1. Organització política
Espanya és actualment un Estat democràtic dotat d’una Constitució moderna on la Sobirania rau en el poble, és a dir, el poder l’exerceix la ciutadania, mitjançant els seus representants elegits democràticament.
La forma de l’estat és una monarquia parlamentària, cosa que significa que el rei regna però no governa, i està sotmès a les lleis que imposa la Constitució.
La divisió político-administrativa establerta en la Constitució distingeix tres nivells:
Les comunitats autònomes, cadascuna amb el seu propi Estatut de Autonomia, que és la llei bàsica que regula llur funcionament, les províncies i els municipis.
El procés de descentralització política que es va iniciar amb la Constitució de 1978 possibilità augmentar les competències i els recursos de les diverses comunitats autònomes amb importants efectes sobre el reequilibri territorial i sobre la vida de la ciutadania. Malgrat la posada en marxa de polítiques regionals de solidaritat interregional, encara persisteixen importants desequilibris que suposen un repte per a la planificació i cohesió territorial.
Espanya: un estat democràtic
Espanya es considera un Estat democràtic perquè la seva organització política es basa en els principis de llibertat i igualtat de tots els seus ciutadans que se expressa en la constitució de 1978 que estableix una monarquia parlamentària i la participació a través de les eleccions per mitjà el sufragi universal.
La Constitució es la llei fundarnental de l’Estat espanyol. En ella es recullen les normes que regulen la forma com s’ha de governar Espanya i es garanteixen els drets individuals i col·lectius de tothom.
Espanya es una democràcia parlamentària com una forma de govern del tipus monarquia constitucional o parlamentària. Això significa que el cap de l’Estat es el rei però està sotmès a la constitució i al Parlament, font de la sobirania popular, que es qui elabora les lleis i elegeix el govern. Així se sol afirmar que “el rei reina, però no governa”.
Les funcions del rei son representatives: el rei es el símbol de l’Estat i el representa tant a l’interior com en les relacions internacionals. A més, exerceix la funció moderadora en el funcionament de les institucions de l’Estat.
Sistema electoral i participació ciutadana
En els estats democràtics existeixen sistemes electorals molt diversos que es poden agrupar en dos grans tipus: el sistema proporcional i el sistema majoritari, a més hi ha els sistemes mixtos que combinen elements dels dos sistemes anteriors.
En el sistema proporcional, el número d’escons es distribueix de forma proporcional al nombre de vots que cada partit polític o coalició obté en cada circumscripció electoral. L’avantatge d’aquest sistema és que facilita l’obtenció de representació a partits minoritaris i l’inconvenient que presenta és que, si s’aplica de manera rigorosa, dificulta la formació de majories de govern perquè existeixen diverses forces polítiques que obtenen representació però cap d’elles aconsegueix la majoria parlamentària suficient per governar en solitari i es requereixen complexes negociacions per arribar a acords de govern.
Per aquest motiu, el sistema proporcional no se sol aplicar estrictament, respectant la proporcionalitat pura, sinó que se introdueixen correccions per a afavorir la formació de govern als partits i coalicions majoritaris. Un exemple d’aquest sistema proporcional corregit s’aplica a Espanya, amb l’anomenada Llei d’Hondt.
En el sistema majoritari, el total de escons que corresponen a cada una de les circumcisions electoreres s’atorguen al partit candidat més votat mentre que la resta d’opcions polítiques no obtenen representació parlamentària. Aquest sistema afavoreix als grans partits i perjudica als minoritaris, tendint al bipartidisme en els països on s’aplica com, per exemple, als EUA (Partit Demòcrata - Partit Republicà) o en el Regne Unit (Conservadors - Laboristes).
Els sistemes mixtos combinen els elements que es consideren més positius d’ambdós sistemes per afavorir la formació de majories parlamentàries i, a l’ensems, assegurar la presència de les minories. Una forma freqüent d’aquest sistema consisteix en elegir una part dels escons aplicant el sistema majoritari i a la resta aplicant el proporcional. És significatiu el caso d’Itàlia que tenia un sistema proporcional quasi pur que dificultava enormement la formació de governs estables fins que se decidí por un sistema mixt a partir de 1994.
Les circumscripcions electorals
En l’elecció dels parlaments, el territori es divideix en districtes o circumscripcions electorals, en cadascun es designa un nombre concret de representants.
La circumscripció electoral és el conjunt d’electors que s’adopta com a base per fer les diferents convocatòries electoreres tant en relació al censo, a l’escrutini o recompte de vots, com a l’atribució de escons. La circumscripció sol coincidir amb els diversos nivells territorials: municipis, província, comunitat autònoma o Estat en que tots els ciutadans elegeixen a llurs representants. Segons la grandària o conjunto d’electors que composen cada districte es poden classificar como uninominals i plurinominals.
En les eleccions legislatives d’Espanya pel Congrés dels Diputats i al Senat s’estableix com a circumscripcions electorals les províncies. En cada circumscripció se elegeix un nombre de diputats que és variable en funció del volum d’habitants de la província i un nombre fix de senadors. A aquest sistema se l’anomena plurinominal donat que en cada circumscripció s’escull a més d’un representant.
En canvi, a països com a França o el Regn Unit les circumscripcions electorals estan formades per districtes uninominals en els que se elegeix a un solo representant per districte o circumscripció electoral.
La decisió d’establir districtes electorals d’un tipus o d’un altre depén del sistema i la tradició de cada país i és molt important, atès que pot influir en els resultat de les eleccions i afavorir a uns partits o altres. Generalment s’intenta buscar la proporcionalitat entre el nombre d’habitants i el de representants polítics. No obstant, manta de vegades es produeixen distorsions com en el cas de circumscripcions i sobrerepresentades com acostumen a ser les rurals poc poblades front a altres que poden estar subrepresentades: zones urbana de gran densitat de població.
Una de les crítiques més freqüents dels col·lectius contraris a la globalització neoliberal s’ha manifestat en la falta de qualitat d’algunes democràcies, concretada en la crítica al funcionament dels partits polítics, organitzacions que, en la pràctica, canalitzen les diverses opcions ideològiques i les demandes econòmiques i socials dels ciutadans així como les propostes alternatives de gestin i planificació del territori i la societat.
Divisió de poders i democràcia
La divisió o separació de poders entre l’executiu, el legislatiu i el judicial és una de les condicions bàsiques que donen legitimitat a un Estat democràtic i té com a objectiu garantir la independència de cada poder i que cap d’ells pugui abusar de les seves competències front a la resta.
Un dels procediments de control del parlament sobre el govern és la moció de censura a partir de la qual els diputats poden exigir responsabilitats polítiques al president del govern. A Espanya ha ser una moquin de censura constructiva, de forma que el grup parlamentari que eleva la moció de censura ha de proposar a un nou President del Govern, amb un programa política propi.
