M2.T17 Animació en Blender

Edició de Keyframes

Els keyframes es poden manipular de diferents maneres, es poden duplicar, desplaçar o eliminar. Només cal seleccionar-los i triar l'opció de menú (o la drecera de teclat) de l'acció volguda. 

Exemple: Si el que es vol és duplicar un keyframe, es procediria de la següent manera:

• Seleccionar el keyframe a duplicar

• Prémer la drecera Ctrl-C

• Situar-se en el timeline en el frame destí ( on volem que vagi el duplicat)

• Prémer la drecera Ctrl-P o des del menú emergent dels keyframes, el que apareix amb el botó dret del ratolí, triar Enganxar.

També és important tenir present que sovint les animacions contenen més d'un objecte, o si més no, els objectes que s'animen estan constituits per més d'una primitiva. Per tant, el primer que caldrà fer serà seleccionar l'objecte o objectes dels quals volem editar (copiar eliminar, desplaçar) els seus keyframes. Acte seguit es seleccionaran el/els keyframes a editar (dibuixant un rectangle que contingui els keyframes). Per últim, s'editaran aquests keyframes amb el seu menú emergent o amb les dreceres de teclat corresponents.

Renderitzat

Per acabar el procés de l'animació, és a dir, convertir aquest projecte en un video (.avi, jpeg, ...) caldrà renderitzar-lo. La qualitat del video final dependerà dels paràmetres que es defineixin en la pestanya output de la finestra properties.

Com major sigui la qualitat de sortida, també més dificultat tindrà el Blender per fer l'exportació. Cal per tant trobar l'equilibri entre qualitat necessaria i potència de la màquina: un video pensat per ser compartit en una xarxa social com instagram, no necessita una resolució 4k, ni tan sols d'alta definició. Potser amb 320 px d'amplada ja n'hi hauria prou. D'aquesta manera, el procés de renderitzat, així com el de penjar el video a la xarxa serà molt més ràpid. Si el video és per passar en una televisió d'alta definició ens caldrà anar cap als 1920 px d'amplada.

També caldrà decidir en la mateixa pestanya en quina ubicació es desarà l'arxiu de video resultant i quin format tidnrà, per exemple es pot triar un AVI JPEG.

Quan els paràmetres del Render s'han definit, triar l'opció Render animation, del menú Render de la finestra 3D ViewPort.

La segona Constraint servirà perquè la càmera, sempre estigui mirant a l'objecte central. Per això, abans de res, afegirem un objecte de tipus empty > cube, que envoltarà els dos objectes centrals, i serà l'objecte guia al que sempre apuntarà la càmera. Això ens dona independència dels objectes enfocats i de com la càmera els estarà enfocant.

A continuació afegirem aquesta nova constraint, "Track to", is indicarem que l'objecte al qual ha de mirar és l'empty acabat de crear. Per això farem clic al contagotes de l'atribut "Target" i després farem clic e l'objecte "Empty".

Per conèixer ben bé quina serà la trajectòria que seguirá la càmera, seleccionarem, des del mode edició de la corva, el desplegable "Curve edit mode" i a continuació trairem l'opció "Normals". Apareixeran tot de linies tangents a la corva que ens indicaran la direcció del moviment.

També podem modificar aquesta trajectòria circular, entrant al mode edició de la corva i modificant-la amb les eines de modificació de corves ja conegudes.

Qualsevol d'aquests canvis afectarà a com la càmera es posiciona davant de l'objecte, però gràcies a la "constraint" "track to", sempre estarà enfocant a l'objecte central.

Fent clic amb el botó dret del ratolí podrem canviar la direcció triant l'opció "Switch direction"

Finestra Graph Editor

Des d'aquesta finestra, es poden modificar individualment totes les transformacions que s'han generat durant una animació. És una finestra molt semblant a la del Timeline. 

Quan es desplega l'entrada d'un objecte apareix una linia per cada tipus de transformació i per cada eix en que es produeix la transformació. 

Cada línia, al llarg de la linia del temps, té una corva (tipus Nurb) que es pot modificar en els diferents keyframes. La modificació en aquests keyframes, provocarà canvis en la transformació seleccionada. 

Exemple: si es modifica la linia de transformació de l' escalat en l'eix Y, en un keyframe, aquest escalat serà major o menor. També es poden modificar els moments previs o posteriors a aquest keyframe, fent que la transició sigui més ràpida, lenta, abrupta o suau.

Objectes Empty

En essencia, un objecte buit, és un recurs, un accessori per referènciar en altres operacions a un objecte.

• Ja s'ha vist la seva utilitat per exemple en la creació d'un mirror en el tema dels metaballs. En el cas de l'animació, un objecte empty pot ser útil per animar un conjunt d'objectes de manera global. A continuació s'explica el procés_
  Es crea un objecte composat per diverses primitives 

• Un cop l'objecte està finalitzat, es crea un objecte empty (per exemple un cub) que contingui totes les primitives

• Una per una, es fa que totes les primitives tinguin com a pare l'objecte cub

• A partir d'aquest moment, totes les animacions que es realitzin sobre el cub, també es realitzaran sobre els seus fills