El Judo és un art marcial i esport olímpic d'origen japonès creat l'any 1882 per Jigoro Kano. La paraula Judo es tradueix com "el camí de la suavitat" o "el camí de la flexibilitat". Això vol dir que, en lloc d'utilitzar la força bruta contra l'oponent, el judoka aprofita l'impuls, el pes i la força de l'altre per desequilibrar-lo i projectar-lo.
El Judo es basa en el respecte mutu. No es tracta de fer mal al company, sinó d'aprendre junts.
Jita Kyoei (Benefici mutu): Només podem progressar si ens ajudem els uns als altres. El teu company no és el teu enemic, és la persona que et permet practicar i aprendre.
La salutació (Rei): Al Judo ens saludem abans de començar i en acabar, com a mostra de respecte cap al mestre, el company i el lloc de pràctica.
Per practicar Judo de manera segura i correcta, utilitzem un material específic:
Judogi: És la vestimenta tradicional (el "quimono"). Està format per una jaqueta de tela molt resistent (per aguantar les estirades) i uns pantalons.
Obi: És el cinturó que subjecta la jaqueta. En el judo esportiu, el color del cinturó indica el nivell d'aprenentatge (blanc, groc, taronja, verd, blau, marró i negre).
Tatami: És el terra embuatat on practiquem. Esmorteeix les caigudes i evita que ens fem mal quan anem a terra.
Terminologia del judo:
Sensei: Mestre o professor.
Hajime: Comenceu! (inici del combat o de l'exercici).
Mate: Pareu! (s'atura immediatament qualsevol acció).
Tori: És la persona que fa l'acció o la tècnica.
Uke: És la persona que rep l'acció (qui cau).
L'objectiu principal del Judo esportiu és projectar (fer caure) l'oponent de manera controlada perquè caigui d'esquena, o bé immobilitzar-lo un cop és a terra. A classe ens centrarem en els següents aspectes fonamentals:
Els Ukemis (Les Caigudes): És la lliçó número u. Abans d'aprendre a projectar, hem d'aprendre a caure sense fer-nos mal. Ho farem rodant i colpejant el tatami per dissipar l'impacte.
El Kumikata (Les agafades): Com hem d'agafar la jaqueta del company per poder controlar-lo (normalment una mà a la solapa i l'altra a la màniga).
El Desequilibri (Kuzushi): Com fer que el company perdi l'equilibri per poder fer la tècnica sense utilitzar gaire força.
Tècniques de peu (Tachi-waza) i de terra (Ne-waza): Aprendrem formes segures de portar el company a terra i com retenir-lo.
A les competicions de Judo, l'objectiu és aconseguir la màxima puntuació possible abans que s'acabi el temps, o bé guanyar directament fent una acció perfecta. Només hi ha dues puntuacions principals que has de conèixer:
Es dona un Waza-ari quan fas una bona tècnica, però no arriba a ser perfecta.
De peu: Projectes el company a terra, però cau de costat o només amb una part de l'esquena, o la tècnica s'ha fet amb poca força o control.
A terra: Aconsegueixes immobilitzar el company d'esquena a terra durant un temps d'entre 10 i 14 segons.
Regla d'or: Si aconsegueixes dos Waza-ari en un mateix combat, aquests se sumen i es converteixen en la victòria automàtica (Waza-ari-awasete-ippon).
L'Ippon és la puntuació màxima del Judo. En el mateix moment que un judoka aconsegueix un Ippon, el combat s'acaba immediatament i guanya, sense importar el temps que quedi. És l'equivalent al K.O. del boxa o a un gol d'or.
De peu: Projectes el company amb força, velocitat, control i fent que caigui clarament de l'esquena.
A terra: Aconsegueixes immobilitzar el company durant 15 segons (o més) sense que es pugui escapar.
El Taekwondo és un art marcial d'origen coreà i esport olímpic. El seu nom ens explica exactament en què consisteix: Tae (utilitzar els peus), Kwon (utilitzar els braços/punys) i Do (el camí o la filosofia). És mundialment conegut per les seves puntades de peu ràpides, altes i espectaculars.
El Taekwondo no només entrena el cos, sinó també la ment. Es basa en cinc principis fonamentals que tot practicant (taekwondista) ha d'intentar seguir tant a dins com a fora del tatami:
Cortesia: Ser educat i respectuós amb tothom.
Integritat: Saber diferenciar el que està bé del que està malament.
Perseverança: No rendir-se mai, encara que un exercici o tècnica sembli molt difícil.
Autocontrol: Controlar les nostres emocions i la nostra força per no fer mal a ningú.
Esperit Indomable: Tenir la valentia d'afrontar els reptes.
Dobok i Ti: És el vestit d'entrenament (semblant al judogi però més lleuger) i el cinturó que marca el nivell.
Hogu i Casc: El Hogu és el peto protector per al tronc (normalment blau o vermell) i el casc protegeix el cap.
Paos o Escuts: Són coixinets gruixuts que un company aguanta perquè l'altre pugui colpejar-los amb força sense fer-li mal.
Sabomnim: Mestre o professor.
Charyot: Atenció! (ens posem drets, amb els peus junts i les mans als costats).
Kyong-ye: Salutació! (inclinem el cos cap endavant en senyal de respecte).
Jumbi: Preparats! (ens posem en posició de guàrdia o atenció).
Sijak: Comenceu!
Kihap: És el crit d'energia que fem quan colpegem. Ens ajuda a treure l'aire, fer més força i perdre la vergonya!
En el Taekwondo Olímpic els combats són molt ràpids. Els esportistes porten sensors electrònics al peto i als peus que marquen punts automàticament quan es toquen amb la força suficient. Es puntua d'aquesta manera:
1 punt: Per donar un cop de puny controlat al peto de l'oponent.
2 punts: Per donar una puntada de peu al peto.
4 punts: Per donar una puntada de peu al peto fent un gir (són tècniques més difícils i espectaculars, per això valen més).
3 o 5 punts: Per arribar a tocar el casc del rival amb el peu.
El Karate (o Karate-Do) és un art marcial originari de l'illa d'Okinawa, al Japó. El seu nom ens explica perfectament la seva essència: Kara (buida), Te (mà) i Do (camí). Per tant, es tradueix com "el camí de la mà buida". Això significa que els karatekes no utilitzen armes, sinó que el seu propi cos (punys, peus, colzes i genolls) és la seva eina de defensa.
El Karate té un lema molt famós creat pel mestre Gichin Funakoshi: "Karate ni sente nashi", que significa que el Karate no és per atacar, sinó per defensar-se. Un bon karateka mai utilitza els seus coneixements per iniciar una baralla.
Sun-dome (El control absolut): És el valor més important. Significa que hem de ser capaços de llançar un cop amb velocitat i força, però aturar-lo a un centímetre del cos del company sense arribar a tocar-lo.
L'esforç i la disciplina: Cada moviment requereix repetició i constància per millorar-lo.
El Karate tradicional es practica descalç sobre el tatami. Per a la competició, s'utilitzen algunes proteccions per evitar lesions:
Karategi: El vestit blanc tradicional. És més lleuger que el de judo per permetre moviments més ràpids i àgils.
Guantilles (Mittens): Uns guants d'escuma lleugers (blaus o vermells) que cobreixen els punys.
Obi: El cinturó que indica el nivell de colors (des de blanc fins a negre).
Al Karate també utilitzem el japonès per dirigir la sessió. Aquí tens les paraules clau:
Kihon: Pràctica dels moviments bàsics (punys, puntades i defenses) de forma repetida.
Kata: Significa "forma". És una seqüència de moviments predeterminats contra enemics imaginaris. És com una coreografia de combat.
Kumite: El combat (en el nostre cas, coreografiat o adaptat sense contacte).
Tsuki: Cop de puny directe.
Geri: Puntada de peu.
Oss!: Salutació i paraula de respecte que significa "entès", "gràcies" o "hola".
En el Karate de competició (Kumite), els punts es donen segons la dificultat de la tècnica aplicada i la zona del cos (el cap o el tronc). Es divideixen en tres nivells:
Es dona per qualsevol cop de puny directe (Tsuki) que es faci de manera correcta al tronc (panxa/esquena) o a la cara de l'oponent.
Es dona per fer una puntada de peu (Geri) a la zona del tronc o l'esquena del rival.
És la puntuació màxima i es aconsegueix fent les accions més complexes:
Una puntada de peu al cap o al coll (amb control absolut per no fer mal).
Fer una escombrada al peu del company per fer-lo perdre l'equilibri i, un cop a terra, marcar un cop de puny ràpid.
Regla de control (Molt important!): Si un karateka colpeja massa fort o fa mal al rival, rep una penalització (Chui) o pot ser desqualificat (Hansoku). El Karate premia la precisió, la velocitat i el respecte pel company, mai la violència.
El Sumo és un esport de contacte i l'art marcial nacional del Japó. A diferència d'altres arts marcials plenes de tècniques complexes o moviments ràpids, el Sumo té un objectiu molt senzill i directe: treure l'oponent fora d'un cercle o fer que toqui a terra amb qualsevol part del cos que no sigui la planta dels peus.
El Sumo està impregnat de tradició i respecte.
El respecte per l'espai i el rival: Al Sumo no hi ha cabuda per a l'agressivitat descontrolada. És un esport de molta energia, però de gran noblesa.
La preparació (Shiko): Abans de començar, els lluitadors fan un ritual d'escalfament i concentració (aixecant les cames i picant fort a terra) per mostrar que estan preparats i no porten armes amagades.
La salutació: Com sempre, ens saludem abans de la lluita i en acabar, acceptant el resultat amb esportivitat.
El Sumo tradicional té elements molt característics.
Dohyo: És el cercle sagrat on es lluita. Tradicionalment està fet de fang i sorra i fa uns 4,5 metres de diàmetre.
Mawashi: És el cinturó o tapall gruixut que porten els lluitadors per poder-se agafar i projectar-se.
Rikishi: El lluitador o lluitadora de sumo.
Hakkeyoi! (Hak-ke-yoi): Endavant! És el crit de l'àrbitre per començar el combat o per animar a l'acció quan els lluitadors estan quiets.
Matta: Atenció, pareu! (Si hi ha hagut una sortida en fals o algun perill).
Shiko: La postura bàsica amb les cames molt obertes, els genolls flexionats i el centre de gravetat baix.
Guanyar un combat de Sumo (un bout) és molt ràpid i visual. No hi ha punts per temps ni per tècnica. S'acaba immediatament quan passa una d'aquestes dues coses:
Guanyes si aconsegueixes empènyer o treure el teu oponent fora del cercle. Si l'altre lluitador trepitja fora de la línia (encara que sigui només amb un dit del peu), perd.
Guanyes si aconsegueixes desequilibrar el teu company i fas que toqui el terra amb qualsevol part del cos que no sigui la planta dels peus. Si li fas tocar un genoll, una mà, o el fas caure de cul a terra (a dins del cercle), tu guanyes!