4. Descolonització d’Àfrica

Del 1955 al 1965 hi ha una veritable successió d’independències. Ghana és el primer país en emancipar-se el 1957. El 58 ho fa Guinea. El 1960 és l’”Any Africà”, s’independitzen:

a) Camerun, Congo-Brazzaville, Gabon, Txad i la República Centrafricana, que coordinen llurs polítiques duaneres i econòmiques, creant la Unió de Repúbliques Centrafricanes;

b) Togo, Costa d’Ivori, Dahomey, Alt Volta i Níger que constitueixen la Unió Shel-Benin; i

c) Nigénia, Senegal, Malí, Madagascar, Somàlia, Mauritània i Congo—Leopoldville.

El 1961 es va donar l’emancipació de Serna Leone 1 Tanganika que formaran el 1964 Tanzánia juntament amb Zanzíbar. El 1962; Uganda, Ruanda i Burundi; l’an següent Kènia i el 1965-66 Gàmbia.

Al Marroc, el 1956 França i el soldà Mohamed V negociaren la fi del protectorat. A Tunísia Burgiba va fer el mateix, proclamant la república el 1957. A Algèria la independència provoca una guerra contra França que costa 30.000 morts, pels acords d’Evian (1962) França va lliurar el país al Front d’Alliberament Nacional

A l’Àfrica subsahariana, la majoria dels territoris van passar a la independència d’una manera pactada i gradual, excepte Kenya on la insurrecció dels Mau-Mau (1950-53) va causar més de 40.000 morts. També s ‘aconseguí violentament l’emancipació a Madagascar. El cas més conflictiu va ser però, el del Congo Belga, van haver disturbis importants el 1958, i el 1960 es va atorgar la independència a aquest territori, fent-la extensiva també a Rwanda i Burundi. La primera expressió de neocolonialisme fou la secessió katangenya amb la intervenció de les companyies minaires belgues, va provocar un nou focus de tensió internacional i d’enfrontament Est-Oest.

A l’Àfrica Austral el 1961 la Unió Sudafricana va abandonar el Commonwelath i va refermar un règim d’apartheid; és a dir, de separació de les comunitats negra i índia. El 1963 Rhodèsia del Nord esdevingué Zàmbia, mentre els blancs del Sud proclamaren unilateralment la independència i van instaurar un règim —com el sudafnicà— de discriminació racial.