Embedded Files
Introducció
Introducció
El temari de l'assignatura, fins ara s'ha centrat en el dibuix i en diferents procediments que permeten representar l'objecte tridimensional sobre una superfície bidimensional amb l'ajuda d'un llapis de grafit.
En aquest apartat treballarem principalment el to i l'aplicació del color ( mitjançant l'aquarel.la).
L'aquarel·la
L'aquarel·la
L'aquarel.la ens permetrà treballar el concepte de transparència i de capes. La tècnica de l'aquarel·la implica la sobreposició de capes de color no opaques (una mica transparents). A mesura que es sobreposen capes de diferents colors, es perd saturació.
Entendre aquesta sobreposició ens permetrà entendre el treball per capes de molts programes de 2D (Procreate, Potoshop,etc.) En aquests programes les capes s'assemblen a fulles d'acetat transparent que es van col.locant una sobre de l'altre fins compondre, juntes, una nova imatge. Podem tractar cada acetat, en aquest cas cada capa, de manera independent i anar obtenint diferents imatges amb la seva combinació.
El color.
El color.
Tipus de mescles
Tipus de mescles
El color és la sensació causada per la llum reflectida, quan interactua amb els nostres ulls. Podem barrejar els colors, però aquestes barreges no donen sempre el mateix resultat.
Quan barregem llums de colors, estem parlant d'una mescla additiva, on la suma dels colors principals (vermell, verd i blau) té com a resultat el color blanc
Quan barregem pintures, tints, pigments, ... estem parlant d'una mescla sustractiva, on la suma dels colors principals (cian, magenta i groc) té com aresultat el color negre.
Categories de colors
Categories de colors
Tenint en compte la seva puresa, podem classificar-los de la següent manera:
Els colors complementaris:
Els colors complementaris:
La llum en els colors
La llum en els colors
En l'escala de grisos, se sap que el color més fosc és el que té més quantitat de negre i el més clar el de blanc. Definir els tons més foscos o més clars amb els colors és més complex perquè hi intervenen diferents factors. Aquesta complexitat, fa que aquesta apreciació sigui un treball molt més intuïtiu, i el seu aprenentatge es millora amb la pràctica.
Aquests són els factors que defineixen la llum dels colors en un quadre:
Valor ( o lluminositat) : La quantitat de blanc o negre que s'afegeix a un color, per aclarir-lo o enfosquir-lo
El valor propi del to: Cada color té per si mateix una lluminositat diferent. El groc és més lluminós que el blau en igualtat de condicions.
Saturació ( o intensitat o puresa): Com menys barrejat amb altres colors està un color més pur i més llum ofereix.
Interacció amb altres colors: El context d'un color és potser l'element més clau. Si un color es rodeja de tons foscos, semblarà molt més lluminós que si ho fa de colors clars.
Interacció del color
Interacció del color
Quan un quadre té una bona valoració tonal és perquè el seu autor ha sabut utilitzar valors clars, mitjans i foscos en el seu just terme i en el lloc adequat.
Per a fer això, ha hagut de tenir en compte el to, la lluminositat i la saturació.
Una bona valoració tonal ajuda per exemple a obtenir un correcte desenvolupament del volum a l'obra, o el que és el mateix, que l'espectador reconegui la tridimensionalitat dels objectes o elements que s'hi troba. En temes i exercicis anteriors ja s'ha vist que això es compleix molt bé amb dibuixos en escala de grisos, però és exactament igual d'aplicable per colors.
Això mateix, traslladat a un motiu pictòric, és bàsicament l'objectiu a aconseguir. Valorant els diferents tons que van del més clar al més fosc, s'hauria d'aconseguir aquest efecte de relleu (volum) natural de cada element d'un quadre.
Paletes de colors
Paletes de colors
A l'hora d'aplicar el color en el dibuix és important escollir les tonalitats amb les que es treballarà. Aquesta selecció és la que anomenem Paleta de colors. Segons aquesta selecció podem crear diferents paletes, cadascuna d'elles aconseguirà una experiència emocional diferent, segons la intensitat o l’harmonia que volguem transmetre.
A continuació alguns exemples de paletes i els efectes que transmeten
Monocromàtics: Tranquils, unificats i subtils.
Anàlegs: Naturals, equilibrats i harmoniosos.
Complementaris: Contrast fort, dinàmic i estimulant.
Complementaris adjacents: Dinàmic amb menys tensió visual.
Trièdrics: Energètics, vibrants, equilibrats.
Tetraèdrics: Complexos, plens de contrast, vibrants.
El mètode més comú per obtenir una bona valoració tonal, independentment de la paleta consistirà en aplicar aquest valor de menys a més, és a dir, s'apliquen primer els valors més alts (clars), per anar sobreposant després els més baixos (foscos ) modelant així els volums.
Exercici de prova: Localitzar el valor o lluminositat
Exercici de prova: Localitzar el valor o lluminositat
Partint d'una escala de tons grisos del 0 al 10 on el 0 és el blanc i el 10 és el negre.
Fer una bona valoració tonal : Indicar, en cada línia vermella del dibuix d'abaix, el número que li correspon, tenint en compte l'escala de grisos anterior. Un cop finalitzat es pot comprovar quants encerts heu tingut i quina distància de tons hi ha en cada errada.
El secret per aconseguir una correcta valoració tonal consisteix en anar reconeixent cada zona de gris respecte el conjunt, es a dir, el punt més lluminós del front, és més fosc que el del nas, però més clar que el de la galta, i així successivament.
El valor del color per ell mateix
El valor del color per ell mateix
Cada color del cercle cromàtic, té per si mateix un valor. Això vol dir que alguns colors són més foscos i d'altres més lluminosos, deixant de banda la seva lluminositat (quantitat de blanc) i la seva saturació (barreja amb altres colors). En aquest exemple es pot observar aquesta relació.
La comparació del color amb el seu equivalent a L'escala de grisos és el que defineix el seu valor. La intuició pot produïr sovint un efecte òptic que porta a l'engany. Això es pot observar clarament en la següent imatge.
Dels dos rectangles de color verd, quin sembla més clar? La resposta més probalble és el de la dreta. Però si es converteix la imatge en blanc i negre (amb un programa de retoc d'imatge). aquest és el resultat que s'obté :
Ara quin sembla més clar? Encara que sigui molt lleugerament, s'aprecia més lluminositat al primer rectangle.
A què es deu aquesta confusió? Doncs a que la llum d'un color no depèn només de la seva lluminositat (clar-obscur) sinó que també depèn de la seva puresa, és a dir, la seva saturació (intensitat), però també, del seu to.
Deixant de banda el to, en pintura cal considerar primordialment la saturació del color per sobre de la seva lluminositat per assegurar una adequada valoració tonal, perquè el més important és traslladar a la nostra obra el que de forma natural s'aprecia amb la vista encara que sigui només una il.lusió òptica.
Un altre exemple:
Quin to blau té més lluminositat?
el primer començant per l'esquerra
Quin sembla més intens, més viu?
el segon començant per l'esquerra.
Algunes conclusions:
Algunes conclusions:
La llum a l'escala de grisos, depèn només del clar-obscur (quantitat de blanc). En els colors la llum és un concepte més complexe.
No hi ha un gris diferent per cada color, diferents colors poden tenir com a equivalent el mateix gris.
La llum que emet un color no té relació directa amb el seu valor, és a dir amb la quantitat de blanc que conté. Un color lluminós (el groc) , no té perquè contenir més blanc que un color no tant lluminós (un blau barrejat amb blanc).
Resum de vocabulari
Resum de vocabulari
Llum d'un color: Es refereix al seu grau d'intensitat de vivesa depèn de quatre factors: lluminositat, saturació, to, relació amb el context
Lluminositat o clar-obscur: tant en color com en escala de grisos es refereix a la quantitat de blanc que conté
Valoració tonal: Escala de llum i dels diferents colors d'un quadre, que permet donar volum als elements representats
Exercici M1.T6 Valor d'un color
Exercici M1.T6 Valor d'un color
A partir d'aquesta imatge a color, pintar el mateix dibuix en escala de grisos tenint en compte el valor equivalent en escala de grisos de cada color.
Suggeriments:
Dibuixar o calcar els contorns del següent dibuix en un full.
Enumerar amb números de 0 a 10 les diferents zones del dibuix, assignant a les zones més clares un número més baix i a les més fosques un número més alt.
Començar pintant (en gris) tot el dibuix amb el valor més alt (més lluminós), i després, anar repintant capes a les zones més fosques (com més fosques, més capes).
Entrega M1.T6Valor
Entrega M1.T6Valor
Crear la carpeta M1T6CognomNom dins la carpeta del drive de la matèria (CognomNom2d3d). Escanejar la làmina acabada de crear i desar-la dins d'aquesta nova carpeta amb el nom M1T6Valor. Enllaçar aquesta carpeta a l'entrega de treballs de la matèria a la plataforma.
Criteris d'avaluació
Criteris d'avaluació
Criteris d'avaluació:
Observació directa:
Interès
Atenció
Seguiment de les directrius marcades a classe
La polidesa
Correcta il·luminació
Exercici M1.T6 ValorVoluntaria
Exercici M1.T6 ValorVoluntaria
Observa la imatge en blanc i negre que tens a continuació:
En una làmina de paper Basik , agafar el llapis de garfit 4B i dibuixa els motius de la fotografia .És important copiar els ombrejats i crear la sensació de profunditat que mostra el dibuix.
Entrega M1.T6ValorVoluntaria
Entrega M1.T6ValorVoluntaria
Escanejar la làmina acabada de crear i desar-la dins d'aquesta la carpeta creada a l'exercici anterior (M1T6CognomNom ) amb el nom M1T6ValorVoluntaria . Enllaçar aquesta carpeta a l'entrega de treballs de la matèria a la plataforma.
Page updated
Report abuse