3. Precedents del les revolucions del 1917: la insurrecció del 1905 i la 1ª Guerra Mundial
L’inici del s. XX representà una crisi generalitzada: agrícola (baixa producció), industrial (superproducció, manca de consum) i política (derrota russa en la guerra contra el Japó el 1904). El 1905 es dóna la revolta generalitzada, definida per Trotskij com “assaig revolucionari”, reprimit brutalment des del poder. Empès però per les exigències populars i el conjunt de la crisi, el tsar Nicolau II va instaurar la Duma, assemblea parlamentària amb representació dels diferents partits, malgrat que sense poder; fins l’extrem que, superada la crisi, fou dissolta per l’autòcrata, negant—se a qualsevol canvi polític i mantenint una intolerable repressió vers l’oposició. D’una forma espontània a l’ensems havien sorgit els soviets (“consells de treballadors” de tota mena), clandestins 1 presents al camp, a la ciutat i a l’exèrcit, d’oposició a la dictadura tsarista.
Origen de l'esquema: http://webdehistoria.blogspot.com.es/2009/05/la-revolucion-rusa.html