Embedded Files
Definició
Definició
El sensor és la penúltima part del procés de creació d'una fotografia. No per ser-ne la penúltima és una part menys important, tot el contrari. El sensor és l'encarregat de captar tota la llum que arriba per l'objectiu i preparar-la per enviar-la a la targeta de memòria en forma d'imatge.
El sensor és un dispositiu electrònic composat per cèl·lules fotosensibles. Aquestes cèl·lules, ordenades en forma de graella, capten cadascuna un punt de llum. La suma final de tots els punts de llum captats donen com a resultat la llum global de la imatge.
Les càmeres analògiques no tenen sensor perquè utilitzen una pel·lícula fotosensible que s'encarrega de fer la mateixa feina que el sensor.
La qualitat de la imatge pel que fa a la seva resolució (el nivell de detall) depèn justament de la quantitat de cèl·lules fotoelèctriques que tingui el sensor. Aquest nombre s'expressa en píxels. Lògicament, a major nombre de píxels, major resolució i, per tant, millor qualitat.
La quantitat de megapíxels influeix bàsicament en la mida en que posteriorment podrem imprimir les fotografies. Una càmera amb un sensor de 3 milions de píxels (3 megapíxels) és adequat per imprimir fotografies de 5 X 10 cm. Malgrat existeixen càmeres amb 160 megapíxels, 12 o 15 megapíxels són més que suficients per a qualsevol fotografia.
Format del sensor
Format del sensor
No tots els sensors tenen les mateixes dimensions, de la mateixa manera que no tots els sensors tenen la mateixa mida de píxel.
Quantitat de píxels o mida dels píxels
Com més gran és el sensor, més informació pot captar. Això es pot produir per dues raons: o bé perquè el sensor té més píxels o bé perquè els píxels del sensor són més grans. Ambdues raons impliquen una major qualitat en la captació de la imatge.
Les càmeres de fotografiar analògiques més esteses, que no disposaven de sensor perquè utilitzaven una pel·lícula fotosensible tenen una mida de 35mm (36 x 24). Aquest és el punt de partida, però després cada marca ha elaborat la seva pròpia mida, tal com es pot veure en el següent quadre.
Sensibilitat
Sensibilitat
Trobem aquí el tercer element clau (juntament amb la velocitat d'obturació i l'obertura del diafragma) a l'hora de fer les nostres fotografies amb una càmera réflex.
La sensibilitat és la quantitat de llum que el píxel d'un sensor és capaç de captar. No tots els sensors poden captar la mateixa quantitat de llum i aquest també és un fet que indica la qualitat del sensor i, per tant, de la càmera.
La quantitat de llum que es vol que capti un píxel, és a dir, la sensibilitat del mateix, es regula amb el paràmetre anomenat ISO. És molt important tenir en compte que:
Com més quantitat de llum deixem que capti un sensor (els píxels del sensor), més soroll (imperfeccions en la captura) també captarà. Augmentar la sensibilitat (la ISO) permet captar imatges en situacions de poca lluminositat, però alhora genera aquest gra o soroll no desitjat.
La idea és que cal treballar sempre que es pugui amb el valor ISO més baix (ISO 100), sempre que es pugui es clar. En general, quan es fan fotos d'interior es treballa amb ISO 400 tot i que també són sensibilitats típiques els ISO 800 i ISO 1600. En el moment d'escollir la ISO adequada cal tenir en compte que en cada salt de sensibilitat (100, 200, 400, 800, 1600) s'obté el doble de llum.
A continuació es poden observar dues imatges iguals però captades amb sensibilitats diferents. Es pot apreciar com la segona té molt més soroll (gra) que la primera.
ISO 100
ISO 1600
Vídeo sobre la sensibilitat
Report abuse