4. Les comarques
La comarca és “una entitat local de caràcter territorial formada per l’agrupació de municipis contigus” i té “personalitat jurídica pròpia i plena capacitat i autonomia per al compliment dels seus fins”.
La divisió comarcal
La comarca, com a entitat territorial amb autonomia i personalitat jurídica, si bé no és un element nou en l’organització territorial de Catalunya, és un concepte relativament recent. La base 5a de les redactades a Manresa, el 1892, “per a la Constitució Regional Catalana” o Bases de Manresa, establia que la divisió territorial “tindria per fonament la comarca natural i el municipi”. La Generalitat de l’època republicana també aprovava, el 1936, la divisió comarcal de Catalunya. I l’Estatut d’autonomia de 1979 preveu que la Generalitat de Catalunya estructurarà la seva “organització territorial en municipis i comarques” i “també podrà crear demarcacions supracomarcals”.
D’acord amb l’antecedent de la divisió del territori prevista el 1936, la legislació catalana estableix la divisió i l’organització territorial de Catalunya en comarques. La comarca és “una entitat local de caràcter territorial formada per l’agrupació de municipis contigus” i té “personalitat jurídica pròpia i plena capacitat i autonomia per al compliment dels seus fins”.
Tant la divisió com l’organització comarcal es regeixen per aquests criteris:
Els àmbits territorials han de coincidir amb els espais geogràfics en què s’estructuren les relacions bàsiques de l’activitat econòmica i han d’agrupar municipis amb característiques socials i històriques comunes.
Els àmbits territorials han de ser els més adequats per fer efectius els principis d’eficàcia, de descentralització i de participació en la prestació dels serveis públics.
La llei preveu el procediment i els requisits per determinar la divisió territorial i per modificar i crear demarcacions comarcals, la seva denominació i la seva capacitat.
L'organització comarcal: el Consell Comarcal
Organització comarcal: el Consell comarcal
El govern i l’administració de la comarca corresponen al Consell comarcal. El territori de la comarca és l’àmbit en el qual el Consell comarcal exerceix les seves competències, i és definit per l’agrupació dels termes municipals que la integren.
El Consell comarcal és constituït per regidors dels municipis que formen la demarcació, elegits d’acord amb els mecanismes establerts per la llei, segons el nombre total de membres que correspongui a cada Consell comarcal i d’acord amb els resultats electorals aconseguits en les eleccions municipals per "cada partit, coalició, federació o agrupació d’electors".
El nombre de membres del Consell comarcal es determina segons els residents de la comarca i d’acord amb l’escala següent:
Fins a 50.000 residents: 19.
De 50.001 a 100.000: 25.
De 100.001 a 500.000: 33.
De 500.001 endavant: 39.
Els òrgans del Consell comarcal són: el ple, el president i la comissió especial de comptes. També forma part de l’organització comarcal el gerent, que té funcions executives. De tots aquests òrgans, la llei en determina minuciosament quines són les atribucions i les funcions que tenen.
En la sessió constitutiva del Consell comarcal s’elegeix el president per votació de tots els membres que el componen. Qualsevol membre del Consell pot ser candidat a president. Serà elegit el qui hagi obtingut la majoria absoluta en la primera votació o la simple en la segona. En el cas d’empat entre dos candidats o més es procedeix a una tercera votació, i, si l’empat es dóna novament, serà elegit president el candidat de la llista amb més consellers. El president pot ser destituït per moció de censura d’acord "amb el que estableix la legislació de règim local".
El president ha de nomenar, entre els consellers, un o més vicepresidents que l’han de substituir en cas de vacant, absència o impediment, i en els quals pot delegar les seves atribucions.
La durada del mandat dels membres del Consell comarcal coincideix amb el de les corporacions municipals. La pèrdua de la condició de regidor determina també la pèrdua de la condició de membre del Consell comarcal.
El ple del consell és constituït pel president i els consellers, i la comissió especial de comptes és integrada pel nombre de consellers que determini el ple. Ha de comprendre almenys un membre de cada grup polític representat en el Consell comarcal.
El Consell comarcal pot complementar l’organització bàsica en els termes que preveu la legislació de règim local, o bé mitjançant acord del ple o amb l’aprovació del reglament orgànic comarcal corresponent.
Les competències comarcals
Les competències que exerceixen les comarques són les que els atribueixen les lleis del Parlament, les quals han d’atorgar competències sobre les matèries següents:
L’ordenació del territori i l’urbanisme.
La sanitat.
Els serveis socials.
La cultura.
L’esport.
L’ensenyament.
La salubritat pública i el medi.
La llei detalla també les funcions que respecte als serveis de competència municipal corresponen a la comarca. Igualment regula els serveis comarcals, la conversió de competències municipals en comarcals, els convenis que poden establir, el que correspon a la comarca en relació amb els plans territorials parcials i amb els diferents tipus de comarques, com també les relacions mútues de les comarques sobre la base de les tècniques de cooperació i col·laboració en projectes comuns del seu interès.
Els consells comarcals també poden exercir la “iniciativa legislativa davant del Parlament de Catalunya”, amb la presentació de proposicions de llei. La iniciativa, però, ha de ser adoptada per una cinquena part dels consells comarcals com a mínim, amb l’acord favorable del ple del Consell comarcal respectiu, adoptat per majoria absoluta. Aquestes proposicions s’han de presentar acompanyades d’una exposició de motius, dels antecedents i de la certificació acreditativa de l’acord adoptat. No es poden referir a les matèries que la llei exclou expressament, i han de seguir el tràmit que aquesta estableix.
