6. El tèxtil
En anglès, take-off designa un punt d'enlairament irreversible. És el moment precís en què el tren d'aterratge d'una aeronau deixa de tocar el terra. En la indústria, un take-off és un sector que inicia una transformació de manera imparable. El primer take-off fou el tèxtil, concretament en el subsector del cotó.
La importància del cotó deriva de la seva capacitat de generació d'excedent econòmic que fa possible ben aviat l'autofinançament. El tèxtil britànic aleshores obtenia beneficis del 30 al 50% en primera línia de distribució, i excepcionalment del 150 %. Avui aquest marge de guany és menor del 5 %. Doncs, d'aquest excedent econòmic sortí una gran capacitat de finançament per a introduir innovacions tecnològiques.
El sector del cotó és el mirall perfecte per veure com actua la revolució cientificotecnològica projectada a la indústria. El cotó també és un sector industrial que potencia el mercat al màxim. Primer va integrar un mercat metropolità i, després, quan aquest mercat va estar saturat, permeté l'exportació a gran escala. Al mateix temps, el Regne Unit va forjar un vast imperi colonial.
El cotoner és un sector que potencia el mercat, perquè els productes de cotó són de primera necessitat i de consum de masses. El cotó va esdevenir un producte relativament barat i assequible i que procura béns que fins i tot tenen avantatges higiènics o sanitaris. L'ús de la roba interior es va estendre a tota la població. El mercat es va abocar al cotó i el sector va créixer vertiginosament.
En el sector cotoner es donen dues operacions separades: la fabricació de filats de cotó, generalment una feina d'homes, i l'elaboració de teixits de cotó amb els filats, tradicionalment feina de dones. Tant en l'una operació com en l'altra els progressos tècnics van ser immensos.
Pel que fa a la fabricació de filats, la llançadora de volant de John Kay va substituir el teler manual, fet que va multiplicar el volum de producció i la taxa de productivitat.
Pel que fa a l'elaboració de teixits de cotó aparegueren les jenny, anomenades així a causa del malnom de les operàries dels filats. La spinning jenny de Hargreaves (1764) tenia vuit fusos i la mule jenny de S. Cromton (1779) va arribar a tenir 2.000 fusos simultanis. El 1768 Arkwraight va aplicar la water frame a les filoses, i més tard s'hi va aplicar l'energia de vapor. El 1785 va aparèixer el teler mecànic d'Edmund Cartwright, i més tard el teler de vapor de Jacquard.
Tots aquests progressos van fer baixar el nombre de les plantilles de treballadors. El creixement del sector cotoner va ser tan ràpid que arribà un moment que no va poder més. Aleshores, la siderúrgia n'agafà el relleu.
