5. La Transició (1975-1982)
A partir del 1977 Espanya i Catalunya van viure una successió d’esdeveniments polítics trepidants, preferentment polítics, que emmarquen l’estructura d’un nou règim parlamentari i democràtic. No pas sense ensurts.
L’evolució cronològica es pot resumir així:
a) la redacció i aprovació d’una Constitució, el 1978, que va establir les bases del nou règim, per la qual cosa es va elegir un Congrés Constituent el juny del 1977, les primeres eleccions democràtiques que es feien des de la IIª República;
b) l’acceptació d’un Estat de les Autonomies, que va permetre aprovar un nou Estatut a Catalunya i tornar al govern de la Generalitat;
c) a Catalunya s’establí el domini perllongat de CiU (Convergència i Unió), partit de centredreta, i dels seu líder carismàtic Jordi Pujol;
d) però, tot això es va dur a terme amb un govern no excessivament fort, dirigit per un partit no gaire estable, la UCD d’Adolfo Suárez. La involució militar (23 de febrer del 1981) i la crisi econòmica i social en van fer el camí dur i difícil.
