WATERPOLO

El waterpolo és un esport d'equip practicat en una piscina entre dos equips de set jugadors cadascun, amb la finalitat d'introduir una pilota a la porteria de l'equip contrari. Els equips estan formats per tretze jugadors dels quals set participen en el joc i la resta són a la banqueta.

El temps de cada període (4 períodes) és de vuit minuts. Cada equip disposa només de 30 segons de possessió (efectuar un llançament a la porteria contrària).

El waterpolo es desenvolupa en una piscina de 20 a 30 metres de llarg i entre 10 i 20 metres d'ample. La profunditat de l'aigua va d'1,50 metres a 2,40 metres. Per competicions internacionals la piscina ha de tenir 20 metres d'ample per 30 de llarg i una profunditat d'1,8 metres; i en el joc femení les dimensions han de ser de 17 metres d'ample i 25 metres de llarg. 

Regles del Joc:

• Cap jugador pot agafar la pilota amb dues mans, exceptuant els porters. En el cas que es produeixi, es xiularà falta en contra.

• Un jugador pot marcar gol amb qualsevol part del cos exceptuant amb el puny tancat.

• Fins que el jugador no deixi anar la pilota de la mà, l'àrbitre no xiularà falta.

• Si un jugador impedeix el moviment del jugador contrari, aquest serà expulsat.

• Un jugador pot acumular tres expulsions fins a no poder jugar més.

• Quan un equip es queda amb un jugador de menys, a causa d'una expulsió, han de passar vint segons ( en les categories absolutes, juvenils, cadets, infantils i alevins ) o que canviï la possessió de la pilota, per tal que aquest jugador o el jugador substituït pugui tornar a entrar.

• Si un jugador enfonsa la pilota se li xiularà falta en contra.

• Es prohibeix esquitxar aigua als ulls d'un jugador. Si aquest fet es realitza, es xiularà expulsió.

• El respectiu entrenador podrà sol·licitar un temps mort en cada part, cadascun d'ells, d'un minut de durada.

• El porter és l'únic jugador que pot colpejar la pilota amb el puny tancat.

• Queda prohibit que un jugador (a excepció del porter) salti amb les dues mans a la vegada. Si aquest està dins de 5 metres serà penalti, si fos fora de l'àrea de 5 metres es xiularà falta en contra.

Els jugadors i altres aspectes:

• El boia: és la posició més característica del waterpolo, acostuma a ser el jugador més, corpulent i amb més potència de tir. S'ha de situar a prop de la porteria (2 o 3 metres). La seva funció finalitzar les jugades, fet que provoca que hagi de jugar gran part del temps d'esquena a la porteria.

• Extrems: se situen un a cada costat de la porteria i a prop dels límits del camp de joc per aprofitar millor els espais. És molt aconsellable que l'extrem situat al costat dret de la porteria contrària sigui esquerrà.

• Laterals: Es col·loquen a l'alçada dels pals però més oberts se solen situar a 6 metres de la porteria contrària i la seva funció és la de llençar, penetrar i donar dinamisme al joc. Per aquest motiu han de ser jugadors ràpids i tècnics i amb un bon llançament o bon braç.

• Porter: El porter té certs privilegis respecte a la resta de jugadors, sempre que es trobi dintre de la zona de cinc metres davant de la seva porteria: És l'únic jugador que pot tocar la pilota amb les dues mans. A més, el reglament li impedeix passar del mig camp. No obstant això el seu paper no és exclusivament defensiu, sent per norma general el qual dona la primera passada de l'atac i especialment de les passades llargues en contra-atacs. Té el casc vermell.

• Marcador de boia: és el jugador encarregat de defensar el boia de l'equip rival. Per tant, en defensa se situarà a 2 metres de la seva porteria i la seva funció és intentar robar la pilota al boia quan hi hagi un passi cap a ell. Per aconseguir-ho, ha de lluitar per aconseguir la posició ideal per evitar el passi. Enmig d'aquesta lluita o si l'equip rival aconsegueix fer el passi i per evitar el gol impedeix el seu avanç, el marcador de boia serà expulsat temporalment (20 segons). En atac, se situa a la mateixa línia que el boia però a més distància de la porteria contrària (7 o 8 metres) Organitzant als seus companys, ja que veu a tots els jugadors de camp. Per aquest motiu ha de tenir un bon control de passades de llarga distància.

Defensa

Les posicions de joc són diferents que les dels atacants, existint multitud de possibilitats tàctiques, com defensa individual, zona "pressing", zones per alguna posició on el rival sigui més feble, defensa doble del boia o zona "m". La defensa en inferioritat numèrica sol adaptar-se a l'atac que decideixi l'equip contrari, sent ho habitual o bé defenses basades en el bloqueig de braços, on la idea és impedir que l'atacant vegi amb claredat la porteria, o bé defenses ràpides tractant de dificultar la circulació de la pilota.

Home De Més

Quan un defensor és expulsat i l'equip atacant disposa d'un jugador més, la disposició canvia. Existeixen diverses jugades per a aprofitar aquesta superioritat, sent les més esteses el "4-2" i el "3-3", on el primer dígit indica el nombre de jugadors que se situen en la línia de dos metres, i el segon el nombre de jugadors que se situen en una línia una mica més llunyana, a uns cinc o sis metres..

Bibliografia:

• Col·laboradors del projecte Viquipèdia. Waterpolo. (2022, 13 de gener). Data de consulta 3 de març 2022. (https://es.wikipedia.org/wiki/Waterpolo) 
• Federació Catalana de Natació. Reglaments i normatives WP. (2019-2021) Data de consulta 3 de març 2022.https://www.aquatics.cat/node/58