6. Els grups socials de la ciutat
Al conjunt de les persones que vivien a la ciutat se’ls va anomenar burgesos perquè eren els habitants dels burgs.
Grups socials urbans:
ciutadans honrats o prohoms. Els més rics eren els mercaders, que finançaven el gran comerç (especialment el marítim), i els banquers. No solien superar el 5% dels habitants. També eren coneguts com a mà major.
mà mitjana, composta per altres mercaders no tan rics, pels drapers (dedicats al comerç de teixits a l’engròs), els notaris i els artesans d’oficis importants. No eren més nombrosos que els prohoms.
Poble menut. La immensa majoria d ela població urbana. Gent d’estrats socials molt diversos. Hi havia els menestrals o mà menor, que eren els qui practicaven un ofici; llurs tallers s’establien al mateix carrer al qual, a la llarga, donarien nom (carrer dels Boters, de la Tapineria, etc.)
El gremi
Cada taller era regit per un mestre que tenia sota les seves ordres oficials i aprenents.
Els artesans de la ciutat s’agrupaven per oficis, i els de cada ofici formaven un gremi. D’aquesta manera controlaven la qualitat dels productes que feien i fixaven els preus de la venda. Cada gremi tenia un local on es reunien els seus membres, i un sant patró al qual s’encomanaven.
Per obtenir la categoria de mestre calia passar un examen en el qual l’aspirant havia de demostrar la seva habilitat presentant una “obra mestra”.
Altres grups del poble menut
A més dels menestrals, dins del poble menut hi havia els petits botiguers, els treballadors no especialitzats (com ara els macips de ribera, que carregaven i descarregaven els vaixells) i els marginats (esclaus i captaires, principalment).
El call
A moltes ciutat hi havia un barri especial: el call. Era el barri dels jueus, que es dedicaven a activitats financeres (préstec de diners amb interès) i comercials. El call era protegit per muralles dins de la ciutat, i es regia per institucions pròpies.
