1. La França de l’Antic Règim
Hom calcula que a França, abans de la Revolució, hi vivien uns 26 milions de persones. D’aquestes, la gran majoria eren pagesos – constituïen el 80% de la població- que treballaven al camp i estaven sotmesos a la noblesa o a alts eclesiàstics, als qual pagaven impostos i prestaven serveis.
La burgesia, tot i ser un grup relativament petit si es compara amb el camperolat, era socialment més activa, ja que els seus membres es dedicaven a les activitats econòmiques que més ingressos generaven: el comerç i l’artesania. A diferència dels pagesos, els burgesos eren lliures respecte de la noblesa o de l’Església, però no tenien gairebé cap mena d’influència en les qüestions polítiques, que es reservaven als nobles.
Formaven la noblesa unes 400.000 persones; era, per tant, un grup numèricament poc important, però molt influent i privilegiat, ja que juntament amb el dels clergues, que eren uns 130.000, no pagaven impostos i en canvi, rebia. A més, els nobles eren els únics que podien accedir a càrrecs públics i a llocs de comandament de l’exèrcit.
Lluís XVI era el rei de França des del 1774, governava sota els principis de l’absolutisme, i cada vegada tenia més dificultats per afrontar els greus problemes que se li plantejaven, el més important dels quals era la fallida econòmica en què es trobava l’estat. Aquest gastava més que no pas diners rebia per la via dels impostos. Així, el règim absolutista es mostrava incapaç de renovar-se, sigui per la negativa de l’aristocràcia a col·laborar o bé per la incompetència del mateix rei.
