1. Municipis i comarques
La superfície de Catalunya, de 31.895 km2, ha estat dividida administrativament en espais que, segons les èpoques, han rebut diverses denominacions. D’una banda, els nuclis de població urbans o municipis (946 el gener de l’any 2000) i, de l’altra, regions més extenses o comarques (41 en total).
Municipis
Encara que el nom de municipi sigui d’origen romà, i servís per indicar la població supeditada a Roma, a Catalunya els municipis són una creació medieval, fruit de l’organització de comunitats veïnals que començaren a ser regulades en època del rei Jaume I (s. XIII). Eren constituïts per representants de la ciutat o de la vila, i el seu àmbit de competència es dirigia a l’ordenació de la vida de la comunitat.
Comarques
Existeix, però, una altra divisió molt arrelada de la qual hi ha indicis en el segle XIII: la comarca. Es tracta d’una extensió territorial que presenta una certa unitat entre les agrupacions de població que la formen a causa de factors geogràfics, humans i històrics que vinculen els interessos dels seus habitants. Per aquest motiu s’ha considerat la comarca en dos aspectes: com a entitat natural i com a divisió administrativa i funcional. La importància de la comarca ha merescut l’estudi, en els seus diversos aspectes, de molts tractadistes, des d’Onofre Manescal, a final del segle XVI, i de Pere Gil, l’any 1600, fins a l’actualitat. Avui les lleis territorials elaborades pel Parlament de Catalunya regulen el règim local de Catalunya i la seva organització comarcal.
