M6.T1. Unitats narratives

la presa, El pla, l'escena i la seqüència

Des del moment que accionem el botó per gravar amb la càmera de vídeo o per filmar amb la de cinema, fins el moment que el tornem a prémer per aturar la gravació o filmació, estem generant un pla. Aquest pla com ja hem vist, està definit amb unes característiques i intencions concretes: pot ser un pla descriptiu, narratiu o expressiu.

Per assegurar que tenim una correcta gravació d'aquest pla, o simplement en el cas que no hagi sortit bé, sempre es pot tornar a repetir la gravació. Cada repetició de la gravació d'un pla s'anomena presa.

Per diferenciar les diferents preses d'un pla en el futur muntatge, s'utilitza la claqueta. Això permet marcar i localitzar aquelles que resultin més interessants.

L'escena en una producció audiovisual és el conjunt de plans que van seguits i que es desenvolupen en el mateix espai (escenari) i amb els mateixos personatges. Una altra definició més rigorosa: "Conjunt d'elements ordenats que s'integren dins una línia argumental, aquests elements són els plans".

La seqüència forma un bloc d'acció dramàtica. Esta composada per escenes. A través de les seqüències discorre la narració d'uns fets que depenen uns dels altres. Exemple: La seqüència de l'entrega d'un premi, la seqüència de l'atracament a un banc, d'un duel a l'oest americà.


Exercici:

Contar les seqüències, escenes i plans que hi ha en el següent fragment de film:

Vértigo"(Alfred Hitchcock,1958)

Com gravar una seqüència

Aquest és un plantejament que cal fer molt abans de del moment de la gravació. Existeixen diferents opcions per gravar seqüències però totes elles necessiten una bona planificació.

Opcions possibles:

Pla a pla

La suma de diferents plans així com de les transicions que els uneixen, definits en un storyboard. Seran els que conformaran en el moment del muntatge la seqüència final.

Pla seqüència:

En aquest cas, pla i seqüència són el mateix. La idea és que durant tota la seqüència no hi ha cap tall i per tant, el seguiment de l'acció es fa a través de moviments de càmera, amb l'entrada i sortida d'actors inclosa.

El pla seqüència suposa una enorme dificultat. En aquest cas, el treball complicat consisteix en sincronitzar tots els elements que intervenen en la seqüència.

En aquest tipus de seqüència la continuïtat de l'acció està assegurada i els resultats solen ser més espectaculars:

Sed de mal ‎(1958 Orson Wells)‎

Children of men (2007 Alfonso Cuaron)

Orgullo y prejuicio (2006 ‎Joe Wright)‎

Un altre exemple impactant, el pla seqüència de la pel·lícula "Gravity" també dirigida per Alfonso Cuarón al 2013. Tot i que no va estar rodada en pla seqüència, es mostra com si ho fos.

Podeu veure'l al següent enllaç: https://vimeo.com/cinnection/plano-secuencia-gravity

Pla film

Molt poc habitual. En aquest cas, la idea és que tota la pel·lícula estigui gravada sense cap tall, tot en una única seqüència que alhora és un únic pla.

Aquest tipus de gravació es pot donar en pel·lícules basades en obres de teatre, on hi ha un únic escenari i el moviment d'actors no és massa significatiu.

Pla màster

És molt semblant al pla film, amb la diferència que, malgrat la filmació s'intenta fer en un sol pla, es tenen en compte possibles insercions futures durant el procés de muntatge, per aconseguir major espectacularitat o dinamisme.