La nutrició esportiva és una branca especialitzada de la nutrició aplicada a les persones que practiquen esport. Depenent dels objectius finals de l'esport realitzat i dels seus entrenaments, la nutrició posa l'accent en uns o altres aliments; per exemple, en el culturisme, són més importants els aliments proteics que afavoreixin la hipertròfia muscular (increment de la massa muscular). En canvi en els esports aeròbics, com pot ser el ciclisme, són importants aquells aliments que afavoreixin l'esforç energètic perllongat com la ingesta d'aliment amb glúcids.
Els constituents essencials dels éssers vius són a trets generals els carbohidrats, els lípids i les proteïnes. Tots ells són els principals intermediaris biològics d'emmagatzematge i de consum d'energia.
El nostre organisme necessita d'un determinat nombre de calories al dia per garantir el seu adequat funcionament, aquesta quantitat de calories diàries recomanades dependrà d'una sèrie de factors com són el pes, l'edat, el sexe i el tipus d'exercici que es realitzi.
Acostar-nos més o menys al nombre de calories ens permetrà mantenir-nos sans i amb un pes estable, sense engreixar-nos més del compte.
Per posar un nombre rodó de calories diàries recomanades posarem al voltant de les 2.500, i a mesura que anem avançant d'edat, aquesta xifra va baixant fins als 1.600 o 1.700 en edats avançades.
Els hidrats de carboni proporcionen energia al nostre organisme per a portar a terme processos que són vitals per a la nostra salut. Estan formats per sucres.
Quan ingerim un aliment amb carbohidrats majoritaris, aquest pateix un procés de digestió abans d’ésser absorbit. Primer el masteguem, deglutim, el barregem amb els sucs gàstrics a l’estómac i passa a l’intestí prim on s’absorbeix en forma de glucosa. Aquesta glucosa passa de l’intestí a la san.
Classificació dels carbohidrats segons la seva velocitat d’absorció:
Ràpids: sucres, aigua amb sucre, suc comercial de fruites, refrescos amb sucre, mel.... tots els gels que tenim descrits a l'apartat d'hidratació....
Lents: cereals i derivats (farina, pa, galetes, arròs, pasta, magdalenes), lactis (llet, iogurt), fruites (plàtan, pera, poma…), llegums (llenties, cigrons, mongetes…), tubercles (patata, moniato, iuca).
Són la segona font d’energia per al nostre organisme i ens permet absorbir certes vitamines (vitamines liposolubles). Proporcionen una energia que si no es consumix, s’emmagatzema en el cos. Es troba en aliments d’origen vegetal com els olis i en aliments d’origen animal, com la cansalada.
Les proteïnes tenen una funció estructural. Són las que ens permeten fabricar substàncies vitals en els processos metabòlics, permeten generar y reparar cèl·lules, teixits i òrgans. Tots aquests processos són imprescindibles en situacions com la cicatrització, generar defenses, o reciclar cèl·lules sanguínies. Les trobem a lactis (llet, iogurt, formatges i derivats), carns (blanques y vermelles), peix, ou, fruits secs, llegums, soja
Com a base per a planificar una dieta o un àpat, hem de tenir en compte que un 50%-60% de la nostra ingesta han de ser hidrats de carboni, un 30%-35% de greixos, i un 10%-15% de proteïnes.
En el cas de la crema de calories durant l'exercici físic, la cosa quedaria una mica repartida d'aquesta manera. Durant la primera mitja hora de l'exercici el nostre cos crema majoritàriament els hidrats de carboni que ha ingerit, passat aquest temps, el cos comença a cremar més greixos i menys hidrats (ja que no li queden reserves). A aquest fet se l'anomena cetosi.
Per aquest motiu és molt important en esports de llarga durada, la alimentació durant l'esforç, per a recuperar els hidrats de carboni i seguir cremant energia al màxim nivell.
1. Fruites
Les fruites i els sucs de fruita ens aporten aigua, sucres, vitamines i els carotens. Els sucs aporten només vitamines i minerals, i els manquen la major part de la fibra que aporta la fruita sencera. Les fruites dessecades (prunes, castanyes, panses, dàtils) es caracteritzen per menys contingut d’aigua. Hauríem de consumir un mínim de 3 peces de fruites al dia, preferentment fresques.
2. Verdures i hortalisses.
Les verdures i les hortalisses són una font important de vitamines, minerals, fibra i antioxidants, per la qual cosa és recomanable consumir-les diàriament. La millor manera d’aprofitar totes les vitamines i minerals és prendreles crues, soles o en amanida. Preparar-les al forn o a la planxa és una altra deliciosa opció. Si es bullen, és convenient aprofitar l’aigua per a sopes o purés, perquè hi queden molts dels minerals en l’aigua de cocció. Si es couen al vapor mantenen la majoria de nutrients.
3. Llet i derivats
Els lactis (llet, iogurts, mató, formatges, crema, etc.) són una font important de proteïnes d’alta qualitat, lactosa, vitamines (A, D, B2 i B12) i de calci, mineral importantíssim perquè es formin els ossos i les dents, així com per prevenir l’osteoporosi. El iogurt fresc i altres llets fermentades s’inclouen en el grup dels aliments probiòtics, que tenen alguns efectes beneficiosos, com millorar la resposta immunitària (augment de les defenses), redueixen les molèsties en persones amb mala absorció de la lactosa i protegeixen l’intestí dels microorganismes
4. Carns i embotits
La carn és una font important de proteïnes d’alt valor biològic, de vitamina B12, ferro, potassi, fòsfor i zinc. A causa del seu contingut en greixos saturats, és molt important triar talls magres de carn. La carn conté ferro d’alta absorció digestiva. Els embotits grassos han de consumir-se sols ocasionalment, ja que aporten gran quantitat de greixos saturats, colesterol i sodi, que poden afectar el nostre sistema cardiovascular.
5. Peix i marisc
El peix és una bona font de proteïnes d’elevada qualitat, vitamina D i iode. El peix blau (tonyina, areng, sardina, cavalla, salmó, anguila, bonítol, etc) és molt ric en àcids grassos poliinsaturats omega-3, que són essencials (s’obtenen a traves dels aliments ja que el nostre cos no pot produir-los) El marisc és una gran font de vitamines (B1, B12) i minerals com el fòsfor, el potassi, el ferro, el iode, el fluor i el zinc. Així mateix, té un contingut alt en proteïnes i baix en sodi, calories i greixos saturats.
6. Ous
Són un aliment de gran interès nutricional que ens aporta proteïnes d’elevada qualitat, vitamines (A, D i B12) i minerals (fòsfor i seleni). Els ous aporten, a més, nutrients essencials en les etapes de creixement i en circumstàncies fisiològiques especials com l’embaràs, la lactància i la vellesa.
7. Llegums
Les mongetes, els pèsols, els cigrons, les faves i les llenties, ens aporten hidrats de carboni, fibra, vitamines, minerals i també proteïnes,. Si es combinen els llegums amb els cereals, s’obté una aportació de proteïnes de més qualitat, ja que al combinar els dos aliments augmenta el valor proteic.
8. Cereals
Els cereals han de constituir la base fonamental de la nostra alimentació, ja que són una font d’energia important. Els aliments que els contenen són el pa, la pasta, l’arròs i els cereals d’esmorzar. Els aliments integrals (pasta, arròs, pa, farines) són més rics en fibra, vitamines i minerals que els refinats. Les patates i la resta de tubercles se solen incloure en aquest grup.
9. Fruits secs
La característica principal de la fruita seca és l’alt contingut energètic i la important aportació d’àcids grassos insaturats (omega 3 i omega 6) i fibra. És font de proteïnes i lípids d’origen vegetal. El contingut en greixos de les ametlles, les avellanes, els anacards, els pinyons, els pistatxos i les nous és majoritàriament de tipus insaturat.
10. Sucres, dolços i begudes ensucrades
Els sucres d’absorció ràpida, com el sucre de taula i la mel, es caracteritzen per aportar energia i augmentar l’acceptabilitat dels aliments i les begudes. És un grup d’aliments superflus, i no és necessari consumir-ne. El consum d’aquests sucres ha de ser moderat, ja que una ingesta elevada pot afavorir un increment de pes i produir càries dental.
11. Olis i greixos
Els greixos són essencials per a la nostra salut perquè intervenen en la composició de les membranes cel·lulars. Tot i així, els greixos i els olis han de consumirse amb moderació, a causa de l’elevada aportació calòrica. Són molt més saludables els greixos d’origen vegetal, sobretot l’oli d’oliva verge.
Bibliografia: