Embedded Files
Imatge de fons de títol: Michael Elkan. (2017) https://eveningsessiongroup2.blogspot.com/2017/03/dietherdaveapostol-reflection-in-field.html
És la qualitat física que ens permet realitzar moviments tan ràpid com sigui possible.
Tipus de velocitat:
Velocitat de moviment: Aquí hi trobem la velocitat de desplaçament i la velocitat gestual. La velocitat de desplaçament la definim com la capacitat d’una persona de recórrer una distància en el menor temps possible. Exemples: una cursa de 100 m. llisos en l’atletisme, una cursa de 50 m. en natació, l’esprint d’un futbolista per arribar a una pilota..., mentre la velocitat gestual és la capacitat que permet realitzar un gest amb la màxima velocitat possible. Exemples: els gestos amb el floret d’un lluitador d’esgrima, els gestos amb la pala d’un jugador de tennis taula, etc.
Velocitat de reacció: És la capacitat de respondre amb la màxima rapidesa a un estímul (visual, auditiu o tàctil). Exemples: un porter davant un xut o llançament a porteria, la sortida d’una cursa de natació o atletisme, etc. També podríem definir-ho com el temps d'espera mentre el cervell rep una informació i envia als músculs la resposta que han de realitzar.
La velocitat depèn del tipus de fibra muscular que tenim:
Fibres vermelles: es caracteritzen per una contracció lenta. Toleren molt bé la fatiga muscular. Serveixen per fer treballs de tipus aeròbic.
Fibres blanques: de contracció ràpida. No toleren la fatiga muscular. Serveixen per fer treballs de tipus anaeròbic.
Fibra mixta: s'adapta a un o altre treball segons el tipus d'esport.
Tots tenim aquestes fibres però determinades persones en tenen més d'unes que d'altre, el que fa que genèticament estiguin més predisposades a un determinat tipus de velocitat.
La fibra blanca s'utilitza en moviments ràpids, explosius, de curta durada, mentre que la fibra vermella s'utilitza en aquelles activitats de més llarga durada. Per tant una persona que sigui molt ràpida podem deduir que té més fibres del tipus blanc. Tot i així aquestes fibres no estan igualment repartides pel cos, per tant podem trobar una persona ràpida de cames però lenta de llançament amb la mà o al revés.
DESENVOLUPAMENT FÍSIC I EVOLUCIÓ DE LA VELOCITAT.
La velocitat es desenvoluparà fonamentalment en funció de la FORÇA i de la COORDINACIÓ de cada persona.
-Entre els 8 els 11 anys és un bon moment per a desenvolupar els factors de la velocitat (freqüència de moviments, velocitat gestual).
-Fins a la pubertat, la falta de força situa el valor de la velocitat al voltant del 50% del seu desenvolupament màxim.
-Dels 14 als 19 anys evoluciona de forma paral·lela a la força. Als 17 anys s'assoleix el 95% de la velocitat màxima.
-Es manté estable fins als 23-25 anys,i des d'aquí inicia la seva regressió, de forma mantinguda però regular, fins als 50 anys.
Factors que condicionen la velocitat:
En el sistema muscular: els tipus de fibres musculars i la seva velocitat de contracció.
La força dels músculs: sobretot la dels extensors del tronc superior i del tronc inferior.
En el sistema nerviós: La velocitat de transmissió dels impulsos nerviosos.
En l’àmbit de la biomecànica: L’execució de la tècnica de carrera.
En l'àmbit genètic: la mida de les cames, l'alçada, el pes...
Mètodes d’entrenament per millorar la velocitat:
1. Curses curtes i repetides: millora la velocitat de desplaçament. Es realitzen en una distància curta (entre 30 i 80 m.) diverses repeticions a la màxima velocitat.
2. Fer reaccionar a diferents estímuls: millora la velocitat de reacció. Es realitzen sortides ràpides des de posicions diverses i es recorre una petita distància.
3. Multi-salts: millora la velocitat de desplaçament. Es realitzen salts seguits a una elevada velocitat.
4. Mètode amb sobrecàrregues: millora la velocitat de desplaçament. Es tracta de recórrer una distància i vèncer una oposició moderada. Aquesta oposició pot ser, objectes per arrossegar, companys, gomes elàstiques, etc
Normes per treballar la velocitat:
La velocitat s’ha d’entrenar en condicions semblants a la pràctica esportiva. Un jugador de bàsquet ha de ser molt ràpid en un contraatac botant la pilota i un porter d’handbol ho ha de ser per poder interceptar la pilota amb la part del seu cos més adequada.
Perquè l’entrenament de velocitat sigui efectiu, has de practicar-ho a intensitat màxima. El volum ha de ser petit, per no sobrepassar el límit de la resistència anaeròbica. Per això i tenint en compte que es tracta d’esforços curts però molt intensos, l’escalfament ha de ser curós. D’aquesta manera evitarem patir una lesió.
Les adaptacions orgàniques comencen a produir-se a les dues setmanes d’entrenament de la velocitat i en un mes pots obtenir una important millora d’aquesta qualitat.
L’increment de la força muscular i de la velocitat sols ser de forma paral·lela.
La recuperació d’un entrenament de velocitat és d’unes 24 hores.
Bibliografia:
- Col·laboradors del projecte Viquipèdia. Velocitat (2021, 22 de desembre). Data de consulta 27 de gener 2022.. (https://ca.wikipedia.org/wiki/Velocitat )
- Apunts Ciències de l'Activitat Física i l'Esport. curs 2000-2001. Classes de qualitats físiques bàsiques.
- Gilles Cometti. El entrenamiento de la Velocidad. Barcelona. Editorial Paidotribo 2019 ISBN: 9788480196239
Report abuse