PRIMERS AUXILIS EN ACTIVITAT FÍSICA

Els primers auxilis són les tècniques i procediments de caràcter immediat, limitat, temporal, no professional que rep una persona, víctima d'un accident o malaltia sobtada. El seu caràcter immediat radica en la seva potencialitat de ser la primera assistència que aquesta víctima rebrà en una situació d'emergència.

La seva temporalitat és marcada per la interrupció de les tècniques i procediments davant l'arribada de personal millor qualificat (professionals de la salut). El seu caràcter de no professional ens indica que els coneixements dels primers auxilis han de ser universals, és a dir ser difosos a tots els habitants del territori sense restriccions.

Davant d'una situació d'emergència de qualsevol tipus sempre cal seguir tres passos, sense alterar-ne l'ordre (PAS):

• Protegir-se, protegir l'entorn i protegir la víctima en el lloc on s'ha produït l'accident.

• Alertar els serveis d'emergències mitjançant una trucada telefònica al 112.

• Socórrer les víctimes accidentades o malaltes, sempre tenint en compte que davant del dubte és millor no actuar.

Respiració: És l'acte d'inhalar i expulsar aire per mitjà del sistema respiratori; 16-20 resp./min.

Tensió arterial: És la pressió que exerceix la sang sobre les parets de les artèries, s'ha de tenir en compte el diàmetre de les artèries, el volum saguini i la resistència vascular perifèrica.

Reflex pupilar: Per mitjà del reflex de llum es dilata o contrau la pupil·la.

Tipus de lesions

Hemorràgia: És la sortida de sang en escassa o abundant quantitat, per la ruptura d'un vas sanguini segons el qual pot ser hemorràgia capil·lar o superficial.

Hemorràgia Arterial : La sang és de color roig brillant viu, la seva sortida és intermitent coincidint amb cada pulsació.

Hemorràgia Venosa: La sang és de color roig fosc i la seva sortida és contínua.

Hemorràgia Interna: Quan la sang no flueix cap a l'exterior, es localitza sota la pell.

Hemorràgia Externa : quan la sang flueix a l'exterior de la pell.

Luxació o dislocació lesió càpsulo-lligamentosa amb pèrdua permanent del contacte de les superfícies articulars, que pot ser total (luxació) o parcial (subluxació), a causa d'un traumatisme amb separació de la cara articular dels ossos de l'articulació afectada.

Tendinitis Inflamació d'un tendó o d'una inserció musculotendinosa d'un múscul a l'os.

Bursitis Inflamació de la bossa sinovial, estructura que se situa entre ossos, tendons i músculs, amb una funció facilitadora del moviment d'aquestes estructures entre si.

Periostitis: Inflamació de la membrana que recobreix l'os.

Artritis és la inflamació d'una articulació, caracteritzada per dolor, limitació de moviments, inflor de les articulacions i calor local. Existeix un altre terme que es confon amb l'artritis, l'artrosi, que correspon a un trastorn degeneratiu de l'articulació.

Fractura: és la ruptura total o parcial d'un os generalment causada per un cop fort, o per contracció violenta d'un múscul.

Fractura Tancada És aquella que la pell i teixits que cobreixen l'os fracturat no han estat lesionades per aquest.

Fractura Oberta: És aquella quan la punta de l'os trencat ha perforat part dels músculs, nervis, tendons i pell i surt a l'exterior.

Fractura Múltiple : És aquella que l'os es trenca en diverses fraccions.

Contusió: Traumatisme tancat, sense trencament de la pell, que és produït pel xoc d'una superfície corporal contra un agent extern.

Elongació: Augment, accidental o terapèutic de la longitud d'un múscul o tendó.

Asfixia per aliments: és aquella que succeeix quan una persona no arriba a engolir una partícula massa gran d'aliment, i es bloqueja a la seua tràquea sense poder respirar, la solució a això és coneguda com la maniobra de Heimlich.

LESIONS Típiques esportives

Quan en mig d'un partit un jugador rep un contacte i cau a terra de manera que es pot haver fet mal, s'apica la regla del R.I.C.E. Aquestes inicials signifiquen descans (Rest), gel (Ice), compressió (compresion), i elevació (Elevation). Que són els passos a seguir per prevenir al jugaador d'altres contratemps derivats d'aquell contacte.

Un esquinç és l'estripada, distensió o estirament excessiu d'un lligament (banda resistent de teixit elàstic que uneix els extrems ossis d'una articulació). Es produeix a causa d'un moviment brusc, caiguda, cop o una forta torsió de l'articulació, que fa superar la seva amplitud normal. També es denomina "torçament" o "torçadura" en llenguatge comú. Els esquinços causen dolor, inflamació i impotència funcional. El temps de recuperació és variable segons quina sigui la gravetat i la cronicitat de la lesió. Es distingeix entre esquinços benignes, quan els lligaments estan només distesos, i esquinços greus, quan hi ha hagut una ruptura de lligaments.

Classificació, diagnòstic i tractament

Esquinç de primer grau: És un esquinç de només unes poques fibres del lligament. També s'anomenen entorsi, corresponen a una distensió dels lligaments articulars, sense veritable trencament ni arrencament. En l'examen clínic, l'articulació acostuma a comportar una inflamació i és dolorosa. Ocasionalment pot caldre fer una radiografia, que no mostrarà cap lesió. El tractament consisteix a aplicar una immobilització lleugera, mitjançant una fèrula o benes adhesives que permet una cicatrització del lligament.

Esquinç de segon grau: És un esquinç d'una part d'un lligament, d'un terç a gairebé totes les seves fibres. En l'examen clínic, l'articulació acostuma a comportar una inflamació important amb equimosi (diposits de sang sota la pell) i és molt dolorosa, però poden fer-se moviment, que són normals. La radiografia no mostra cap lesió. Per a guarir-les n'hi ha prou amb una immobilització durant un parell (aproximadament) de setmanes i sovint caldrà una fisioteràpia posterior.

Esquinç de tercer grau: És un esquinçament complet del lligament, per la qual cosa hi ha moviment massa ampli de l'articulació afectada. Per detectar-los cal una radiografia forçant l'obertura de l'articulació. Sovint cal la cirurgia que repara el lligament o la substitució per un d'artificial; a vegades s'opta per mantenir sols una immobilització durant diverses setmanes. Sempre caldrà una fisioteràpia posterior.

Reanimació cardiopulmonar (rcp)

1. Activar el sistema de resposta d'emergències:

   1. Enviar a algú a demanar ajuda. Si estem sols, deixem la víctima i alertem als serveis d'emergències.

   2. Enviar algú a buscar un desfibril·lador extern automàtic (DEA) si n'hi ha un disponible i si se sap on és; i posar-lo en marxa;

2. Reanimació cardiopulmonar:

   1. C, compressions: Fem 30 compressions toràciques, a un ritme d'almenys 100 per minut (això vol dir que les 30 les hem de fer en menys de 18 segons). L'estèrnum ha de baixar almenys 5 cm en l'adult, i un terç del diàmetre anteroposterior del tòrax en infants i lactants. Controlar el pols carotidi només si estem experimentats, si no, és inútil perdre el temps en tractar de trobar el pols, i considerem que està (o continua) en aturada cardíaca.

   2. A, alliberament de vies aèries:

      1. Posar una mà sobre el front, dos o tres dits de l'altra sobre la barbeta i elevar la barbeta; això obre la via aèria.

      2. Inspeccionar la boca, si veiem un objecte (aliments, per exemple), el traiem delicadament. Només eliminarem els objectes que vegem bé.

   3. B, ventilació: Fem dos insuflacions, que ens portaran uns 2 segons (1 segon per ventilació). El volum d'insuflació ha de ser proporcionat al possible volum pulmonar del pacient, per tal de no lesionar els pulmons.

      1. Quan es fa el boca-a-boca en un adult, cal segellar amb els nostres llavis la boca del pacient, i tapar el nas (prement la punta del nas amb dos dels nostres dits per cloure els narius; en un infant petit i en un lactant la nostra boca pot cloure alhora la seva boca i el seu nas).

   4. Repetir C-B, fins que arribi ajuda.

Bibliografia:

• Salut respon 061. Primers auxilis. Generalitat de Catalunya. (2021, 29 d'octubre). Data de consulta 3 de març 2022. https://canalsalut.gencat.cat/ca/salut-a-z/p/primers_auxilis/
• Col·laboradors del projecte Viquipèdia. Reanimació cardiopulmonar RCP. Wikipedia, la enciclopèdia lliure. (2022, gener). Data de consulta 3 de març 2022. https://es.wikipedia.org/wiki/Reanimaci%C3%B3n_cardiopulmonar
• Institut Obert de Catalunya Mª Pilar Giménez Pérez. Primers auxilis. Generalitat de Catalunya, Departament d'Educació (2018, setembre). Data de consulta 1 de febrer 2022. https://ioc.xtec.cat/materials/FP/Recursos/fp_iso_m10_/web/fp_iso_m10_htmlindex/media/fp_iso_m10_material_paper.pdf
• Col·laboradors del projecte Viquipèdia. RICE (medicine). Wikipedia, la enciclopèdia lliure. (2022, febrer). Data de consulta 3 de març 2022. https://en.wikipedia.org/wiki/RICE_(medicine)