M1.T4 Ombreig
La llum i L’ombra: el clarobscur.
Qualsevol figura representada només pel seu contorn té mancança de volum, és a dir, es veu plana. Si pretenem crear efecte de volum en el dibuix, haurem d’utilitzar el clarobscur.
El clarobscur és un joc de llums i ombres que està present en qualsevol representació gràfica. La seva funció és modelar les figures i crear la il·lusió òptica de tridimensionalitat.
Els objectes tenen una forma, un perfil, que fa que els puguem distingir del fons quan estan il·luminats.
La llum, quan incideix sobre la superfície de les coses, defineix les seves formes, ja que produeix zones amb graus diferents d'il·luminació i ombra.
Aquestes ombres o brillantors ens mostren la profunditat o el volum dels diferents objectes.
Cada cos il·luminat tindrà dues ombres:
La pròpia al costat on no rep la llum.
La ombra que projecta al impedir que els rajos de llum il·luminin aquella superfície.
També tindrà zones de brillantor , zones de degradat i de reflexos.
És important saber que si l'objecte està al costat d'una superfície blanca, la llum rebotarà i es reflexarà, mentres que, si la superfície és fosca, l'ombra cobrirà totalment la zona on no arriba la llum:
La zona de màxima llum es pot fer esborrant el difuminat amb la goma d'esborrar
Tècniques per fer clarobscur
Existeixen diferents formes de dur a terme el clarobscur, les principals són:
• Ombreig lineal: crear un valor obscur amb línies paral·leles. Com més juntes són les línies, més fosca serà l’ombra.
• Tramat creuat: crear ombres amb línies creuades. Poden ser línies rectes o gargots.
• Difuminat: crear ombres estenent la taca mitjançant un esfumí.
• Puntejat: crear ombres a través d’una sèrie de punts. En les zones on hi hauràn més punts més obscura serà l’ombra.
Nota: En totes tres tècniques és important tenir en compte que el fet que una zona sigui més fosca no té a veure en quant fort premem el llapis contra el paper, sinó en la quantitat de linies, punts o gargots fem en cada cas.
El to
El to és el grau d’il·luminació o de foscor d’una zona determinada.
Quan l’aplicació de llums i ombres es fa correctament té lloc l’entonació d’una composició. Una composició mal entonada es torna confusa i de difícil interpretació perquè no matisa o no defineix bé els volums i els espais. Una composició ben entonada contrasta i matisa clarament volums i formes.
En la tècnica del clarobscur és molt important que els diferents tons s’ajustin a la realitat i que hi mantinguin una fidelitat, i també la relació entre ells.
Clau alta - Clau baixa interpretació
No tots els dibuixos, igual que no totes les fotografies, utilitzen els mateixos tons en el clarobscur:
Quan els tons utilitzats són més clars, s'obtenen imatges més vives, alegres i lleugeres (en un sentit connotatiu). Es parla d'un tractament de grisos de Clau alta.
Quan els tons utilitzats són més foscos, s'obtenen imatges més intenses, més profundes. En aquest cas es parla de Clau baixa
Clau alta: Sally Mann, Jessie at 6, 1988. http://pov.com.mx/sally-mann-fotografia-controversia-y-familia/
Clau baixa: Milagros de la Torre, The Lost Steps, 1996. https://www.milagrosdelatorre.com/the-lost-steps-1996/
Clau alta - Clau baixa origen
Tècnicament, aquests tractaments es caracteritzen per:
• Clau alta produïda per la llum directa i reflectida a la vegada amb tons dominants clars.
• Clau mitjana produïda per la llum reflectida no gaire intensa, amb tons mitjans i sense grans contrastos.
• Clau baixa produïda per la llum directa molt forta amb tons dominants foscos i molt de contrast entre llum i ombra.
Exercici M1.T4-Ombreig Pràctiques
En un full DIN-A4 realitzar la següent pràctica:
Crear 4 files. La primera dividir-la en 9 parts iguals i fer un degradat de negre (casella de l’esquerra) a blanc (a la de la dreta) amb tots els grisos entremitjos, un a cada casella.
Sense dividir-les, fer el mateix a les altres 3 files, però variant una mica l’exercici: un degradat difuminat, un amb ratlles i un amb punts:
utilitzar els llapis B més alts (com el 6B o 4B) per les parts més fosques. Utilitzar els H per les zones més blanques (2H o 4H).
Exercici M1.T4-Ombreig
En una làmina DIN-A4 de paper Basik ( Posició vertical) , dibuixar la cafetera final (amb les seves ombres i zones de llum) utilitzant el llapis de grafit 4B. Intenteu col.locar el dibuix en el centre de la làmina.
Entrega M1.T4-Ombreig
Crear la carpeta M1T4CognomNom dins la carpeta del drive de la matèria (CognomNom2d3d). Escanejar les quatre làmines acabades de crear i desar-les dins d'aquesta nova carpeta amb el nom M1T4CognomNomOmbreigX (on X. és el número del dibuix 1 a 4). L'exercici puntuable que es demanarà, s'anomenarà M1T4CognomNomOmbreigPuntuable. Enllaçar aquesta carpeta a l'entrega de treballs de la matèria a la plataforma.
Fotografies cafetera.
Criteris avaluació
Els dibuixos fets a l'exercici de pràctiques es consideren pràctiques, per tant el seu valor a l'avaluació serà menor que l'exercici final.
Nota: Els exercicis de pràctica poden ajudar a complementar la nota. L'esforç i la constància són claus en la valoració que es farà en l'evolució positiva de l'alumne
Un cop s'han realitzat els exercicis de pràctica es realitza l'exercici puntuable.
Nota: L'activitat puntualbe té un pes específic important dins de l'avaluació final de la matèria.
Criteris d'avaluació:
Observació directa:
Interès
Atenció
Seguiment de les directrius marcades a classe
seguretat en el traç
La polidesa
Correcta il·luminació