1. Demografia: una població en augment
La població de l’Antic Règim
Abans del s. XVIII el nombre d’habitants no va augmentar pas gaire. La raó és ben senzilla. A causa de la tècnica rudimentària i l’escassetat d’adobs, els recursos que provenien de la terra i del treball de la pagesia tenien un límit de producció que no es podia sobrepassar. Quan augmentava la població, a partir d’un determinat nombre de gent, els aliments esdevenien més escassos i, tot seguit, la fam i el desnodriment feien acte de presència i, per tant, la població disminuïa.
El canvi de tendència
Al llarg del s. XVIII i durant el segle següent però, aquesta situació va canviar. La població va començar a augmentar i la productivitat agrària va créixer considerablement. Amb l’arriba
da del maquinisme i de l’energia de vapor aplicada a la indústria, les persones, per primer cop a la història, van poder sobrepassar el límit de la producció d’aliments i créixer en nombre.
La historiografia s’explica aquest fenomen pel fet que al llarg de l’Edat Contemporània, va morir menys gent que abans i, en canvi, va continuar naixent el mateix nombre de persones. En el s. XVIII hi va haver moltes menys epidèmies que abans, tot i que no se sap ben bé per què.
Consolidació i conseqüències del creixement
Més endavant, ja al llarg del s. XIX, la millora de la higiene i els progressos en medicina –com la vacuna de la verola- van incidir molt en la disminució de la mortaldad.
Aquest augment de la població, juntament amb les transformacions del camp, va estimular la demanada de productes; és a dir, les ganes de comprar coses. En els països on aquest estímul va coincidir amb l’existència de capitals, innovacions tècniques i esperit d’empresa s’hi va desencadenar el procés d’industrialització. El primer país on això va passar va ser Anglaterra durant el s. XVIII.
LES FASES DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
(Procedència de la matge: http://rosaa06.blogspot.com.es/2010/04/la-revolucio-industrial.html )