4. El crac del 1929
Aquesta prosperitat es veié interrompuda el 24 d’octubre del 1929 (“dijous negre”) amb l’estrepitosa caiguda de la Borsa de Nova York, a causa de:
a) la no correspondència del valor de les accions amb la veritable marxa de l’economia;
b) el sistema especulatiu al voltant dels “brokers”;
c) les creixents dificultats en els negocis, reflectides en la contracció de la producció i de l’empleo;
d) la fallida del consorci Hartry que provocà dificultats en les borses estrangeres i la repatriació dels capitals britànics, així com la venda de valors americans que eren a mans d’especuladors anglesos; i
e) el descens dels préstecs facilitats pels bancs als agents de borsa a causa de la decisió de les autoritats monetàries d’elevar la taxa de descompte.
Aquest crac tingué greus repercussions com la ruïna de les inversions de particulars i empreses, la de la major part de la banca, que no va poder recuperar el capital dels préstecs atorgats; i l’esfondrament immediat de la indústria, sense numerari per invertir, i dels preus.
