El futbol (de l'anglès football, "pilota de peu") és un esport d'equip jugat entre dos equips d'onze jugadors amb una pilota esfèrica. El juguen més de 250 milions de persones a més de 200 països, convertint-lo en l'esport més popular del món. Es juga en un camp rectangular de gespa o gespa artificial, amb una porteria a cada un dels costats del camp. L'objectiu del joc és introduir la pilota a dins de la porteria contrària (marcar un gol), impulsant-la amb el peu o qualsevol altra part del cos excepte les mans. Un dels onze jugadors de cada equip, que rep el nom de porter, és l'únic que pot tocar la pilota amb les mans.
El futbol és un esport molt antic i els seus orígens no són gaire clars.
Els antecedents més remots del joc es poden situar al voltant de l'any 200 aC. durant la dinastia Han a la Xina. El seu joc es deia tsu chu (tsu significa aproximadament 'donar puntades de peu' i chu denota una bola feta de cuir farcit). Fins i tot els emperadors xinesos van prendre part en el joc.
Els grecs i els romans van tenir una gran varietat de jocs de pilota (com l'episkuros i l'harpastum), i alguns probablement serien tant per jugar amb les mans com amb els peus.
Durant el segle VII els japonesosvan tenir una forma de futbol anomenada kemari.
Al segle XIV es disputava a Florència un joc anomenat calci (giuoco del calcio, 'joc de la puntada de peu'), que es jugava per equips de 27 jugadors amb sis àrbitres. Aquest joc permetia usar tant les mans com els peus.
No és fins al segle XII que es troben evidències d'algun tipus de futbol practicat a Anglaterra. A l'edat mitjana se'n van conèixer diversos tipus. Bàsicament era un futbol que tenia lloc entre faccions o grups rivals en viles i ciutats i també entre pobles i parròquies. Hi prenien part una gran quantitat de jugadors i les porteries podien estar separades més d'un quilòmetre. Aquests jocs, que sovint eren violents i perillosos, estaven associats especialment amb el Carnaval i es van anomenar futbol de carnaval. Alguns d'aquests jocs van sobreviure a Anglaterra fins ben entrat el segle XX. Una successió d'edictes reials de reis anglesos van portar a la supressió del futbol. De fet, aquests jocs van florir durant els períodes Tudor i Estuard. Oliver Cromwell va intentar posar-hi fre, però amb la Restauració i el regnat de Carles II aviat es van rehabilitar.
Al seglev XVIII, era popular a les escoles públiques angleses, però encara comprenia molts jugadors per bàndol. Unes quantes escoles públiques van desenvolupar una forma més organitzada que ha sobreviscut a Eton (Eton wall game, Eton field game), Harrow (Harrow football) i Winchester (Winchester football).
L'any 1846 es va realitzar el primer intent seriós d'establir un reglament. Va ser promogut per H. de Winton i J. C. Thring a la Universitat de Cambridge , que van preparar un encontre entre representants de les escoles públiques més importants per intentar crear un joc de regles estandarditzat. Van arribar a un acord i en van formular deu, conegudes com 'les regles de Cambridge' i que Thring va descriure com 'el joc senzill'.
El 1855 es va fundar el Sheffield Football Club, el club més antic del món, i el 1862 va començar a existir el Notts County, el club de lliga més antic del món. L'octubre de 1863 es va fundar la Futbol Associació (FA) a la Taverna Freemasons, al carrer Great Queen de Londres. La idea d'una Copa de Futbol Associació va ser del secretari de la FA, Charles Alcock, qui va proposar els seus plans en una reunió a la qual van assistir dotze clubs, l'octubre de 1871. Van participar quinze clubs en la primera competició, l'any 1872, que va ser guanyada pels Wanderers, que van batre els Royal Engineers. Fins a l'any 1892, gairebé totes les finals es van celebrar al Kennington Oval (Londres), que és més conegut pel criquet. Fins a l'any 1883, tots els guanyadors van ser clubs d'aficionats. Els Wanderers van guanyar sis vegades. Els Old Etonians van guanyar dues vegades i van ser segons en sis ocasions. També l'any 1872 es va celebrar el primer partit internacional (entre Angalterra i Escòcia), i el 1878 es va celebrar el primer partit amb llum elèctrica.
La pilota oficial actual és un poliedre semiregular format per hexàgons i pentàgons.
En aquest documental d'una hora i poc de durada trobareu com un simple joc de l'antiguitat s'ha transformat en l'esport que avui dia coneixem
El futbol es juga a un terreny de gespa natural o artificial de forma rectangular. Les dimensions permeses del camp són de 90 a 120 metres de llargada per 45 a 90 metres d'amplada, tot i ser possible a nivell de mides trobar-se amb un camp quadrat, el reglament no accepta agafar la mida més curta de llargada amb la més llarga d'amplada, per tant no ens podem trobar amb un camp de futbol quadrat. Es recomana per a partits internacionals les dimensions d'entre 100 i 110 metres de llargada per 64 a 75 metres d'amplada. Les dues línies situades al llarg del terreny de joc reben el nom de línies de banda, mentre que les altres dues són anomenades línies de fons. El terreny és dividit per la meitat per la línia central.
Al centre de cada línia de fons i endinsant-se en el terreny de joc, es troben les àrees de penal, les àrees de meta i les porteries. Les porteries estan formades per dos pals verticals de 2,44 metres d'alçada, separats entre ells per 7,32 metres. Les parts superiors dels pals són unides, mitjançant la creueta, per un barra blanca horitzontal, anomenada travesser.
Fora del terreny de joc, paral·leles a la línia de banda, hi ha les àrees tècniques, on se situen els entrenadors i els seus ajudants, així com els jugadors suplents.
Cada un dels equips està format per un màxim d'onze jugadors i un mínim de set. Durant el partit es poden canviar aquests jugadors per uns altres, anomenats suplents, amb un màxim de 3 canvis per equip (tot i que segons la competició pot variar). Un dels jugadors al terreny de joc ha de ser el porter. Està permès que un porter i un altre jugador de l'equip s'intercanviïn la posició durant el partit, sempre amb el consentiment de l'àrbitre i durant una interrupció d'aquest.
Cada jugador ha de portar la indumentària bàsica, formada per una samarreta o jersei, uns pantalons curts, mitges, canyelleres sota les mitges i un calçat adequat. Els colors de la indumentària d'ambdós equips i les dels porters han de ser clarament diferenciables. Els capitans han de portar alguna marca identificadora per a ser cridats per l'àrbitre quan sigui necessari, generalment un braçalet.
Es juga amb una pilota de forma esfèrica. Aquesta ha de ser de cuir o un altre material adequat. La seva circumferència ha de ser entre 68 i 70 centímetres, la seva massa d'entre 410 i 450 grams i la seva pressió d'entre 0,6 i 1,1 atmosferes al nivell del mar. Els jugadors poden tocar i moure la pilota amb qualsevol part del seu cos excepte els braços. El porter té la possibilitat d'utilitzar qualsevol part del seu cos, però només dins de l'àrea de penal.
Cada partit estarà controlat per un àrbitre principal designat per l'organització de la competició en qüestió, sent l'autoritat màxima del partit i l'encarregat de fer complir les regles de joc. Totes les decisions de l'àrbitre són definitives. Només ell pot modificar una decisió, sempre que no s'hagi reprès el joc o el partit hagi finalitzat. A més tindrà a la seva disposició dos àrbitres assistents o liniers per a ajudar-lo en la presa de decisions. Té també un quart àrbitre a la seva disposició que és qui el corrobora, i a més controla els suplents i el cos tècnic. El quart àrbitre a més indica les substitucions i l'augment del temps reglamentari.
Per a començar el partit, un o més jugadors d'un equip mouran la pilota des del punt mitjà de la línia central, moment on començarà a córrer el temps reglamentari. Aquesta situació es dóna amb l'equip contrari al començament de la segona meitat. També es dóna després de cada gol, on l'equip que el va rebre executa el servei.
El temps de duració dels partits, és de 90 minuts, dividit en dos temps de 45 minuts, amb 15 minuts de descans entre ambdues meitats. Com que durant el desenvolupament del partit sempre es perd temps de joc per diferents situacions. Per aquesta raó, l'àrbitre principal de cada partit pot afegir un temps extra en finalitzar cada partit.
L'objectiu del joc és marcar més gols que el rival. Es considera que un equip ha marcat un gol quan s'introdueix la pilota per complet entre els pals verticals i per sota del travesser de la porteria rival, sempre que no s'hagi comés una infracció de les regles de joc prèviament. El gol és l'única forma d'aconseguir punts al futbol. Si els dos equips marquen la mateixa quantitat de gols, el partit es considera empatat.
Si un partit finalitza amb empat, es pot jugar una pròrroga o temps extra, que generalment consta de dos temps, de 15 minuts cada un, on es continua el partit inicial. En algunes competicions es practica el gol d'or, que dona per vencedor del partit aquell equip que aconsegueix el primer gol a la pròrroga.
Si el partit continua amb empat, un altre mecanisme és l'anomenada tanda de penals, consistent en executar alternativament llançaments des del punt de penal, fins a executar-ne 5 cada equip. Si passat aquests 10 penals executats continua la igualtat en el marcador, es continuaran executant un penal per equip fins que s'aconsegueixi un guanyador.
L'àrbitre amonestarà a un jugador quan aquest cometi una infracció castigada amb targeta.
Les faltes en l'àrea se sancionen amb penal.
Cada vegada que un jugador intenti colpejar a un altre, l'empenti, li estiri la samarreta fortament, el retingui per a obtenir un avantatge, l'escupi o toqui la pilota amb els braços (excepte el porter a l'àrea de penal), l'àrbitre assenyalarà un tir lliure directe a favor de l'equip que no va cometre la infracció, que s'executarà des del lloc on es va cometre. Si va passar dins l'àrea de penal pròpia, independentment de la posició de la pilota i si la pilota estava en joc, se senyalarà un penal en contra de l'equip infractor.
Si el jugador juga de forma perillosa, obstaculitza a un adversari o impedeixi al porter treure la pilota amb les seves mans, se senyalarà un tir lliure indirecte a favor de l'equip que no va cometre la infracció, que s'executarà des del lloc on es va cometre. A més se senyalarà tir lliure indirecte si el porter manté la pilota en les seves mans durant més de 6 segons o toca la pilota amb les mans després d'haver-la tocat anteriorment, la rep d'un company o directament d'un servei de banda.
Un jugador pot ser mereixedor de rebre una targeta groga (amonestació) o vermella (expulsió), si comet una infracció de les especificades al reglament. Si un jugador rep una targeta vermella, serà expulsat del terreny de joc i no podrà ser substituït per un altre. Si un jugador rep dues targetes grogues en el mateix partit, rebrà una targeta vermella i serà expulsat. Les targetes són un mecanisme per fer complir les regles del joc per part dels jugadors.
Si la pilota surt fora del terreny de joc per la línia de fons, després de ser tocada per un jugador de l'equip defensor, es concedeix un servei de córner a l'equip rival. Si l'últim jugador en tocar-la pertany a l'equip atacant, es concedeix un servei de porta a l'equip defensor. Si la pilota surt fora del camp per una de les línies de banda, es concedeix un servei de banda a l'equip que no va tocar la pilota per darrer cop.
Porter
El porter, és el jugador que té com a objectiu principal evitar que la pilota entri a la seva porteria durant el joc, cosa que es coneix com a gol. El porter és l'únic jugador que pot tocar la pilota amb les seves mans durant el joc actiu, encara que només dins de la seva pròpia àrea, quan surt fora de la seva àrea es transforma en un jugador de camp normal i no podrà tocar la pilota amb les mans.. Cada equip ha de presentar un únic porter en la seva alineació. Aquest tipus de jugadors han de portar una vestimenta diferent a la dels seus companys, els seus rivals (inclòs el porter) i el cos arbitral. En general solen dur el número 1 estampat sobre la seva samarreta, encara que poden dur un dorsal diferent.
El porter no pot tocar la pilota amb les mans en cas que aquesta vingui dels peus (solament dels peus) d'un company seu. En aquest cas l'àrbitre sancionarà tir lliure indirecte just en el punt on el porter ha agafat la pilota.
Defensa
El defensa, també conegut com a defensor, és el jugador situat una línia davant del porter i una per darrere dels migcampistes, el principal objectiu és aturar els atacs de l'equip rival. Generalment aquesta línia de jugadors es troba en forma arquejada, quedant alguns defenses ubicats més a prop del porter que els altres. Els defensors ubicats en els costats del terreny són anomenats laterals, i a causa del seu lloc (més a prop dels migcampistes) aquests poden avançar més en el terreny si ho desitgen.
Centrecampista
El centrecampista, també conegut com a migcampista, és el jugador situat a la zona del centre del terreny, una línia per davant dels defenses i una per darrere dels davanters, amb l'objectiu de coordinar el joc entre les altres línies i assistir a les mateixes en cas de ser necessari. Igual que la línia de defenses, els jugadors ubicats en una línia mitjana reben noms d'acord al lloc del terreny on juguin: centre, esquerra o dreta. En alguns casos un o més jugadors, generalment els centres, s'ubiquen més endavant, entre la seva línia i la dels davanters, per col·laborar amb aquests últims. Els jugadors d'aquesta posició particular reben el nom d'armadors, enganxalls, o mitjapunta. A causa de la posició d'aquests últims, la línia mitjana pot obtenir una aparença de rombe (vegeu tercera imatge). Es pot observar com els migcampistes formen un rombe. Aquests s'encarreguen d'ajudar a la defensa i a la davantera del seu equip.
Davanter
El davanter, també conegut com a atacant, punter, punta, artiller, killer de l'àrea o ariet. És el jugador situat més endavant que els seus companys, una línia per davant dels migcampistes, el principal objectiu del qual és el de marcar gols. La seva funció se sol limitar a atacar, deixant de banda l'acte de defensar, el que no vol dir que en qualsevol situació de perill, el davanter es converteixi en un centrecampista més per adoptar una estratègia defensiva. Els davanters solen ser els jugadors més coneguts, ja que són els autors dels gols de l'equip. Aquests jugadors també reben el seu nom d'acord a la posició on juguin: centre, esquerra o dreta. De vegades s'utilitza la paraula extrem per indicar que aquest jugador es troba més allunyat del centre de la pista (a la seva amplada): per exemple, un davanter extrem esquerre.
Un jugador està en posició de fora de joc quan en el moment del passi del seu company, no té entre ell i la línia de meta contrària dos o més jugadors de l'equip contrari (sigui els jugadors que sigui). Aquesta regla sols és vàlida a camp d'atac, si el passi és a camp defensiu del propi equip no es produeix el fora de joc.
Us deixo un vídeo amb els gols més famosos al llarg de la historia del futbol:
Bibliografia: