El cos humà és l'estructura física i material de l'ésser humà. Es compon de cap, tronc i extremitats, els braços són les extremitats superiors i les cames les inferiors.
El cos humà segueix en constant evolució, però és un nouvingut al planeta. Si es considera que la vida va sorgir a la Terra fa 24 hores, l'ésser humà gairebé no ha viscut els últims tres segons.
L'esquelet humà és format per, aproximadament, 206 ossos, alguns dels quals són fusionats (com ara els de la pelvis i els del crani) que es complementen amb els lligaments, tendons, músculs, i al voltant d'un 22% del pes dels ossos és aigua. L'os més gran del cos humà és el fèmur, i el més petit, l'estrep, a l'orella interna.
L'esquelet té cinc funcions principals:
Suport: L'esquelet proporciona el marc que suporta el cos i en manté la forma.
Moviment: Les articulacions entre els ossos permeten el moviment; algunes d'elles permeten un ventall més ampli de moviments que altres. El moviment és possible gràcies als músculs de l'esquelet, que estan ancorats en diversos llocs dels ossos. Els músculs, els ossos i les articulacions constitueixen la principal mecànica del moviment, coordinats tots ells pel sistema nerviós.
Protecció: L'esquelet protegeix molts òrgans vitals:
El crani protegeix el cervell, els ulls i l'orella mitjana i interna.
La columna vertebral protegeix la medul·la espinal.
La caixa toràcica, la columna vertebral, i l'estèrnum protegeixen els pulmons, el cor i els principals vasos sanguinis.
Les clavícules i les escàpules protegeixen les espatlles.
La columna vertebral protegeix els sistemes digestiu i urogenital i els malucs.
La ròtula i el cúbit protegeixen, respectivament, el genoll i el colze.
Els carps i tarsos protegeixen, respectivament, els canells i els turmells.
Producció de cèl·lules sanguínies: L'esquelet és on es produeix l'hematopoesi, que té lloc en la medul·la òssia, a l'interior dels ossos llargs.
Emmagatzematge: Els ossos poden emmagatzemar calci, i estan involucrats en el metabolisme del calci, mentre que la medul·la òssia pot emmagatzemar ferro en forma de ferritina, i està involucrada en el metabolisme humà del ferro.
Regulació hormonal: Les cèl·lules òssies alliberen una hormona anomenada osteocalcina, que contribueix a la regulació del sucre en sang (glucosa) i del greix.
Tipus de músculs:
Múscul estriat: Contenen unes bandes transversals separades regularment, els sarcòmers, que empaqueten les fibril·les musculars. Mentre que els músculs esquelètics estan disposats en paquets regulars, paral·lels, el múscul cardíac està format per cèl·lules ramificades. El múscul estriat es contreu i es relaxa en ràfegues curtes i intenses.
Múscul esquelètic és un tipus de múscul estriat que està unit als ossos de l'esquelet per tendons, i s'utilitza per a moure el cos efectuant moviments voluntaris com pot ser, per exemple, la locomoció dels animals i també és tipus de múscul responsable del manteniment de la postura. Un home adult està compost de mitjana per un 42% de múscul esquelètic mentre que una dona adulta només en tindria un 36% de mitjana d'aquest tipus de múscul a la seva massa corporal.
Múscul cardíac és un múscul estriat involuntari que només es troba en el cor (d'aquí el seu nom, miocardi; mio: múscul i cardi: cor), aquest múscul té una estructura semblant a la dels músculs esquelètics i el seu moviment involuntari és automàtic perquè té un sistema de marcapassos que provoca la seva contracció rítmica.
Múscul llis: és un tipus de múscul de moviment involuntari que es troba formant part de les parets dels òrgans i estructures internes com per exemple l'esòfag, l'estómac, els intestins, els bronquis, l'úter, la uretra, la bufeta o els vasos sanguinis; també trobem els músculs erectors dels pèls a la pell que controlen l'erecció del borrissol corporal. A diferència del múscul esquelètic, el múscul llis no està sotmès a control conscient i les seves contraccions poden durar llargs períodes i tenir-ne de gairebé permanents.
El sartori és el múscul més llarg del cos humà, medeix uns 55 cm aproximadament.
El fèmur és l'os més llarg, fort i voluptuós del cos humà, y de la gran majoria dels mamífers.
Bibliografia: