4. La revolució burgesa de febrer del 1917
La participació de Rússia en la Iª Guerra Mundial (1914) del cantó de les democràcies liberals (Gran Bretanya, França, Itàlia i més tard EUA) contra els Imperis centrals (Àustria-Hongria, Alemanya i Turquia) va fer evident la feblesa del tsarisme. L’exèrcit rus fou derrotat pels alemanys, mentre la població patí un desabastament generalitzat i creixia l’oposició antimonàrquica.
El febrer del 1917 es dóna la revolució burgesa amb la insurrecció de la ciutat de Petroqrad contra Nicolau II. Es va formar un govern provisional dirigit pel príncep Lvov, amb el suport de la Duma i dels soviets.
Aquest va haver d’enfrontar-se a nombrosos problemes com la continuació de la guerra, la fam del poble menut, les reivindicacions nacionalistes i les conspiracions polítiques. Fet no solucionat que va crear un vuit de poder i d’enfrontament progressiu entre el mateix, recolzat per la burgesia urbana, per un cantó, i per l’altre, per part dels soviets i dels bolxevics, aquests darrers oposats a la continuació de la guerra. Lenin, davant la debilitat del règim liberal, com a bolxevic, va contribuir a la planificació de l’enderrocament insurreccional del govern provisional.
La burgesia en el poden es va haver d’enfrontar alhora a la dreta tsarista (feudal i reaccionària). Lvov, primer ministre, va dimitir i el substituí Kerenskij, socialista moderat que va sufocar l’intent insurreccional bolxevic de juliol, però ja al setembre va haver de recórrer a l’ajut d’aquesta fracció esquerrana del POSDR per esclafar l’intent de cop d’Estat del general tsarista Kornilov.
Origen de l'esquema: http://historiacontemporanea-tomperez.blogspot.com.es/2008/04/la-revolucin-rusa-y-la-construccin-del.html