2. Com funciona el sistema món
En el sistema món, el pes de cada una de les parts és molt diferent. L’esquema que representa millor la forma de funcionar el món és el que distingeix un centre, una perifèria i un seguit de països intermedis.
Els fluxos de mercaderies, capitals i informació s'esdevenen d'acord amb el poder dels països.
El centre està format pels països més desenvolupats: els Estat Units, l'Europa occidental i el Japó. Aquest grup de països tenen un PIB per càpita elevat, un nivell educatiu alt, una tecnologia molt avançada, una xarxa de comunicacions excel·lent i una llarga tradició comercial amb tot el món. Aquest grup de països centrals dominen també les organitzacions internacionals.
La perifèria està formada pels països menys desenvolupats. Són països amb una renda baixíssima, amb estructures gairebé inexistents, gairebé sense indústria, mancats de tecnologia, amb un nombre de professionals qualificats escàs i amb una agricultura de rendiments baixos.
Els Estats centrals, directament o per mitjà de grans empreses transnacionals, produeixen un flux intens cap als països de la perifèria: concedeixen crèdits, cedeixen patents, estableixen societats filials, controlen explotacions i cadenes de distribució i venen tota classe de productes
Els Estats perifèrics subministren al centre primeres matèries, productes artesans, llocs d'esbarjo i turisme, productes agrícoles o pesquers, etc.
La desigualtat dels intercanvis consolida les relacions de dependència de la perifèria respecte al centre. Tanmateix les relacions centre-perifèria es caracteritzen pel seu dinamisme: antics països perifèrics poden iniciar un procés de desenvolupament ràpid i passar a convertir-se en centres regionals (països del sud-est asiàtic, per exemple).
