5. La revolució proletària d’octubre del 1917

Els bolxevics insurgents amb el recolzament dels soviets que controlaven rnajoritàriament, van establir el Consell de Comissaris del Poble, govern revolucionari que controlava de fet la situació, amb l’aportació decisiva de Lenin. Aquest Consell va ser elegit pels membres del Congrés dels Soviets, assemblea de sobirania popular. El nou règim va promulgar un seguit de decrets, el més important i genial del quals fou l’armistici amb Alemanya o final de la guerra mundial sobre les ruïnes del tsanisme.

Tanmateix es van reconèixer els drets de les nacionalitats i es van estatalitzar la indústria i el capital (diner en dipòsit i/o crèdit, banca i borsa).

Es van fer eleccions generals que no van poder guanyar els bolxevics. A principis del 1918 les sessions de l’Assemblea Constituent, sorgida d’aquells comicis, van ser suspeses per aquella fracció del POSDR, constituïda ja en Partit Comunista (denominació adoptada aquell mateix any del 1918), el qual establí la dictadura del proletariat sobre la resta d’estaments i classes de l’eximpeni rus.