Embedded Files
Imatge de fons de títol: Michael Elkan. (2017) https://eveningsessiongroup2.blogspot.com/2017/03/dietherdaveapostol-reflection-in-field.html
Standret. (2020). Estirament a cama dreta. Freepik. https://www.freepik.es/foto-gratis/estirate-pierna-derecha-foto-hermosa-mujer-rubia-gimnasio-su-fin-semana_9694739.htm#page=1&query=flexibilidad&position=4&from_view=keyword
La flexibilitat és la capacitat d’extensió màxima d’un moviment en una articulació determinada. En néixer disposem del màxim de flexibilitat (el 100%) però, a mesura que creixem, l’anem perdent progressivament. Aquesta pèrdua però, es pot retardar mitjançant l’entrenament. Hi ha dues estructures corporals que intervenen directament en la flexibilitat: les articulacions i els músculs. Però també hi ha un altre element que intervé en el moviment: els tendons (part més extrema del múscul i que s’insereix dins l’os). La seva funció és fixar el múscul a l’os perquè es pugui contraure i relaxar
El tendó és una part del múscul estriat, de color blanc perlat, de consistència forta i no contràctil, constituït per fibres de teixit connectiu, que s'agrupen en fascicles. el ventre muscular és la part central del múscul, és de color vermell i la seva consistència és feble i contràctil.
OpenStax. (2018). Muscle fibres. Wikimedia Commons. https://commons.wikimedia.org/wiki/File:1007_Muscle_Fibes_(large)_esp.jpg
• FLEXIBILITAT DINÀMICA: Consisteix a realitzar un moviment cercant la màxima amplitud d’una articulació i el màxim estirament muscular (MOVILITAT ARTICULAR).
• FLEXIBILITAT ESTÀTICA: Quan es practica aquest tipus de flexibilitat no hi ha un moviment apreciable. Es tracta d’adoptar una postura determinada, i a partir d’aquesta, cercar un grau d’estirament i que s’haurà de mantenir durant uns segons.
Tant en l’àmbit de l’activitat física com en l’esportiu, la flexibilitat és necessària. La utilitzem per executar amb èxit qualsevol gest esportiu o moviment, però té l’inconvenient que és una capacitat que anem perdent a mesura que passen els anys. Per aquest motiu, és important treballar-la, tant per mantenir-la, com per millorar-la. L’amplitud dels moviments d’una persona depèn directament del seu grau de flexibilitat. En l’àmbit esportiu, l’entrenament d’aquesta capacitat és molt important, ja que qualsevol gest tècnic esportiu necessita un cert grau de mobilitat de l’articulació per aconseguir la direcció, la força i la precisió necessària.
Pressfoto. (2019). Exercici de matí. Freepik. https://www.freepik.es/foto-gratis/mujer-joven-que-estira-suelo-como-ejercicio-manana-desarrollar-flexibilidad_5839073.htm#page=1&query=estiramiento&position=0&from_view=keyword
Elasticitat no és sinònim de flexibilitat. L’elasticitat és la capacitat que té un cos de tornar a la seva posició de repòs quan deixen d’actuar-hi forces que l’han deformat. Un exemple clar d’elasticitat és el d’una goma elàstica. Una persona pot ser molt flexible però no ser gaire elàstica. Per tenir elasticitat, a més de ser flexible, s’ha de tenir un cert grau de força muscular.
Hi ha persones que tenen les articulacions molt laxes i poden arribar a fer moviments que semblen impossibles.
La flexibilitat és l’única capacitat física bàsica que és regressiva; això vol dir que, a mesura que passa el temps en tenim menys.
La temperatura del medi ambient i els costums socials són, juntament amb l’edat, factors externs que influeixen en el desenvolupament de la flexibilitat. Els habitants de països càlids són un 20% més flexibles que els dels països freds.
El moment ideal per a realitzar els estiraments és al finalitzar la sessió, d'aquesta manera ajudem a reduir la tensió muscular, millorar la coordinació, prevenir lesions com contractures, afavorir la circulació, millorar la propiocepció i facilitar la oxigenació del múscul.
Musculatura agonista i antagonista
Musculatura agonista i antagonista
La paraula agonista ve de grec i significa lluitador. Quan aquesta paraula porta al davant el prefix anta, parlem de contrincat, d’oponent al lluitador. Així agonista i antagonista es refereixen a dues accions contràries, l’una en contra de l’altra.
Per tant quan parlem de musculatura agonista i antagonista, ens referim a dos músculs que tenen una acció contrària, per exemple el bíceps flexiona el colze, mentre que la contracció del tríceps provoca una extensió del colze.
Ara bé, malgrat ser músculs d’accions contràries, podríem dir que es complementen, fins i tot en ocasions es necessiten.
Tornem a l’exemple anterior, quan el bíceps es contrau, el tríceps (el seu múscul antagonista) es relaxa per així facilitar el moviment de flexió del colze.
Gobierno de El Salvador (2020). Flexión de brazo. https://www.mined.gob.sv/materiales/f3/semana5/6grado/fisica/guia_aprendizaje_estudiante_Edu_Fisica_sexto_grado_s5_f3.pdf
OpenStax. (2018). Wikimedia Commons. Anterior and Posterior Views of Muscles. https://es.m.wikipedia.org/wiki/Archivo:1105_Anterior_and_Posterior_Views_of_Muscles_esp.jpg
Bibliografia:
Report abuse