M1.T1 El dibuix: materials i línies 

Alguns fragments d'aquest text s'han extret de la publicació "Un viatge pel dibuix "de  Carlos Ruiz Bruissan ( Universitat Oberta de Catalunya). 

Dibuixar Què és?

Segons el diccionari de la llengua catalana dibuixar és traçar sobre una superfície la imatge d’un objecte amb un  llapis, una ploma o un  pinzell fi. Es tracta doncs,  de deixar una marca visible amb una eina sobre una superfície . Un pal cremat va ser una de les primeres eines de dibuix que es van utilitzar en les   pintures rupestres. Traçar o dibuixar és innat en l'home. Els éssers humans estem neuronalment adaptats per al reconeixement de contorns que identifiquem com a línies sense cap tipus de problema, i ho fem a una edat molt primerenca, tan bon punt podem contenir un llapis de colors. 

I perquè és així? el  dibuix és la manifestació física exterior de la necessitat innata de crear i comunicar i és una habilitat bàsica utilitzada en totes les arts visuals i que té com a objectiu ajudar a visualitzar projectes i anticipar problemes i solucions.

El dibuix, tant en el vessant artístic com en el tècnic, esdevé el llenguatge universal per a la comunicació i la representació gràfica de les experiències visuals. De tot allò que es percep només es reté el que interessa en cada moment, i bona part de l'entorn visual passa desapercebut. En el moment de fixar en imatges les percepcions visuals es posen de manifest aquestes omissions. 

Tant si es tracta de comunicar de manera objectiva un coneixement o una informació com si es vol expressar la sensibilitat personal, dibuixar demana imaginació i un procés d'indagar, explorar, analitzar i concretar els pensaments. Així ho fan els artistes, arquitectes, dissenyadors, escenògrafs, productors audiovisuals, etc.


Aprendre a mirar i a observar amb la màxima precisió de detall són competències fonamentals per dibuixar i en les arts visuals en general. El crític d'art i pintor John Berger ho afirma  en el seu llibre  Sobre el dibuix:

«Per a l’artista dibuixar és descobrir. I no es tracta d’una frase bonica; és literalment cert. És l’acte de dibuixar el que força l’artista a mirar l’objecte que té davant, a disseccionar-lo i tornar-lo a unir en la seva imaginació, o, si dibuixa de memòria, el que el força a aprofundir-hi fins a trobar el contingut del seu propi magatzem d’observacions passades» (Berger, 2005/2015, pàg. 7).

Afortunadament, aquesta habilitat d'observar es pot desenvolupar practicant molt. El dibuixant de còmics Nick Meglin ho afirma en el seu llibre    El plaer  de dibuixar : 

«Ningú et pot ensenyar a dibuixar. L’educació artística falla sovint a donar per descomptat que se’t pot ensenyar a dibuixar. No es pot. Essent així, com se’n pot aprendre? No se n’aprèn, simplement es dibuixa. L’educació d’un artista és el resultat de les seves experiències amb el dibuix» (Meglin, 1999/2001, pàg. 15).

L’argumentació de Meglin és simple: s’aprèn a dibuixar només mitjançant l’experiència de dibuixar, ja que, per a ell, qualsevol experiència d’aprenentatge és un procés pràctic. No obstant, si bé és cert que una part de l’aprenentatge del dibuix, potser la més important, té lloc simplement dibuixant, també ho és que les guies o instruccions que rebem (per mitjà de classes,  llibres, etc.) són molt útils per a accelerar el procés d’aprenentatge: Conèixer tècniques, rebre consells, saber trucs o obrir-nos a altres possibilitats expressives ens ajudarà a descobrir les possibilitats del dibuix i a obtenir resultats diferents dels que aconseguiríem per nosaltres mateixos.

Tenint en compte tot el que has llegit, per aconseguir una base sòlida en la tècnica tradicional del dibuix i després poder-la aplicar al dibuix digital, en aquest mòdul et proposem el següent procés:

Materials que utilitzaràs per dibuixar


Llapis de grafit.

El Llapis de grafit està composat per una mina de grafit recoberta de fusta. El grafit és un mineral negre i llustrós format per carboni cristal·litzat que deixa un traç gris i brillant. Es troba a la natura però també es pot produir de manera artificial.

El component principal de la mina és el grafit barrejat amb argila i una mica de cera. Com més argila contingui la mina, més dur serà el llapis, i com més grafit contingui, més tou serà i més negre dibuixarà. 

El sistema europeu utilitza :

Segons aquest sistema, els llapis de gamma tova van del 9B (el més tou i negre) al B, els de gamma mitjana són l’HB i l’F, i els de gamma dura van de l’H al 9H.

Si volem fer dibuix artístic, ens seran més útils els llapis tous (B), doncs ens permeten més matisos i mobilitat en la línia. En canvi, si el que volem és fer dibuix tècnic, un llapis dur (H) ens conferirà més precisió en el traç.

IMPORTANT:

Per realitzar els exercicis de dibuix i encaix que proposarem en les properes sessions,  cal que porteu a classe un llapis 2H i un 4B. 

El paper.

Un dels suports més tradicionals per a dibuixar és el paper, ja sigui en fulls solts, blocs o llibretes. Podem trobar molts papers diferents, que poden variar en funció del seu gramatge i grossor, tipus de pasta amb la qual estan fets, procés de fabricació, color, format, etc.

Cal saber que cada tècnica de dibuix requereix normalment un tipus de paper determinat. A classe  utilitzarem  pel llapis de grafit un paper no satinat, amb porus (perquè la pols s’hi pugui adherir bé): el paper bàsik  de 130 grs en format DIN-A4.  Aquest paper és de color blanc natural, molt ben encolat, que ofereix duresa i regularitat a la seva superfície.


La goma de plàstic. 

Aquest tipus de gomes d'esborrar són molt fermes i compactes, i estan elaborades en diferents polímers, com ara PVC o vinil o làtex. Algunes contenen compostos químics o plastificants de ftalats, acompanyats d'una polèmica que podria afectar la salut (que indica que podrien altlerar el funcionament d'algunes hormones en les persones), per la qual cosa estan destinades a una utilitat més professional i descartades de l'ús escolar.

Són gomes molt precises, que no esborronen, i eliminen el graffit de forma molt efectiva. Moltes persones tenen un mal concepte d'aquest tipus de gomes d'esborrar arribant a agafar mania perquè embruten més del que esborren, però això és perquè van utilitzar gomes de molt mala qualitat. Una bona goma de plàstic o vinil dóna resultats molt efectius.

Així mateix, destaquen per no deixar anar molts residus, i les molles que deixa anar, en lloc d'escampar-se pel llenç, es van acumulant, i és molt més fàcil de retirar-les. Se les identifica fàcilment perquè la majoria porta una funda envoltant de paper plàstic o cartró.

La Línia .


Si hi ha un element que defineix el dibuix per excel·lència, aquest és la línia. La representació lineal està basada en l’existència dels contorns (les vores entre regions de diferent color o il·luminació), que són interpretats com a línies pels dibuixants. 

Però  si ens aturem a pensar un moment, veurem que existeixen molt poques línies en el món real i que  el que moltes vegades definim com a línies són, de fet, canvis o jutxaposicions  de to en un o més elements (objectes, formes, fons, ...) o bé els límits o fronteres entre ells.

Tipus de línies .


Existeixen moltes possibles classificacions de la línia:

Aquí les classificarem segons el tipus de resultats que volem obtenir per poder fer un òptim encaix: 

Velocitat de línia 

Els traços que es fan de pressa i amb desició, agafant bé l'estri de dibuix (traç esquerra) solen presentar un caràcter enèrgic i segur, mentre que els que es tracen molt lentament (traç dret) solen mostrar fluctuacions que fan que puguin llegir-se com a traços insegurs. A mesura que anem dibuixant intentarem realitzar el traç que es mostra a l'esquerra de la fotografia ja que  proporcionarà al  dibuix polidesa i  elegància. 



Estil 

La línia rítmica permet fer una línea contínua sense trencar mentre anem lliscant la mà gradualment . El traç és segur i net . La línia trencada (fotografia), en canvi, presenta una línea discontínua i quan es realitza  la mà que agafa l'eina de dibuix s'aixeca . El  traç  és insegur i brut. 

El traç correcte  seria el rítmic perquè dona sensació de claredat .

Línia difosa/Línia fluixa  

Alerta amb embrutar  el paper passant contínuament la mà per damunt. Tingues en compte, i observa com s'està desenvolupant el teu dibuix, i tracta de col.locar la mà en parts en què ja has dibuixat. Evitaràs així difuminar les línies ja fetes . També ho pots evitar posant sota la mà que dibuixes un paper, tal i com mostra la fotografia. Procura també no apretar gaire al dibuixar. Millor dibuixar primer fluix els primers traços i després apretar el traç final. Aquestes línies s’han de marcar amb suavitat com a línies secundàries, de manera que al dibuix finalitzat no es percebin o es puguin esborrar fàcilment.

Tècnica postural per al dibuix

La correcta postura del cos

S'utilitza un caballet per dibuixar dret i no haver d'inclinar el cap. També és útil per no haver d'aixecar-se de la cadira cada cop que es vol mirar a major distància el que es dibuixa.

No hi ha inconvenient en dibuixar sobre taula, en pla, però probablement al cap d'una llarga estona es produeixin molèsties a diferents parts del cos.

Sigui com sigui, tots els elements corporals que intervenen en la creació del dibuix han d'estar relaxats i en postures el més còmodes possible.

Des d'on s'articula el moviment

Quan el dibuix es realitza sobre una superficie de dimensions petites es pot recolzar el canell a la taula i dibuixar de la mateixa manera que s'escriu.

Quan la superficie de dibuix és gran, per tant les linies a dibuixar són majors, caldrà fer gestos més grans que els que el mateix canell permet. En aquesta situació el millor és no recolzar el canell a la taula i moure el braç des de l'articulació de l'espatlla

Angle correcte del llapis

En funció de com es col·loca el llapis sobre el paper, definint un major o menor angle, s'aconsegueix que la mina tingui major o menor superficie de contacte, per tant, les linies seran més gruixudes ( també molt útil per ombreig i difuminats ) o més primes (especialment interessant per fer traçats de precisió).

Com agafar el llapis

L'experiència demostra que amb al temps, cadascú acaba trobant la manera que li resulta mès còmode. El que és comú és que els dits han d'estar relaxats, així com la mà (deixar anar la mà) això no treu que es dibuixi amb fermesa i seguretat, però la més habitual i la que surt de manera més natural és la que s'anomena trípode:

Es tracta de fer una pinça amb els dits mig i polze. El dit mig, és el que dona estabilitat a aquesta subjecció i és el qui exerceix la força del llapis contra el paper. El pols marca la direcció del traç. 

Aquest tipus de subjecció és molt adequat per a controlar línies i detalls complexes, per exemple molt utilitzat en caligrafia. 

L'angle de contacte entre llapis i full acostuma a ser d'uns 45 graus, angle que resulta útil per treballar també amb tauleta digital.

Des d'on s'agafa el llapis

Si es divideix el llapis en tres parts, quan s'agafa el llapis des del terç més allunyat de la punta s'aconsegueix un  traç fi, lleuger molt útil per fer esbossos i encaixats

Sovint s'agafa el llapis per el terç més propera a la mina, quan es vol treballar amb detalls de menor dimensió. Aquest tipus de traç és més marcat.

El terç del mig ofereix un punt mig de les prestacions que ofereixen les altres dues distàncies.

Exercici M1T1

Abans de res, agafa el llapis de manera intuitiva. A continuació, rellegeix un a un els paràgrafs de l'apartat "com agafar el llapis" i ves adaptant la manera com l'agafaràs finalment, tenint en compte el que s'hi explica. Durant les primeres proves, hauràs de tenir en compte també el que s'explica sobre com pressionar, dirigir i utilitzar dits, palmell, canell i braç.

En un full d'esbós DIN-A4 (posició vertical), dibuixa línies verticals a mà alçada. Intenta fer les línies molt juntes i el més rectes possible, pensant molt en com s'agafa el llapis i com s'utilitzen mà, braç i canell. Després de fer unes quantes pràctiques i quan tinguis la sensació de dominar aquest traçat, repeteix, en un full independent el procés. Repeteix aquest procés 
En un altre full d'esbós Din-A4 ( posició horitzontal) dibuixa línies horitzontals a mà alçada ( també juntes).  Exemples:

En un nou full DIN A4, dibuixa linies verticals, separades per una distància uniforme. A continuació, sobre aquestes línies horitzontals, dibuixa linies verticals, també separades per una distància uniforme, de manera que la suma d'aquests dos tipus de linies acabin definint quadres de dimensions el més semblants possibles.

En un nou full DIN A4 dibuixa parelles de punts, i ves-los unint amb línies. Utilitza la mateixa tècnica que has utilitzat fins al moment (moviment de braç, com agafar el llapis, velocitat, ...)

Entrega Exercici M1T1

Dins la carpeta del drive de la matèria, crea una carpeta que anomenaràs M1T1CognomNom. Escanejar les quatre imatges dels exercicis anteriors i anomena-les: CognomNomM1T1-Horitzontals, CognomNomM1T1-Verticals, CognomNomM1T1-Quadres, CognomNomM1T1-LiniesPunts i desa'ls dins de la carpeta acabada de crear.

Enllaça aquesta carpeta a la plataforma.

Avaluació M1T1

Criteris d'avaluació:
Observació directa:

Seguiment de les directrius marcades a classe