1.2 Les organitzacions i els fòrums econòmics internacionals
L'economia mundial promou l'existència d'una sèrie d'organitzacions econòmiques internacionals que serveixen de fòrums de discussió i acord entre els diversos països per al foment del comerç i de la cooperació econòmica i per prendre decisions que harmonitzin les polítiques econòmiques i monetàries. En destaquen les següents:
El Fons Monetari Internacional (FMI), que va sorgir el 1944 amb l'objectiu de promoure l'estabilitat de les monedes i facilitar el comerç internacional. Actualment, el seu principal escenari d'acció és el dels països subdesenvolupats, als quals concedeix crèdits a canvi que duguin a terme polítiques econòmiques dures.
El Banc Mundial, que va sorgir, també, el 1944 amb l'objectiu d'afavorir la reconstrucció econòmica d'Europa després de la IIª Guerra Mundial. Actualment finança projectes de desenvolupament als països més pobres.
L'Organització Mundial del Comerç, que va sorgir el 1994 del si del GATT, organització que promou acords que liberalitzin cada vegada més sectors del comerç mundial.
L'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE), creada el 1948 amb la finalitat d'estendre l'economia i l'ocupació laboral i millorar el nivell de vida. Actualment té 24 membres, tots pertanyents al món occidental desenvolupat.
Entre aquestes organitzacions internacionals hi ha també el G-7 reunió de les set economies més fortes del món (els Estats Units, el Canadà, el Japó, Alemanya, França, Itàlia i la Gran Bretanya), amb l'objectiu d'orientar la direcció de l'economia i la política mundials. Entre aquests set països controlen el 60% del producte brut mundial, i les seves metròpolis són autèntics centres de control de l'economia. Rússia assisteix a les reunions com a observador.