-la al col·locador.
Bloqueig: és l'acció que fan els jugadors prop de la xarxa de l'equip contrari per parar l'atac. Consisteix a saltar i aixecar les mans per intentar parar completament el remat i que "reboti" a l'altre camp fent punt directe o bé, el bloqueig defensiu, que serveix per parar la intensitat del remat i que vagi a parar al teu camp.
- Es pot arribar a fer triple bloqueig (és a dir, dels tres jugadors que estan a les posicions de dintre dels tres metres).
- El bloqueig no conta com un toc de l'equip, és a dir, si bloqueges, el teu equip encara pot fer tres tocs més, fins i tot tu mateix podries tornar a aixecar la pilota.

Bibliografia:

Report abuse