2. L’estructuració interna
A l’Europa dels anys 60, la CEE era en plena expansió industrial i elaborà una política dirigida al sector més feble: l’agrari. Posà en marxa una política de preus mínims amb vista a assegurar rendes per als agricultors i aconseguir l’autoproveiment. Els dos objectius s’acompliren amb escreix i a mitjan anys 70 el problema van ser els excedents. A partir de la crisi del 1973, van començar a tenir preferència altres polítiques com els desequilibris regionals, als quals es dedicà un fons especial. També hi ha fons específics, com els de reestructuració i reindustrialització, reconversió professional, reconstrucció rural i renovació urbana.
Els últims anys també s’ha impulsat la recerca i el desenvolupament autosostingut.
Un capítols molt important són les estructures bàsiques europees: xarxa de gas, comunicacions terrestres, trens de gran velocitat, etc.
