M1.T12. Surrealisme
iniciS DEL SURREALISME
“Un ull girat cap a l'interior de l'ànima amb captura d'imatges hipnòtiques i fascinants”
El surrealisme neix com a moviment artístic en els àmbits de la literatura, la pintura i l'escultura, a principis dels anys 20 del segle XX, en ple període d'entreguerres, i és considerat el moviment avantguardista més important de l'època. El cinema surrealista és conseqüent amb les idees que conformen aquest moviment.
El moviment va sorgir l'any 1924 arran de la publicació del llibre Manifest surrealista d'André Breton. En aquesta petita obra Breton definia els objectius, el significat i la posició política del moviment surrealista. Breton afirmava que el surrealisme és un: “automatismo psíquico puro por el cual se propone expresar, sea verbalmente, sea por escrito, sea de cualquier otra manera, el funcionamiento real del pensamiento” Es tracta doncs d’un vertader “dictado del pensamiento”, compost “en ausencia de todo control efectuado por la razón, fuera de cualquier preocupación estética y moral”.
En general, el surrealisme creu en el poder transgressor de la irracionalitat i es considera una "fàbrica de somnis". De fet, els artistes surrealistes proven de mostrar el món dels somnis i dels fenomens subconscients en les seves obres.
Precedents
Característiques principals:
Recursos tècnics
AlgunES PEL·LÍCULES representativES del surrealisme
És complicat fer un llistat de les pel·lícules surrealistes més importants. A mode d'exemple en presenten un petit tast:
“La caracola i el clérigo” (Germaine Dulac, 1928) Amb guió d’ Antonin Artaud.
“La edad de oro” (Luís Buñuel i Salvador Dalí, 1930)
“La sangre de un poeta” (Jean Cocteau, 1930)
“El perro andalúz” (Luís Buñuel i Salvador Dalí, 1929)