M2.T5. L'obturador
Definició
L'obturador és un dispositiu mecànic que determina la quantitat de temps que el sensor de la càmera està rebent llum, l'anomenat temps d'exposició. Aquest "temps d'exposició" (segons o dècimes de segon) és un factor clau a l'hora de fotografiar un motiu en moviment ja que determinarà el grau de moviment present a la imatge (si es veurà "moguda").
Les càmeres més modernes, com la réflex, permeten predeterminar el temps d'exposició ajustant diferents paràmetres. En les càmeres analògiques no parlaríem de sensor sinó de pel·lícula (rodets).
Tipus d'obturadors
Obturador de pla focal
La majoria de càmeres de format petit i mig (amb sensors petits i en el cas de les analògiques rodets de negatiu petits) disposen d'aquest tipus d'obturador.
En aquest cas l'obturador està situat en el cos de la càmera, just davant del pla focal (lloc on es troba el sensor o pel·lícula i on la imatge adquireix major nitidesa). Està composat d'unes "cortinetes", normalment de metall, que es desplacen horitzontal o verticalment deixant una escletxa entre les dues per on passa la llum durant els instants que està obert.
Obturador central
Aquest tipus d'obturador s'utilitza més en càmeres de format gran. Està situat a l'objectiu de la càmera, molt a prop del diafragma i consta també d'unes lamines que deixen passar la llum la quantitat de temps que s'hagi predefinit.
Aquest obturador és més silenciós i fiable però també és més car de fabricar.
Velocitat d'obturació
La velocitat d'obturació és la velocitat amb la que s'obre i es tanca l'obturador, més concretament, les "cortinetes" d'aquest. Això afecta directament a la quantitat de llum que entrarà a la màquina. Així doncs, gràcies a la velocitat d'obturació podem controlar el temps d'exposició. Es tracta d'un dels paràmetres que podem ajustar en les càmeres réflex, facilitant la capacitat creativa del fotògraf.
Els efectes i els usos de la velocitat d'obturació són diversos. Lògicament, a major velocitat (les "cortinetes" s'obren i es tanquen més ràpid), menor entrada de llum. A partir d'aquí és lògic pensar que:
En condicions de poca llum (interiors, nit...), podem aconseguir que entri més llum a la càmera amb una velocitat d'obturació lenta.
En condicions de massa llum (muntanya nevada, platja...), per evitar que la fotografia tingui un excés de llum i quedi blanca (cremada) augmentarem aquesta velocitat.
Valors de la velocitat
A continuació es mostra un quadre amb les diferents possibles velocitats d'obturació. El valors que tenen un apòstrof al costat es refereixen a segons, els que no el tenen, es refereixen a l'invers del seu valor en segons, és a dir, fraccions de segon. Així és com s'acostuma a mostrar en les càmeres fotogràfiques.
De manera aproximada es pot dir que les velocitats baixes (lentes) són les inferiors a 1/60. És costum utilitzar el trípode quan treballem amb aquest tipus de velocitat, d'aquesta manera evitem que les fotos surtin mogudes.
Vídeo que parla de l'obturador: http://www.youtube.com/watch?v=jS313TqT5kQ&list=TLDc16YdZm62o
Usos creatius de la velocitat d'obturació
La velocitat d'obturació també pot servir en aspectes més creatius, per exemple:
Si es vol congelar una imatge en moviment i aconseguir que tots els elements de la imatge quedin enfocats i apareguin en la fotografia dispararem amb velocitats d'obturació altes.
Si el què es pretén és captar el moviment dels elements de la imatge que no estan estàtics i que es mostrin borrosos, transmetent aquesta sensació de moviment, caldrà treballar amb velocitats d'obturació baixes.
Si es vol que l'aigua d'un salt d'aigua o d'unes onades doni sensació de seda, també caldrà treballar amb velocitats d'obturació baixes.
També es pot fer el joc de "pintar amb la llum". Això s'aconsegueix deixant els moviments d'una imatge molt estàtics i fent que l'únic element que estigui en moviment sigui una font lluminosa. Si la velocitat d'obturació és prou lenta (baixa) es produirà aquest efecte.
