M8.T3. La música a la banda sonora

Funcions de la música en una banda sonora

  • Funció expressiva: Té com a intenció potenciar les emocions a l'espectador.

Tenint en compte com es relaciona el so amb les imatges que acompanya podem parlar de:

    • Paral·lelisme sonor: Quan el so es correspon en sentit realista amb el contingut de les imatges.

    • Contrapunt sonor: Quan el so entra en conflicte amb la imatge buscant nous significats.

Altres funcions:

  • Donar fluïdesa narrativa a les escenes o moments concrets.

  • Generar una atmosfera relacionada amb les imatges.

  • Crear estats d'ànim.

  • Aglutinar plans: Per exemple en muntatges en paral·lel, la música ens pot retornar a l'escenari inicial.

  • Definir seqüències: Permet definir l'inici i el fi d'una seqüència.

  • Suavitzar canvis de plans que poden resultar bruscs (mirar l’Audio bridge (M6.T4) en el capítol de transicions d'aquests apunts).

  • Més funcions aquí: https://sonido.blogs.upv.es/funciones-de-la-musica/

Classificació de la música

Segons la relació amb les imatges

  • Música diegètica: Pertany al món de la ficció (a la narració de la història). Conviu en el mateix pla que els personatges i permet que aquests interactuin amb ella. També podríem dir que és aquella que escolta tan l'espectador com el personatge de la pel·lícula.

Per exemple: una cançó que surt d'una radio, alguns músics que toquen en directe, un actor que xiula…


  • Música extradiegètica: Està fora del món de ficció, succeeix fora de l'acció. Per tant, s'afegeix de manera artificial al desenvolupament narratiu durant el muntatge. Serveix principalment per subratllar el to d'algunes situacions de la història que acompanyen o crear una atmosfera. És el que sovint anomenem la música de fons. Només l'escolta l'espectador i no els personatges que hi apareixen.


Més informació: https://www.formacionaudiovisual.com/blog/cine-y-tv/musica-diegetica-y-extradiegetica-en-el-cine/

Exemple: Kill bill de música diegètica a extradiegètica

Classificació diegètica-extradiegètica

Segons la relació que manté amb l'argument

  • Integrada: Quan la música està íntimament relacionada amb l'acció que succeeix en el guió de la pel·lícula. Per exemple: tots els moviments o la gesticulació dels personatges encaixen exactament en el temps amb els sons musicals.

  • No integrada: Quan la música no descriu ni acompanya l'acció principal de l'escena, per tant, tampoc és imprescindible per entendre la seqüència completament.

Segons la relació que manté amb el missatge visual

  • Convergent: Quan la música es relaciona de forma directa amb el sentiment o l'ambient suggerit per l'escena o els personatges.

  • Divergent: Quan la música provoca una sensació oposada o contraria a la imatge.

Segons la ubicació de la mateixa en el muntatge

  • En el bloc genèric: Música d'entrada o sortida que acompanya els títols de crèdit.

  • En el bloc seqüència: Quan la música coincideix en el desenvolupament d'una seqüència.

  • En el bloc de transició: Quan la música s'utilitza com a nexe per unir dues seqüències.

Segons el volum

  • Primer pla: Quan la música destaca clarament per sobre de la resta d'elements sonors

  • Pla secundari: Quan la música actua com a so de fons, amb un volum inferior a la resta d'elements sonors



Explicació de les diferents funcions: