1. L’Europa de la Restauració
El 1815 Napoleó és derrotat. Les potències guanyadores, Gran Bretanya, Rússia, Prússia i l’Imperi Austro-Hongarès es reuneixen al Congrés de Viena per reordenar el mapa europeu seguint 3 principis bàsics: legitimitat, equilibri interpotències i intervenció militar per garantir els dos anteriors. La geografia continental s’altera profundament: Rússia, Prússia i l’Imperi Austro-Hongarès s’expansionen, aquest darrer i la Confederació Germànica substitueixen 1’ Imperi Germànic (entitat d’origen medieval), i França —amb la tornada borbònica— s’integra en el conjunt, que a més es dota d’un organisme militar—agressiu: la Santa Aliança (única i desgraciada intervenció a Espanya).
Oposició al sistema de la Restauració: dóna origen a dos fenòmens, el liberalisme (fins el 1848) i el nacionalisme (segona meitat s. XIX). Hom també relaciona el romanticisme que malgrat tenir un caire netament reaccionari al principi, evoluciona vers postures més progressistes, relacionant—se amb el nacionalisme, essent en essència, un moviment intel·lectual partidari del retorn als orígens històrics.
El nou mapa europeu:
Prússia rebria la resta de Polònia, part de Saxònia i les riques zones mineres de la Renània i el Ruhr.
Àustria recuperava el Tirol (a canvi de Bèlgica) i rebria el Regne Llombardo-Vèneto amb la costa de Dalmàcia. A més, dirigiria la nova Confederació Germànica –l’associació federal de 39 Estats alemanys amb un parlament permanent de representants de tots els Estats anomenat Dieta–.
Rússia conservaria Finlàndia, rebria la Bessaràbia (separada de l’Imperi Otomà) i la major part de Polònia.
Regne Unit va fixar-se com a prioritat el desenvolupament del seu poder marítim. Així, va aconseguir Helgoland en el Mar del Nord, Malta i les Illes Jòniques a la Mediterrània i l’Illa Maurici a les Antilles. Amb aquests enclavaments estratègics Gran Bretanya dominaria i controlaria les rutes marítimes comercials a nivells mundial.
França va tornar a les fronteres anteriors a la guerra de la Convenció de 1792 amb alguna petita incorporació com Avinyó.
Bèlgica va ser annexionada al Regne d’Holanda passant a formar els Països Baixos.
Noruega va ser annexionada al Regne de Suècia.
(Procedència del text El nou mapa europeu: http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/10/05/l%E2%80%99europa-de-la-restauracio/ )