2. Grups socials
El clergat
A partir de la caiguda de l’Imperi romà, l’únic lligam d’unitat a Europa occidental era la religió cristiana. D’acord amb aquesta creença, totes les persones batejades formaven una gran assemblea: l’Església, que era regida pel bisbe de Roma (el papa).
L’Església disposava d’una doble xarxa formada pels:
bisbats, a les ciutats; i
monestirs, que aplegaven comunitats d’homes o de dones (monjos i monges), sota l’autoritat d’un abat o abadessa, d’acord amb unes normes que constituïen la regla. La més important d’aquestes regles era la de sant Benet (s. VI).
Tots els membres d’aquestes comunitats religioses complien el mateix horari. La feina dels monjos podia ser manual (al camp) o bé intel·lectual (a la biblioteca on es dedicaven a copiar o escriure llibres).
El centre de l’edifici del monestir era un pati quadrat (el claustre), al voltant del qual s’organitzaven totes les dependències: l’església (on els monjos pregaven set cops al dia), la sala capitular (lloc de reunió), el menjador, la cuina i l’accés als dormitoris. També hi havia una infermeria i altres dependències (celler, hostatgeria per als pelegrins, estables, etc.).
La noblesa
Estava constituïda majoritàriament pels amos de les terres.
Dins de la noblesa hi havia diversos rangs:
Magnats, els més importants: ducs, marquesos, comtes. Eren propietaris de grans extensions de terres;
Noblesa de segon rang: vescomtes, barons, varvassors... Senyorejaven extensions de terres més petites dins dels dominis dels magnats, o bé n’administraven un castell; i
Cavallers, posseïen un cavall i un arnès (arnès, armadura, etc.). Vivien amb un noble de rang superior i en constituïen la guàrdia personal (l’host).
Els nobles vivien desvagats en els castells i la seva principal ocupació era la caça. Sovint, a partir de la primavera, feien la guerra contra altres nobles o s’entretenien en violents tornejos.
Els castells alt medievals es limitaven a una torre encerclada per una muralla. Al principi aquests castells eren de fusta, però de mica en mica es van anar construint en pedra.
El braç reial: els qui treballen
La pagesia constituïa la major part de la població. Els camperols treballaven durament la terra des que sortia el sol fins a la posta, i la seva vida era monòtona.
La majoria dels conreus eren de secà (blat, ordi, sègol i civada) i llegums (mongetes, cigrons, llenties). Aquests productes constituïen la base de l’alimentació. També es cultivaven la vinya i l’olivera, juntament amb alguns arbres fruiters (nogueres, pomeres, cirerers, magraners, figueres...). A la vora dels rierols o dels recs hi havia petites parcel·les d’horta on es conreaven alls, cebes, cols i altres hortalisses.
La ramaderia era un bon complement de l’agricultura. Els bens, a més, proporcionaven llana, primera matèria per elaborar vestits.
La feina de filar era realitzada sobretot per les dones. Per les imatges de l’època es pot deduir que les dones també tenien cura de la casa i que compartien amb els homes algunes d eles feines dures del camp.
Divisió de la pagesia
pagesos aloers, que posseïen un alou o parcel·la, eren lliures;
pagesos de remença i els serfs, lligats a la terra i no la podien abandonar sense permís del senyor, o si no pagaven una quantitat determinada de diners (la remença); i
esclaus, tot i que cada vegada hi havia menys.
Els pagesos vivien molt miserablement, en cabanes d’una sola habitació que sovint compartien amb el bestiar.
Economia d’autosuficiència
Tant la pagesia com el clergat i la noblesa vivien pràcticament del que es produïa al seu entorn, ja que el comerç a penes existia.
