2. Les innovacions al camp
A partir del segon terç del s. XVIII es va produir un canvi en l’agricultura: l’augment de la producció. D’aquí ve que els pagesos i els propietaris de terres obtinguessin un excedent o sobrant prou important perquè d’altres persones poguessin treballar a la indústria naixent.
Aquest canvi en la producció va ser possible, bàsicament, per la introducció de noves tècniques de conreu. Aquestes innovacions van consistir principalment en:
l’aparició de sembradores tirades per cavalls;
en la selecció d’animals i de noves races de bestiar; i
en una nova selecció de conreus que eliminà el guaret.
Durant les edats Mitjana i Moderna les terres s’havien de deixar descansar perquè s’esgotaven. Durant el s. XVIII s’aconseguí una rotació que no esgotava els sòls: una any gra; l’altre naps; el tercer, ordi; i el quart, farratges (prat artificial per al bestiar).
També s’atorga força importància a la introducció de noves espècies vegetals procedents sobretot d’Amèrica, com ara la patata. La seva extensió en la dieta dels grups populars constituïa un exemple de les millores de la nutrició i, per tant, d’una resistència més gran a les malalties i a la mort.