El golbol (en anglès goalball) és un esport d'equip que practiquen esportistes invidents o deficients visuals. L'objectiu del golbol és marcar gols amb les mans a la porteria de l'altre equip. Els equips estan formats per tres jugadors. Es basa en l'oïda per detectar la trajectòria de la pilota, que porta uns picarols incorporats i té un pes de 1.250 grams. També és important l'orientació en l'espai, que s'aconsegueix mitjançant el tacte gràcies a les línies del terreny de joc.
Com en altres esports, també cal tenir força per llançar la pilota a gol i dominar la tècnica i els aspectes tàctics. Ja que no tots els jugadors tenen el mateix nivell de deficiència visual, han de jugar amb una màscara als ulls, així s'igualen les condicions de joc.
El golbol es juga seguint un reglament internacional que inclou diverses infraccions que es castiguen amb un penal.
El bàsquet amb cadira de rodes és la modalitat d'aquest esport practicada amb cadira de rodes bàsicament per persones amb discapacitat física. S'han adaptat les regles del basquetbol a les particularitats de les cadires de rodes, harmonitzant també els diversos nivells de discapacitat dels esportistes. Les mides del camp i de la cistella són les mateixes que al bàsquet.
És un esport que compta amb un intens calendari tant a nivell nacional com internacional, inclosa la seva presència als Jocs Paralímpics com a un dels esports més destacats.
Les regles són bàsicament les mateixes que el basquetbol amb l'afegit que es tenen en compte els diversos graus de minusvalidesa dels esportistes, aplicant una puntuació que va de l'1 al 4,5 sobre cadascun d'ells en funció d'aquest nivell. En tot moment, l'equip format per 5 jugadors al camp no pot passar de 14,5 punts.
El Rugbi en cadira de rodes és una combinació entre futbol americà, hoquei gel i bàsquet en cadira de rodes. És practicat per dos equips de 4 jugadors i l’objectiu és traspassar entre dos cons en la línia del fons del camp del rival amb una pilota controlada.
El xoc entre cadires de rodes SÍ que està permés, però no el contacte físic. Per això, aquesta modalitat requereix habilitat i fortalesa.
Es juga en un camp igual que el de bàsquet i una pilota com la de voleibol. La durada d’un partit és de 4 quarts de 8 minuts. Els jugadors han de tindre afectats els dos braços i cames, però que puguen impulsar una cadira de rodes. Els 4 jugadors no poden sumar més de 8 punts en la pista.
El voleibol adaptat és un esport d'equip que es juga en una pista dividida en dues parts iguals per una xarxa. En cada part es situa un equip compost de 6 jugadors, que normalment juguen persones amb discapacitats físiques a causa d'alguna amputació. Per poder participar en el joc has de tenir un mínim de discapacitat.
L'objectiu del joc és passar la pilota per sobre de la xarxa, que aquesta divideix el camp. El joc es practica en un camp de 10x6 metres. Cada equip haurà d'aconseguir que la pilota boti dins del camp contrari i despondrà d'un màxim de 3 "cops" abans que la pilota passi la xarxa.
El voleibol assegut; és per a discapacitats físics o amb alguna paràlisi cerebral. En aquest cas les normes són diferents que les del voleibol convencional. Varia amb l'altura de la xarxa, les mides del camp i la línia s'avança a 2 metres en comptes dels 3 metres normals.
Bibliografia: