2. El Renaixement: un canvi d’actitud humana
S’anomena Renaixement el moment cultural i artístic que va dominar Itàlia durant el s. XV i la resta d’Europa al llarg de bona part del XVI. Aquesta fase artístico-cultural es va caracteritzar bàsicament, per una actitud centrada en la persona humana. La raó del seu nom és deguda al fet que els anomenats humanistes –filòsofs i literats- i els artistes –arquitectes, escultors i pintors- van cercar en les obres literàries i artístiques del món greco-romà la font de llurs inspiracions. Van fer “re-néixer”, doncs, l’esperit de l’època antiga, caracteritzat també per la mateixa actitud humana.
Històricament hom pot considerar el Renaixement com el període que marca el trànsit de l’època medieval a l’època moderna. Aquesta darrera època reacciona contra l’Edat Mitjana, la llarga etapa precedent, els valors de la qual són criticats i substituïts a poc a poc per uns de nous. Es passa del teocentrisme medieval a l’antropocentrisme renaixentista.
L’actitud humana del Renaixement és antropocèntrica perquè gairebé tot gira al voltant de la persona humana i de la confiança en la seva felicitat a través de l’art i del coneixement. Amb tot, bona part d’aquesta actitud no tindrà continuïtat durant el s. XVII.
La descoberta de la impremta per Gutenberg a mitjan s. XV va contribuir notòriament a l’extensió dels nous coneixements i de les noves actituds de l’època.
