M8.T6. El so
El so es produeix per vibracions que es propaguen per mitjà de l'aire.
La variació de pressió de les ones a l'aire, així com en el cas de les onades a l'aigua, produeix un moviment ondulatori en cadena. Aquesta variació de pressió, produïda pel moviment de les molècules de l'aire, arriba a l'oïda i es converteix en senyals elèctrics reconeguts per les terminacions nervioses.
L'oïda humana
Al contrari del que puguem pensar, l'oïda humana no està dotada per percebre tots els sons sinó que està limitada a percebre sons que es troben entre els 20Hz i els 20.000 Hz. Els sons que superen aquests marges es denominen ultrasons.
Qualitats del so
El to: El to és la qualitat per la qual l'oïda distingeix sons greus i sons aguts, tot i tenir la mateixa intensitat. El to equival a la freqüència del so, és a dir, al número de variacions per segon de l'ona sonora. Els sons aguts tenen major freqüència i els sons greus tenen menor freqüència.
La seva traducció musical són les notes musicals: do, re, mi, fa, sol, la, si.
La intensitat: La intensitat és la qualitat del so per la qual l'oïda distingeix un so fort o un so dèbil. També s'anomena amplitud d'ona. Suposa la força o la quantitat d'energia amb la qual està dotada una ona. Anomenem so fort a allò que produeix un martell mecànic o el que es pot sentir en una discoteca, per exemple.
Es mesura en decibels (dB).
El timbre: El timbre és la qualitat que permet que l'oïda diferenciï dos sons de la mateixa intensitat i to. Pel timbre podem distingir dues notes de la mateixa intensitat emeses per un piano i un violí. És l'element determinant per a la distinció instrumental en música i la distinció de la parla de les persones.
Per exemple, el timbre ens permet saber si escoltem un home o una dona.
So analògic - so digital
Quan es fa la diferència entre el so analògic i digital en realitat es fa referència al procés amb el qual es tracten els senyals elèctrics que més tard són convertits en so.
El so analògic és el tractat amb circuits electrònics analògics. Aquest circuits tracten corrents i tensions que varien continuadament. Són els capaços de dibuixar una ona que representa les característiques d'un so concret.
El so digital és el tractat amb circuits electrònics digitals. Aquests circuits funcionen només amb dos estats: si hi ha corrent o si no n'hi ha. Amb aquesta informació construeixen un sistema capaç de construir informació. Imiten la forma d'una ona, traduint a valors concrets cadascun dels punts que dibuixa aquesta ona.
Digitalització
La digitalització és el procés que permet convertir un senyal analògic en un senyal digital. Entenem per senyal analògic qualsevol senyal continu en temps i amplitud generada per algun fenomen electromagnètic. Per exemple l'ona sonora o les ones de ràdio o les de televisió.
El procés de digitalització pretén codificar l'ona analògica contínua en valors concrets digitals. Aquest procés es fa prenent mostres de l'ona analògica. Com més mostres prenem, més fidel és la digitalització:
Per tant, teòricament, un senyal digital mai podrà tenir la mateixa qualitat que un senyal analògic. Tot i així, si la quantitat de mostres que obtenim d'un senyal analògic és prou elevada, no serem capaços de percebre la diferència.