3. La desforestació
Els boscos tropicals en perill
Actualment, els boscos ocupen un terç de la superfície terrestre. Els boscos situats a la zona intertropical representen el 7% del total mundial, la qual cosa fa de la zona càlida l’àrea més arbrada després de la zona boreal. Les reserves boscoses més grans es troben a l’Àfrica negra i a l’Amèrica central i meridional, on hi ha hagut menys presència humana.
Els boscos de la zona intertropical contenen més del 50% de les espècies d’éssers vius que es coneixen; tot i això, són ecosistemes molt delicats a causa de la pobresa del sòl i del volum i constància de la pluja.
En les últimes dècades, les agressions més fortes de què són víctimes aquests boscos procedeixen de les activitats humanes. La rompuda agrícola ha estat intensa, sobretot a Indonèsia, on el bosc ha deixat pas als arrossars. La construcció de grans obres públiques i privades també ha tingut importància, sobretot a l’Amazònia. La tala d’arbres, com ara l’hevea, d’on s’extreu cautxú i làtex, ha estat excessiva, principalment a Malàisia i al Brasil.
Els efectes de la desforestació
Darrerament, els boscos de la zona càlida s’han reduït considerablement.
La desaparició d’aquests boscos significa l’extinció de moltes espècies animals i vegetals, i també d’una part de les tribus indígenes que hi viuen. La desforestació contribueix a més, a l’increment de l’efecte hivernacle i, per tant, influeix en el canvi climàtic global.
L’Amazònia: la selva més gran del món
La conca del riu Amazones és a l’Amèrica del Sud. Té els límits següents: a l’oest, la serralada dels Andes; al nord, el massís de les Guayanas; a l’est, l’oceà Atlàntic, i al sud, les regions de Goiàs i Mato Grosso (Brasil). És la conca amb més cabal i la més extensa del planeta. Ocupa uns 6,5 milions de quilòmetres quadrats, gairebé 14 vegades l’extensió d’Espanya, repartit entre 9 països: la Guayana francesa, Surinam. Guyana, Veneçuela, Colòmbia, l’Equador, Perú, Bolívia i el Brasil.
L’Amazònia destaca per la gran varietat d’espècies vegetals i animals (biodiversitat). El tòpic que afirma que és el darrer pulmó de la Terra no és exacte, tot i que l’Amazònia és un important productor d’oxigen.
En un principi, els habitants de la conca amazònica la van talar i la van cremar per cultivar la terra i obtenir llenya. Al principi del segle XX, l’explotació del cautxú va agreujar el problema de la desforestació.
Avui dia, l’Amazònia està més amenaçada que mai. La causa principal de la desforestació és la creació de colònies agràries i ramaderes. La construcció de línies fèrries, aeròdroms i carreteres, la creació d’indústries de la fusta, preses i embassaments, l’extracció de petroli i de minerals (com ara carbó, ferro, urani i or), també són causes de desforestació. Cada any es destrueix un 0,3% de l’Amazònia.
