ESPORTS DE NEU

Imatge de fons de títol: Michael Elkan. (2017) https://eveningsessiongroup2.blogspot.com/2017/03/dietherdaveapostol-reflection-in-field.html

BOBSLEIGH

El bob (en anglès, bobsleigh o bobsled) és un esport Olímpic d'hivern. Forma part dels esports de descens en trineu, juntament amb el luge i l'skeleton.

El bob té origen als Alps suïssos a les darreries del segle xix. El primer club de bob del món es va fundar el 1987 a St. Moritz, Suïssa, i des d'allí es va difondre a altres parts d'Europa. Les primeres competicions que podem considerar oficials daten del 1914.

En les seves primeres dècades de vida el bob tenia poc a veure amb el que és en l'actualitat, ja que els materials, el disseny i les pistes han canviat completament. En els seus orígens els trineus eren de fusta, encara que aviat van passar a fabricar-se d'acer. Una novetat important va tenir lloc el 1952, quan es va limitar el pes dels trineus i dels seus ocupants. Abans d'aquesta data els participants havien de tenir un gran pes corporal si volien tenir alguna oportunitat de triomf. La nova norma ho va fer més accessible. No obstant això els principals avenços van arribar en el terreny dels materials, en dos aspectes: els nous trineus d'acer i fibra de vidre per a la fabricació del qual s'utilitzen els últims avenços tecnològics en matèria aerodinàmica, i no menys important, les pistes artificials en les quals es poden arribar a unes velocitats realment increïbles, amb les quals mai haguessin pogut somniar els primers practicants d'aquest esport.

En el bob existeixen dues modalitats, el bobs a 2 i el bobs a 4 (no existeix el bob individual). Els primers campionats del món es van celebrar el 1924, solament per al bobs a 4, mentre que el 1931 ja es va incloure el bobs a 2. Als Jocs Olímpics va debutar ja a la primera edició dels Jocs d'Hivern celebrats a Chamonix, França, el 1924, i el bobs a dos va començar a disputar-se en els de Lake Placid, EUA, el 1932. Des d'aleshores sempre ha format part del programa, excepte als Jocs de 1960 de Squaw Valley, EUA. Un pas endavant va tenir lloc als Jocs Olímpics de Salt Lake City 2002 on es van incloure per primera vegada les proves femenines.

U.S. Navy photo by Journalist 1st Class Preston Keres. (2002) Wikimedia Commons. US Navy 020219-N-3995K-304 Gold Medal Women BobSledders 1.jpg https://commons.wikimedia.org/wiki/File:US_Navy_020219-N-3995K-304_Gold_Medal_Women_BobSledders_1.jpg

Eurosport (19 febrer 2018) Bobsleigh | 2-Man Highlights | Pyeongchang 2018 | Eurosport [Vídeo] https://www.youtube.com/watch?v=EWGDjLrzia0&list=RDCMUClhp9g6TPiqCTOlcw0ROfNg&start_radio=1&rv=EWGDjLrzia0&t=131

Les pistes de gel tenen recorreguts estrets, sinuosos, amb un nombre determinat de girs a dreta i esquerra. La clau del bob és, normalment, a la sortida. És decisiu que aquests primers metres els tripulants aconsegueixin la major velocitat possible empenyent el trineu, per això han de ser persones fortes i, a més, ràpides. Les diferències entre els participants poques vegades superen les poques centèsimes per la qual cosa qualsevol petit error resulta impossible de recuperar. Tot i que el trineu disposa d'un fre, aquest únicament s'usa un cop sobrepassada la línia d'arribada. Les velocitats superen amb freqüència els 150 km per hora i els corredors suporten forces de fins a 4 o 5 G (gravetat).

Les proves es disputen en dues mànegues, sumant-se el temps aconseguits en ambdues, i guanyant aquell que totalitza menor temps. En cas d'empat, cosa no infreqüent, no hi ha cap desempat, sinó que es comparteix la medalla.

Tot i que la seguretat ha millorat molt en els darrers anys, i malgrat que els participants van equipats amb casc i vestits especials, de vegades es produeixen accidents en sortir-se en una corba, essent un esport molt perillós. En alguna ocasió s'ha produït la mort d'algun participant.

La principal dificultat per a practicar aquest esport radica en el seu elevat cost, especialment de les instal·lacions, el que fa que únicament es practiqui en un nombre molt reduït de països, principalment del nord i centre d'Europa, EUA o Canadà. Hi ha molt poques instal·lacions, ja que el manteniment d'una pista exigeix molts recursos que difícilment compensen. Les principals potències són Alemanya, Suïssa i Estats Units.

Fa anys va tenir lloc un curiós episodi. Uns americans que estaven de vacances a Jamaica van presenciar una competició de trineus sobre terra molt popular en aquest país, i que els va recordar vagament al bob. Aleshores se'ls va ocórrer la idea de preparar un equip de jamaicans per a competir en els Jocs Olímpics de 1988 celebrats a Calgary (Canadà). Així ho van fer i l'equip de Jamaica va participar en aquests Jocs Olímpics, sent una veritable atracció sobretot per als mitjans de comunicació. Encara que el seu resultat lògicament no va ser brillant, aquest episodi va ser motiu per a una pel·lícula de la productora Disney que es va titular "Jamaica sota zero" estrenada el 1944 amb bastant èxit. Durant aquests anys Jamaica ha seguit participant en competicions de bob de forma habitual i amb resultats bastant acceptables.

LUGE

La luge és un esport Olímpic d'hivern^. Forma part dels esports de descens en trineu, juntament amb el bobsleigh i l'skeleton. Luge significa trineu lleuger.

Tot i que les curses de trineus són molt antigues, trobant-se cròniques en documents de fa diversos segles a països com Noruega, la luge com a esport organitzat data de finals de segle xix. Es considera com a punt d'arrancada una competició que va tenir lloc a Davos, Suïssa, el 1883, amb la participació de set països.

Turbosquid (2022) Luge trineo 3D (https://www.turbosquid.com/es/3d-models/3d-model-luge-sled-single-place-1352541)

Jon Wick (2010) Wikimedia Commons. Départ d'un lugeur.jpghttps://commons.wikimedia.org/wiki/File:D%C3%A9part_d%27un_lugeur.jpg

Els primers campionats del món de luge van tenir lloc a Oslo, Noruega, el 1955 i la Federació Internacional de Luge es fundà el 1957, en separar-se de la de bobsleigh. Fou inclòs com a esport olímpic als Jocs d'Innsbruck, Àustria, de 1964 tant en categoria masculina com femenina i des d'aleshores sempre hi ha estat present.

Les regles bàsiques (2020) per competir en luge són:El trineu que s'usa en la luge és una petita carcassa, originàriament de fusta, actualment de metall, proveïda d'uns patins afilats a la base. No té frens ni timó, i el pilot va tombar de cap per amunt amb els peus per davant i el cap enrere, a diferència de l'skeleton, on es va de cap per avall i mirant cap a davant. El pilot controla la baixada del trineu i els canvis de direcció mitjançant unes cordes unides a la part davantera, o mitjançant el desplaçament del pes del seu propi cos. A diferència del bobsleigh la sortida s'efectua amb el pilot ja col·locat en el trineu, i per tant, aquesta és més lenta al no agafar impuls.

El pes màxim autoritzat del trineu és de 23 kg en l'individual i 27 en el de parelles. Respecte al pes dels tripulants, la reglamentació tracta d'equilibrar les diferències entre els participants, establint un pes màxim per a cadascun, i permetent als que estiguin per sota d'aquest pes que s'afegeixin quilos artificialment. D'aquesta manera s'aconsegueix que tots els participants tinguin un pes similar i les mateixes possibilitats inicials.

Eurosport (13 febrer 2018) Luge | Women's Singles Highlights | Pyeongchang 2018 | Eurosport [Vídeo] (https://www.youtube.com/watch?v=Ff3RwSWOQSI)

El luge té dues modalitats, la individual i la de parelles, tant en categoria masculina com femenina. En la individual es disputen quatre mànegues i en la de parelles només dues: se sumen els temps de les mànegues i guanya qui les faci en menys temps en total. La igualtat entre els participants obliga a mesurar el temps amb absoluta precisió, fins a les mil·lèsimes.

L'alt cost econòmic que comporta crear i mantenir les instal·lacions per a aquest esport, fa que esdevingui una activitat poc accessible. Aquest fet provoca que molt pocs països tinguin un nivell elevat.

Skeleton

El tobogan o skeleton va néixer a finals del segle XIX a la localitat Suïssa de St. Moritz, quan un anglès anomenat Child introduí un nou trineu de metall amb una forma que recordava un esquelet humà i que a la llarga li atorgà el nom que té en anglès i que literalment, en català, vol dir esquelet. De forma oficial es començà a practicar al Club Alpí de Konigsee a Alemanya, on es pot trobar la pista de tobogan més antiga que existeix.

Equipament

Talment com succeeix al luge i al bob, en aquest esport és molt important la sortida. És necessari aconseguir la major velocitat de sortida possible. Per aconseguir aquest objectiu s'usa un calçat especial de màxima adherència. Un cop aconseguida la màxima velocitat possible de sortida, en els primers cinquanta metres de recorregut, el pilot es tomba sobre el trineu boca terrosa i mirant endavant, tractant d'aconseguir la millor forma aerodinàmica possible.

U.S. Air Force (2006) Wikimedia Commons. Brady Canfield skeleton start. https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Brady_Canfield_skeleton_start_2.jpg#file

SPORTSNET (16 febrer 2018) Skeleton | Men's Highlights | Pyeongchang 2018 | Eurosport [Vídeo] https://www.youtube.com/watch?v=EWGDjLrzia0&list=RDCMUClhp9g6TPiqCTOlcw0ROfNg&start_radio=1&rv=EWGDjLrzia0&t=131

El casc que s'utilitza té una protecció especial a la barbeta, degut al fet que aquesta queda molt a prop del terra. Respecte a l'equipament, avui en dia s'usen uniformes fabricats amb fibres sintètiques, que s'ajusten molt bé al cos proporcionant molt poca resistència a l'aire. Una altra característica és que no existeix ni volant ni timó. És l'esportista que fa girar el trineu, carregant el pes cap a un o costat o l'altre.

Modalitat individual

A diferència del luge o el bob, al tobogan només existeix la modalitat individual. Les competicions es disputen en dues mànegues sumant-se els temps aconseguits en ambdues i guanyant el participant que totalitza menys temps. Es disputen proves masculines i femenines.

CURLING

El cúrling és un esport de precisió similar a les bitlles angleses o a la petanca, que es practica en una pista de gel, lluitant entre ells dos equips de quatre participants cadascun. L'objectiu és llançar 8 pedres de granit amb un pes de 20 kg sobre la superfície lliscant a través d'un passadís de 44,5 metres de longitud i 4,75 metres d'amplada. Una vegada realitzats tots els llançaments, es puntua en funció de la proximitat d'aquestes pedres a la diana marcada al final del passadís.

Es practica sobretot al Canadà i el nord d'Europa, on fins i tot existeix una destacada lliga professional. El cúrling és un esport de cavallerositat exquisida, com mostra el fet que els àrbitres amb prou feines han d'intervenir durant el desenvolupament d'un partit, o la norma per la qual l'equip guanyador ha de convidar al perdedor a una consumició, en un acte de companyonia entre companys de joc que fa palès el sentit d'unió que hi ha entre tots els jugadors de cúrling.

Mipan (2021). Freepik. Curling scene with two curling brooms and stones - 3D illustration.https://stock.adobe.com/es/images/id/267512288?as_campaign=Freepik&as_content=api&as_audience=srp&tduid=7bae3b61687e7fef585febc8c045b1de&as_channel=affiliate&as_campclass=redirect&as_source=arvato&asset_id=250371534

TVUDLAP (11 febrer 2015) ¿QUÉ ES EL CURLING Y CÓMO SE JUEGA? | DEPORTES PARA DOM Y ES POR TVUDLAP [Vídeo] (https://www.youtube.com/watch?v=4ZKE-GXtk3Q)

SPORTSNET (10 juliol 2018) Top 10 shots from 2017–18 Grand Slam of Curling [Vídeo] (https://www.youtube.com/watch?v=dpZgHfNw58s)

PATINATGE ARTÍSTIC SOBRE GEL

El patinatge artístic(sobre gel) és un esport que consisteix a interpretar una peça musical patinant sobre una pista de gel i realitzant piruetes, girs, salts i acrobàcies; aquests elements són valorats per uns jutges seguint un codi de puntuació que té en compte tant l'aspecte tècnic i atlètic de l'actuació com la interpretació artística.

Va ser el primer esport hivernal inclòs en els Jocs Olímpics, el 1908. Les quatre disciplines olímpiques són individual masculí, individual femení, patinatge en parelles i ballet sobre gel. Des del principiant fins a la competició d'alt nivell, els patinadors generalment realitzen dos programes (programa curt i programa llarg) que, depenent de la disciplina, poden incloure girs, salts, passos, figures, i altres elements o moviments. La fulla té una ranura a la part inferior creant dues vores diferents: interior i exterior. Els jutges prefereixen que els patinadors es llisquen en una vora de la fulla i no en ambdues al mateix temps, que es coneix com una vora plana. Durant un gir , els patinadors utilitzen el "lloc dolç" de la fulla, formalment anomenat rocker, que és la part més rodona de la fulla, just darrere de la selecció i prop del centre de la fulla. Els patins utilitzats en un patinatge individual i de parella tenen un conjunt de dents grans i dentades que es troben a la part davantera de la fulla. Les picades de punter s'utilitzen principalment per a l'enlairament en salts. Les fulles de ballet sobre gel tenen una polzada més curta a la part posterior i tenen puntes més petites.

Caroline Paré (2007) Wikimedia Commons Isabelle Delobel & Olivier Schoenfelder EX Lift - 2007 Europeans.jpg https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Isabelle_Delobel_%26_Olivier_Schoenfelder_EX_Lift_-_2007_Europeans.jpg

Els patinadors artístics competeixen en diversos nivells des del principiant fins al nivell olímpic (sènior) en competicions locals, regionals, nacionals i internacionals. La Unió Internacional de Patinatge (ISU) regula el patinatge artístic internacional i les competicions. Aquests inclouen els Jocs Olímpics d'Hivern, els Campionats del Món, els Campionats del Món Júnior, els Campionats d'Europa, els Campionats de quatre continents, la sèrie Grand Prix (sènior i junior), i la ISU Challenger Series.

L'esport també està associat amb el món de l'espectacle. Generalment, les grans competicions conclouen amb gales d'exposició, en què els patinadors més importants de cada disciplina, realitzen programes no competitius.

PATINATGE DE VELOCITAT SOBRE GEL

El patinatge de velocitat sobre gel és un esport Olímpic d'Hivern consistent en curses sobre diverses distàncies en una pista de gel de forma ovalada

Als Jocs Olímpics d'Hivern es disputen 12 proves, 6 masculines i 6 femenines:

Masculines: 500 metres, 1000 metres, 1500 metres, 5000 metres, 10000 metres i persecució per equips.
Femenines: 500 metres, 1000 metres, 1500 metres, 3000 metres, 5000 metres i persecució per equips.

A les proves de 500 metres els participants han de realitzar dues curses, sumant-se els temps d'ambdues per a computar el total de la prova. A la resta de distàncies cada participant solament disputa una cursa. La prova de persecució per equips és de recent creació, disputant-se per primera vegada als JJOO Torí 2006. Se sembla molt a la persecució per equips del ciclisme en pista. Els equips són de tres patinadors que van rellevant-se i al final el temps de l'equip és el del tercer que entri en la meta.

McSmit (2008) Wikimedia Commons. Monique Angermüller (23-02-2008).jpg https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Monique_Angerm%C3%BCller_(23-02-2008).jpg

ESQUÍ ALPÍ

L'esquí alpí (o esquí de descens) és una modalitat d'esquí, que consisteix a lliscar sobre pendents coberts de neu amb esquís llargs i amples subjectats a cada peu, ja que el centre de l'esquí està justament sota del genoll. És un esport dels Jocs Olímpics d'hivern des del 1936^.

L'esquí alpí va evolucionar de l'esquí de fons quan les infraestructures dels remuntadors va construir-se a les estacions de muntanya per remuntar als esquiadors fins al capdamunt de les pistes, permetent gaudir diverses vegades del descens de pistes que d'una altra manera seria massa cansat de pujar. Així doncs, l'esport és popular allà on la combinació de neu, pistes d'esquí i suficient infraestructura turística pot ser construïda, és a dir, parts d'Europa, Nord-amèrica i Japó^. L'esport també s'està popularitzant en països en vies de desenvolupament com poden ser Xile, Argentina o fins i tot la Xina i països asiàtics.

NM i Trysil (2011). Wikimedia Commons. Iver Bjerkestrand giant slalom Norway 2011.jpg https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Iver_Bjerkestrand_giant_slalom_Norway_2011.jpg

Olympics (9 febrer 2022) Esquí Alpi Beijing 2022 [Vídeo] https://www.youtube.com/watch?v=QF1pkjE0BMg

DISCIPLINES:

Descens

És la disciplina més llarga i en la qual la velocitat és més alta, requereix molta habilitat i resistència a causa de les dues característiques comentades. Les portes estan separades per una distància mínima de 48 metres, només es fa un descens i el guanyador és el que triga menys a baixar. Els esquiadors poden arribar a aconseguir velocitats de fins a 150 km/h.

La competició consta de tres dies. En el primer dels participants examinen la pista i el traçat per conèixer les característiques generals. El segon dia els competidors tenen dret a fer una baixada d'entrenament pel mateix traçat en què se celebrarà la competició. El tercer dia se celebra la competició en si mateixa. Els temps estan habitualment entre 1:30 (minut i mig) i 2:30.

La pista: La pista de descens ha d'estar homologada per la FIS (Federació Internacional d'Esquí) i ha d'estar completament tancada per impedir l'entrada a tota persona aliena a la competició i per garantir la integritat dels participants en cas de caiguda. Des de 2003 (aproximadament) la FIS obliga els organitzadors a "pintar" línies blaves per guiar els esquiadors i perquè puguin veure el relleu de la pista en zones amb ombra. La neu tova pot ser perillosa per les possibles acumulacions de neu que pot provocar, per aquesta raó els organitzadors utilitzen productes químics o reguen (literalment) la pista per endurir-la. Les portes utilitzades són totes del mateix color (normalment vermelles encara que de vegades poden ser blaves) i les banderes són d'una mida més gran que en les altres disciplines per facilitar la visió dels competidors.

Equipament: L'ús del casc és obligatori. Els esquís utilitzats han de tenir una mida mínima de 215 cm per a homes i 210 cm per a dones (encara que poden arribar a mesurar 225 cm) i amb un radi de gir no inferior a 45m. Aquests llargs esquís es caracteritzen també per tenir l'espàtula menys aixecada per ser més aerodinàmics.

Súper Gegant

Va ser introduït en el circuit de copa del món el 1982. El Súper G (Súper Gegant) barreja velocitat i precisió, combinant la velocitat del Descens, encara que més curt, i el traçat d'un Eslàlom Gegant. Igual que en el Descens, únicament es fa una baixada i el guanyador és el que ho fa en menys temps.

Eslàlom Gegant

Reduint les distàncies entre portes a una distància mínima de 5 metres i amb menys portes que l'eslàlom -s'exigeix un mínim de 30 portes- el traçat requereix girs més tancats que les proves de velocitat. Es realitzen dos descensos per recorreguts amb diferents traçats durant el mateix dia. El guanyador és aquell en què la suma dels dos temps sigui menor.

Equipament: La invenció dels esquís "carving" va escurçar molt les mesures dels esquís de Gegant. Per incrementar la seguretat, a la temporada 2003-2004 la FIS va incrementar el radi de gir fins als 21 metres i va establir que la mesura mínima dels esquís havien de ser de 185 cm per a homes i 180 cm per a dones. No obstant això, per a la temporada 2007-2008 s'ha aprovat l'augment del radi de gir fins als 27 metres per a homes i 23 per a dones.

L'eslàlom gegant a la copa del món: L'eslàlom gegant més prestigiós de la copa del món masculina és el que se celebra a l'estació italiana d'Alta Badia.

Eslàlom

En aquesta categoria el recorregut és més curt que en totes les altres, però el nombre de portes és més gran (entre 55 i 75) i la distància entre elles entre 75 cm i 15 metres, sent aquestes portes un simple pal, en comptes de dos pals com en les altres modalitats. Aquesta disciplina necessita una habilitat més gran, ja que els girs són més tancats i complicats que en les altres, en les que la velocitat és molt més gran, en ser girs més oberts. La forma de decidir el guanyador és idèntica al Gran eslàlom, dues mànegues amb diferents traçats i guanya aquell en què la suma dels dos temps sigui menor.

Equipament: Les corbes en eslàlom són molt petites, per això els esquiadors, per fer menys recorregut i anar més ràpid, toquen els pals que formen les portes. Per protegir-se de les portes els esquiadors porten proteccions a les canyelleres, en els pals i en el casc. En els anys 80 i 90 els esquiadors utilitzaven esquís amb longituds entre 203 cm i 207 cm. L'aparició dels esquís "carving" va revolucionar les mesures d'aquests així com l'estil utilitzat pels esquiadors que podien millorar els seus temps fins a tres segons per baixada. Les mesures reglamentàries actuals són 165 cm per a homes i 155 cm per a dones. Aquest canvi es va realitzar a la temporada 2002.

Combinada

És una prova que consta de dues parts, una de Descens i una altra d'eslàlom. Es realitzen com si fossin independents però a dues mànegues i en el mateix dia. El guanyador de la prova és aquell en què la suma dels dos millors temps sigui menor. A causa de l'especialització dels esquiadors hi ha pocs competidors que puguin optar a guanyar en aquesta disciplina, ja que requereix un domini de les especialitats de velocitat i també de les més tècniques.

Súper Combinada

És una prova molt recent en el calendari de la copa del món. Es tracta d'una prova que combina un descens (més curt de l'habitual) i una sola mànega d'Eslàlom. Les dues mànegues (baixades) es realitzen el mateix dia i el guanyador és el competidor que obté una suma de temps menor.

Paral·lel

Aquesta modalitat només se sol fer al final d'una copa o lliga, però no és una especialitat molt practicada. Consisteix en dos descensos simultanis sobre un traçat més curt que un Eslàlom. La distància entre portes està a mig camí entre un Eslàlom Gegant i un Eslàlom. És una modalitat molt vistosa perquè s'aprecia la lluita de tots dos corredors per arribar abans a la meta, es realitzen dues baixades i el guanyador és el que menys temps ha trigat.

BIATLÓ

El biatló és un esport Olímpic d'hivern que combina l'esquí de fons i el tir al blanc. Té el seu origen en les proves d'esquí militar de l'exèrcit noruec del Segle XVIII però el biatló modern n'és la variant civil.

El seu funcionament és una cursa d'esquí de fons en la qual en determinats punts del recorregut els participants han de parar-se a disparar amb un rifle sobre un blanc estàtic, de tal manera que cada error en el tir penalitza, ja sigui recorrent una distància addicional o bé afegint temps al total de la prova. Guanya el qui totalitza menys temps.

El biatló té el seu origen en el fet que els homes de les terres nòrdiques necessitaven anar de caça desplaçant-se sobre esquís (o els seus equivalents) i carregant una arma al damunt. Amb el temps aquesta necessitat esdevingué la versió lúdica i esportiva que avui coneixem. Hi ha diverses proves i modalitats dins del biatló. Aquestes són: individual, sprint, persecució, relleus i sortida en massa, tant en categoria masculina com femenina.

Peter Porai-Koshits. (2012). Wikimedia Commons. Simon Fourcade Kontiolahti 2012.jpg https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Simon_Fourcade_Kontiolahti_2012.jpg

Miho. (2010). Wikimedia Commons. Sylvie Becaert - 22-01-2010 - Shooting.jpg https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Sylvie_Becaert_-_22-01-2010_-_Shooting.jpg

Modalitats del Biatló:

Individual

És la prova de biatló per excel·lència. Les dones corren 15 km i els homes 20. Els participants surten a intervals (com en una contra-rellotge de ciclisme) En el recorregut hi ha quatre estacions de tir, per a disparar alternativament dempeus i tombat, i per cada tir fallat es penalitza amb un minut el temps total.

Sprint

La prova femenina és de 7,5 km i la masculina de 10. Els participants surten a intervals de 30 segons i donen tres voltes a un circuit. Després de les dues primeres, es detenen en el lloc de tir i disparen a cinc blancs, primer tombats i després dempeus. Per cada fallada, han de recórrer 150 metres addicionals, per a després completar la tercera volta. Guanya el millor temps

Götz A. Primke. (2007). Wikimedia Commons. Biathlon-Weltcup 2006 Antholz 1.jpg https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Biathlon-Weltcup_2006_Antholz_1.jpg

Persecució

Les dones fan 10 km i els homes 12,5. La sortida és esglaonada segons el còmput de temps que s'ha obtingut a l'sprint. Els participants tenen quatre aturades per a disparar a un blanc on han de fer cinc encerts amb cinc bales. Per cada tir fallat, els atletes han de fer una volta de penalització sobre un circuit de 150 metres preparat per a aquest efecte i després continuar el recorregut de la prova.

Relleus

És una prova realitzada per equips de quatre, corrent cadascun dels participants 7,5 km en categoria masculina i 6 en la femenina. La prova la comencen els primers rellevistes de cada equip. Cada corredor ha de realitzar dues parades de tir, cadascuna sobre cinc blancs per als quals disposen de vuit bales. Per cada blanc sense completar ha de fer un recorregut de penalització de 150 metres i després continuar la prova.

Sortida en massa (o en línia)

És la modalitat més recent i es va incloure per primera vegada als Jocs Olímpics de Torí 2006. La prova masculina és de 15 km (cinc voltes a un circuit de 3 km) i la femenina de 12,5 (cinc voltes a un circuit de 2,5 km). En aquesta prova surten tots els participants junts i hi ha quatre estacions de tir amb cinc blancs cadascuna, dues per a disparar tombats i les altres dues dempeus. Com a la prova de sprint per cada fallada han de recórrer 150 metres més de penalització. Per a evitar les aglomeracions de participants a la zona de tir a més del possible perill que això implica, la participació en aquesta prova està limitada als 30 millors participants de la resta de les proves.

En totes aquestes proves els biatletes han de dur el rifle a l'espatlla, essent la tècnica d'esquiar lliure. Els països amb més afició a l'esport són Rússia, Noruega o Alemanya. A molts països sense massa tradició en l'esport, aquest apareix lligat a l'entrenament militar.

El biatló és esport olímpic des dels Jocs Olímpics de Squaw Valley 1960.

IBU TV (1 febrer 2022) Biathlon in Beijing 2022: How it works [Vídeo] (https://www.youtube.com/watch?v=rr5oWP-iykQ )

SALTS D'ESQUÍ

El salt d'esquí és un esport olímpic d'hivern que consisteix a baixar sobre esquís per una rampa per agafar velocitat i després iniciar el vol amb l'objectiu d'aterrar el més lluny possible. L'objectiu final és aconseguir el salt més llarg.

És una de les proves més espectaculars dins dels esports d'hivern, i resulta atractiu fins i tot per als que no són molt aficionats a aquests esports. És una prova que té una gran dificultat tècnica i per això requereix molta preparació, ja que l'esquiador no només ha de saltar el més lluny possible, sinó que ha d'aterrar sense contratemps. Un accident no només li restaria puntuació sinó que sovint té conseqüències molt dolentes per l'esportista. Per si no n'hi hagués prou, durant el vol ha de tenir cura amb l'harmonia i l'estètica del moviment, ja que a més de la distància uns jutges valoraran l'estil, influint els dos factors en la puntuació final.

Nicolai Hammervold (1 gener 2021) Dawid Kubacki 144m NEW HILL RECORD - Garmisch-Partenkirchen 2021 Ski Jumping [Vídeo] (https://www.youtube.com/watch?v=4vhvnKTGKO0 )

Modalitats:

Salts des del trampolí de 90 metres, també anomenat K-90, és a dir baixant per una rampa de 90 metres de longitud.
Salts des del trampolí de 120 metres, K-120, és a dir baixant per una rampa de 120 metres de longitud. Lògicament en aquest segon cas la velocitat adquirida és més gran i per tant les distàncies que s'assoleixen en el salt també ho són.

En aquestes proves cada participant ha de fer dos salts, sumant-se la puntuació aconseguida en els dos i guanya el que suma més punts.

Salts des del trampolí de 120 metres per equips, en aquest cas es tracta d'equips formats per quatre saltadors, cadascun dels quals ha de fer dos salts. Al final se sumen les puntuacions aconseguides per tots ells en els vuit salts i guanya l'equip que sumi més punts.

Segons el reglament els saltadors d'esquí que tenen un índex de massa corporal per sota del mínim del que es considera saludable són sancionats amb uns esquís més curts, que redueixen la sustentació aerodinàmica que poden assolir. Aquestes normes s'han vist necessàries des de la detecció dels casos més greus d'atletes amb pes baix; però alguns competidors, tot i així, perden pes per maximitzar la distància que poden assolir en saltar.

Geir A. Granviken. (2011). Wikimedia Commons. Martin Koch World Cup Ski flying Vikersund 2011.jpg https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Martin_Koch_World_Cup_Ski_flying_Vikersund_2011.jpg

Com s'avalua una prova de salts d'esquí?

El resultat final d'una prova de salts s'obté de l'avaluació de les dues mànegues de la competició (primera i segona).

El nombre total de punts d'una mànega es calcula per la suma de:

Els punts aconseguits per la llargada del salt (metres convertits a punts per distància).
Els punts aconseguits per execució del vol (punts d'estil concedits pels jutges de la prova).

Punts per Distància: Un salt que arribi al punt de construcció, també dit punt-K (el punt de càlcul ve determinat per la mida del trampolí) obté 60 punts. Per salts efectuats abans o després del punt-K, se sumen o es resten punts per a determinar el càlcul final dels punts per distància; cada metre per sobre o per sota d'aquest punt-K es veurà incrementat o reduït en 1,8 punts (per al trampolí llarg) i 2,0 punts (per al trampolí normal). La longitud del salt es mesura des de la vora de la rampa de sortida fins al punt d'aterratge del saltador i s'incrementa aquesta mesura en 0,5 metres.

Punts d'estil: Per un vol perfecte, un saltador pot obtenir 20 punts com a màxim per cada actuació. Els jutges (cinc) resten punts per errors comesos durant el vol, la recepció i la frenada, per finalment descartar la nota més alta i la més baixa. Els punts màxims que es poden restar per errors comesos durant el vol i la fase d'aterratge són 5,0 punts, mentre que per a la frenada es poden deduir fins a 7,0 punts.

ESQUÍ DE FONS

L'esquí de fons pertany a la família de l'esquí nòrdic, per això sovint s'utilitza indistintament, i consisteix a desplaçar-se per superfícies nevades amb l'ajuda d'esquís. És possible practicar-lo en neus de qualsevol classe, però a la pràctica només es fa servir en pistes preparades (mitjançant una traça feta per un tractor mecànic) i en pendents suaus.

Hi ha diferents passos o mètodes per utilitzar els esquís, un és el mètode tradicional conegut com a clàssic i l'altre el patinador. En el clàssic es col·loquen els esquís paral·lels i consisteix a avançar fent passos alternatius, és a dir, carregant el pes sobre un peu i desplaçant l'altre cap endavant. En el patinador, en canvi, es col·loquen els peus en forma de V i es fa lliscar l'esquí d'una forma similar al patinatge.

L'esquí de fons forma part del programa dels Jocs Olímpics d'hivern des de la seva primera edició al 1924. Actualment es realitzen 6 proves diferenciades per sexes:

Homes: 15 km estil clàssic, 30 km doble persecució, 50 km estil lliure, 4x10 km relleus, esprint individual i esprint per equips.
Dones: 10 km estil clàssic, 15 km doble persecució, 30 km estil lliure, 4x5 km relleus, esprint individual i esprint per equips.

Tomoyoshi NOGUCHI (2007). Wikimedia Commons. BRINK Joergen.jpg https://commons.wikimedia.org/wiki/File:BRINK_Joergen.jpg

SNOWBOARD (SURF DE NEU)

El surf de neu (en anglès, snowboarding) és un esport en què es fa servir una planxa de neu i que sol compartir espai amb l'esquí alpí. Es pot practicar tant fora les pistes com en pistes especialitzades on es troben baranes, tubs, entre d'altres, per a poder fer salts i moviments més complicats.

El surf de neu modern va començar el 1965 quan Sherman Poppen, un enginyer de Muskegon, Michigan, va inventar una joguina per les seves filles ajuntant dos esquís i lligant a una corda amb la qual tenir control sobre la taula. El va anomenar "snurfer" (una combinació de neu i surf) i va ser tan popular que Sherman Poppen va vendre la llicència a una empresa, Brunswick Corporation, que va aconseguir vendre prop d'un milió de "snurfers" durant la següent dècada, més de mig milió només en 1966.

Acarpentier (2008). Wikimedia Commons. Shakedown 2008 Figure 1a.jpghttps://commons.wikimedia.org/wiki/File:Shakedown_2008_Figure_1a.jpg

A principis de la dècada del 1970, Poppen organitzar competicions de snurfing a l'estació d'esquí de Michigan que va atreure a aficionats de tot el país. Un d'ells va ser Tom Sims, un amant del skateboarding, que va fabricar un surf de neu a l'escola quan cursava vuitè grau en Haddonfield, New Jersey, allà per l'any 1960. La seva idea va ser entapissar la part superior d'un tros de fusta i fixar una xapa d'alumini a la part inferior que, posteriorment, a mitjans dels anys 1970 va produir i comercialitzar. Alhora, Dimitrije Milovich, 1 entusista del surf que utilitzava les safates de la cafeteria de la universitat per lliscar per la neu, va construir una taula de surf de neu anomenada "Winterstick" inspirada en les taules de surf convencionals. Diversos articles sobre les taules Winterstick en revistes importants del país van ajudar a publicitar aquest esport tan jove.

Josh Merritt (5 desembre 2013) Turin 2006 Winter Olympics | Women's Snowboard Cross Final. [Vídeo] (https://www.youtube.com/watch?v=rWD1yVLqbpY)

El 1977, Jake Burton Carpenter, un jove de Vermont que portava des dels 14 anys practicant el snurfing, va impressionar a tots els assistents d'una competició de snurfing a Michigan amb les fixacions que ell mateix s'havia fabricat per fixar els seus peus a la taula. El mateix any, Jake Burton va fundar Burton Snowboards a Londonderry, Vermont. Les taules de surf de neu estaven fetes de taulons de fusta flexibles i amb fixacions d'esquí aquàtic. Al principi, molt poques persones van comprar les seves taules, però, amb el temps Burton es convertiria en la major empresa de surf de neu del món, treient al mercat fins i tot una línia de roba esportiva.

Eurosport (6 febrer 2022) New Zealand Win First Ever Gold in the Slopestyle Final | 2022 Winter Olympics [Vídeo] (https://www.youtube.com/watch?v=qxmiAebwU0I )

Olympics (11 febrer 2022) Hirano Ayumu wins halfpipe gold! | #Beijing2022 Highlights [Vídeo].https://www.youtube.com/watch?v=D3HmKsQcIPI

Snowsurf Magazine (21 octubre 2018) Tutoriel : les bases du splitboard [Vídeo]. (https://www.youtube.com/watch?v=CSfXm2h7oTU )

MODALITATS:

Estil lliure o freestyle: es focalitza en la realització de piruetes anomenades en anglès tricks. Per les seves característiques, aquesta modalitat propicia a la utilització de planxes molt més flexibles i fàcils de dominar. Hi trobem les competicions de:

Half-pipe: Practicada dins de mig tub de neu amb parets altes i verticals en una pendent de desnivell mig, els esquiadors tracten de realitzar totes les acrobàcies possibles saltant més enllà dels extrems del mateix. Existeix el super half-pipe (Mig tub gegant), que és de major amplada entre murs i de transicions més suaus.
Descens: Aquesta modalitat es practica en una pista en la que hi ha disposats diferents mòduls, com salts, baranes i calaixos, sobre els que l'snowboarder raelitza els trucs durant el seu descens.

Olympics (8 febrer 2022) Snowboard Beijing 2022 | Destaques da final da PGS [Vídeo]. (https://www.youtube.com/watch?v=eLKAcu9-0zk )

Salt gegant o big air: Aquesta modalitat consisteix en realitzar diferents intents d'un sol salt gegant, en el que els snowboaredrs tracten de realitzar les seves millors acrobàcies en un únic salt.
Jibbing: L'snowboarder llisca per sobre de baranes i calaixos amb la taula.
Quarterpipe: L'esportista baixa a molta velocitat contra un quart de tub de neu saltant cap enrera el més alt possible i intentant de realitzar la millor acrobàcia possible durant la fas aèrea, o arribar el més alt que la resta de participants.

Olympics (15 febrer 2022) Anna Gasser defends her title! 🏂 | Women's big air final highlights | Snowboard Beijing 2022 [Vídeo]. (https://www.youtube.com/watch?v=NBgwX5nubWA)

Freeride: Es caracteritza per la pràctica del surf de neu a llocs extrems, fora de pistes. Les taules acostumen a ser més rígides pel fet d'incrementar el control sobre la taula.
Carrera (boardcross): Consisteix a baixar al més ràpidament possible per les pistes. Són 4 competidors de cop baixant per una pista plena de salts, corves i obstacles varis. En una primera mànega, baixen de manera individual, es classifiquen els 32 millors temps, que passen a les eliminatòries de 4 participants de cop.
Splitboard: planxa de surf de neu tallada per la meitat en sentit longitudinal, que es transforma en esquís, els quals, incorporant unes pells de foca, permeten als practicants progressar i ascendir sobre la neu. A l'hora del descens, s'uneixen les dues meitats i l'splitboard es transforma en una planxa de surf de neu.

Slalom Paral·lel: Els competidors han d'esquivar les portes col·locades en ziga-zaga. De la mateixa manera que al boardcorss, els competidors baixen de manera individual en una primera mànega, i els 32 millors es classifiquen per les eliminatòries següents, on ja surten de dos en dos i cada snowboarder per cada costat.

Bibliografia:

Col·laboradors del projecte Viquipèdia. Curling. (2021, 26 de desembre). Data de consulta 8 de febrer 2022. https://ca.wikipedia.org/wiki/C%C3%BArling
Federació Catalana de d'Esports de neu. Esports de gel. Curling (2021). Data de consulta 8 de febrer 2022. https://www.fceh.cat/competicio/esports-dhivern/esports-de-gel/curling/
Col·laboradors del projecte Viquipèdia. Tobogan Skeleton. (2021, 12 de desembre). Data de consulta 15 de febrer 2022. hhttps://ca.wikipedia.org/wiki/Tobogan_(esport)
Col·laboradors del projecte Viquipèdia. Bob (Bobsleigh) (2022, 30 de gener). Data de consulta 15 de febrer 2022. https://ca.wikipedia.org/wiki/Bob
Col·laboradors del projecte Viquipèdia. Luge (2022, 18 de gener). Data de consulta 15 de febrer 2022. https://ca.wikipedia.org/wiki/Luge
Col·laboradors del projecte Viquipèdia. Biatló (2021, 25 de desembre). Data de consulta 15 de febrer 2022. https://ca.wikipedia.org/wiki/Biatl%C3%B3
Col·laboradors del projecte Viquipèdia. Salt d'esquí. (2022, 18 de gener). Data de consulta 8 de març 2022. https://ca.wikipedia.org/wiki/Salt_d%27esqu%C3%AD
Col·laboradors del projecte Viquipèdia. Esquí de fons (2022, 2 de març). Data de consulta 8 de març 2022. https://ca.wikipedia.org/wiki/Esqu%C3%AD_de_fons
Col·laboradors del projecte Viquipèdia. Patinatge artístic sobre gel (2022, 14 de febrer). Data de consulta 14 de març 2022. https://ca.wikipedia.org/wiki/Patinatge_art%C3%ADstic_sobre_gel
Col·laboradors del projecte Viquipèdia. Patinatge de velocitat sobre gel (2021, 13 de desembre). Data de consulta 14 de març 2022. https://ca.wikipedia.org/wiki/Patinatge_de_velocitat_sobre_gel
Col·laboradors del projecte Viquipèdia. Esquí alpí (2021, 13 de desembre). Data de consulta 14 de març 2022. https://ca.wikipedia.org/wiki/Esqu%C3%AD_alp%C3%AD
Col·laboradors del projecte Viquipèdia. Snowboard (2022, 8 de febrer). Data de consulta 14 de març 2022. https://es.wikipedia.org/wiki/Snowboard

Report abuse