TÈCNIQUES DE CIRC

El circ més clàssic és presentat en l'interior d'un gran envelat que compta amb pistes i galeries de seients per al públic. Les pistes dels circs solen ser àrees circulars on es presenten les funcions; per tant, el circ de tres pistes és considerat més atractiu per la varietat d'espectacles de què es gaudeix alhora.

En l'actualitat existeixen carpes de circ estables i fixos geogràficament, però en altres ocasions el circ continua amb el seu caràcter passatger i pot ser anunciat per una desfilada, avisant que el circ va arribant a la població. La companyia circense més famosa és el Cirque du Soleil, els canadencs tenen diversos espectacles itinerants repartits per tot el món. Mentre que a Catalunya el circ Cric, del Tortell Poltrona, és un espai fix d'assessorament per a nous artistes i de creació d'obres noves.

Totes les qualitats físiques són importants per a desenvolupar les tècniques circenses, però potser l'equilibri és la que pren més rellevància en totes les seves modalitats.

El malabarisme és una activitat que, en el seu sentit més estricte, consisteix a llençar, atrapar i tornar a llençar objectes de manera continuada. En general, com més gran és el nombre d'objectes utilitzats, més necessaris són l'habilitat i l'entrenament per dur a terme el malabarisme. Es necessita d'una gran coordinació òculo-manual.

Aquí us deixo com construir les pilotes de malabars i com realitzar el malabar de 3 pilotes.

Els objectes que es poden utilitzar per a aquest tipus de malabarisme són:

• Pilotes: de diferents materials i mesures, farcides o buides, amb més o menys pes, són l'objecte més comú per a iniciar-se en els malabars.

• Maces: Són estructures cilíndriques més amples d'un costat que de l'altre, amb la qual cosa pesen més per un costat. Les maces es fan girar en l'aire i tornen a la mà pel mànec. També hi ha maces amb foc o torxes.

• Ars: són cercles buits pel mig.

• Mocadors: cauen més lentament i són més fàcils d'agafar al vol.

• Diàbolo: joc de malabars en què s'impulsa (per rotació) un rodet, mitjançant dos troncs iguals, units per mitjà d'un fil que els té agafats pels dos extrems.

• Devil sticks: el malabarista aguanta dos pals de la mateixa mida, un en cada mà. Amb aquests pals fa moure un altre pal més llarg, que llança i fa rodar sobre els altres dos.

L'acrobàcia és una disciplina del circ i, dins les arts escèniques, l'art de fer salts, verticals, equilibris i altres posicions estàtiques i en moviment amb una finalitat estètica, amb una posada en escena determinada i normalment amb algun tipus de dramatúrgica. Les xanques (pal amb un banyó situat a certa altura per a posar-hi el peu) són un dels aparells per a fer acrobàcies. Normalment són de fusta.

Un pallasso o clown és un actor que es dedica a fer riure els altres mitjançant bromes i acudits. És diferent del còmic humorista, que basa el riure en els jocs verbals, perquè el pallasso està associat a un aspecte extravagant, ple de colors i exageracions, i les seves actuacions inclouen gestos, interaccions amb el públic i referències al circ.

El pallasso prototípic porta la cara plena de maquillatge de colors, destacant el blanc per fer visible les seves expressions de ben lluny estant, amb un gran nas vermell a joc amb els sabatots. De vegades duu perruca, un gran somriure dibuixat i la roba plena de pedaços i butxaques, d'on treu artefactes per divertir la gent, especialment els nens. Com a habilitats complementàries, sol saber tocar un instrument (com el saxòfon alt, majorment, amb un so peculiar molt allunyat del jazzístic), fer figures amb globus, fer equilibris i torsions...

L'humor del pallasso és l'anomenat blanc, basat en caigudes, en acudits senzills i en el mim. El seu origen històric està en el clown o graciós del teatre i els bufons medievals. Com a especialitat, té els seus orígens en la comèdia de l'art; i les arrels, en les comèdies gregues.

Bibliografia: