M6.T8. El muntatge
Introducció
La manera en com les persones percebem el que passa al nostre entorn no és la manera com es mostra en un film. Tot i que el film, sovint, pretén aconseguir que el que es projecta sigui el més fidel possible a la realitat, la manera com es combinen els plans no coincideix amb com l'ésser humà fa un seguiment en directe de la realitat.
La manera com es fa aquesta combinació de plans és el que anomenem 'el muntatge'.
Exemple:
Si seguim la conversa entre dues persones, el que probablement succeirà, és que anirem movent el cap i fixant la mirada sobre la persona que parli en cada moment. En un film, una conversa s'acostuma a traduir com una successió de plans independents (normalment amb una transició per tall), on el pla que es mostra és el de la persona que parla o bé el de la persona que expressa en cada moment.
En el següent vídeo podem veure un exemple d'una conversa:
Pulp fiction (1994) Quentin Tarantino
Com el muntatge modifica el missatge
La manera com es succeeixen els diferents plans en una escena té molta importància en el contingut que es vol transmetre. No només s'aconsegueix transportar una idea a l'espectador amb un pla molt evident sinó que és molt important el context de plans on es troba situat l'esmentat pla (que succeeix abans i després).
Aquest fet és el que el cineasta rus Lev Kuleshov va demostrar durant els anys vint del segle XX:
Efecte Kuleshov (anys vint)
El muntatge dialèctic
Quan el significat del que es vol transmetre només s'obté amb la suma de dos o més plans, és a dir, quan un pla per si sol no és capaç d'aportar una idea completa, estem parlant de muntatge dialèctic. També s'anomena muntatge ideològic o expressiu.
En aquest tipus de muntatge, l'espectador ha de treballar per aconseguir entendre el que es pretén transmetre. Per facilitar-ho, la idea principal es reforça amb plans expressius que no tenen un fil narratiu directament relacionat amb la història però, per la seva capacitat expressiva, ajuden a emfatitzar una idea.
El creador d'aquest tipus de muntatge fou el rus Eisenstein. En l'escena final de la pel·lícula "La vaga" es pot observar com s'utilitzen alguns plans-recursos per emfatitzar la barbàrie del tsarisme.
La vaga (Einsestein 1924)
Més clar és encara el següent exemple, on Chaplin mostra un ramat d'ovelles abans d'un pla on es veuen els obrers anant cap a la fàbrica.
Temps moderns (Chaplin1936)
Muntatge altern
Quan succeeixen dues accions en llocs diferents però en el mateix moment i s'expliquen de manera que s'alternen els plans. Normalment aquestes dues situacions acaben convergint en una de sola.
Exemple: A partir del minut 4 de la següent escena s'aprecia aquest muntatge. Ingrid Bergman i Cary Grant són a la bodega descobrint l'urani que fan servir els nazis, mentre al saló de la casa el xampany es va acabant, la qual cosa significa que algú baixarà al soterrani on hi ha la bodega i els descobrirà.
Encadenats (Hitchcock, 1946)
Muntatge paral·lel (cross-cut)
En aquest muntatge, accions que succeeixen en llocs o moments diferents, s'expliquen alhora, més aviat, s'intercalen entre elles. Els plans d'una acció s'intercalen amb els plans d'una altra acció amb la intenció de relacionar alguna idea comú a les dues històries, per donar més ritme a la narració o per a augmentar el suspens.
El més clar exponent d'aquest muntatge és el que el director americà D.W. Griffith mostra en la seva pel·lícula "Intolerància" (1916). En aquesta, s'expliquen quatre històries relacionades amb la injustícia. Les històries es van intercalant entre elles al llarg del film i és al final del mateix quan els salts d'una història a una altra es succeeixen cada cop de manera més ràpida per accentuar la sensació de suspens i el dinamisme.
Les quatre històries són:
L'any 539, els babilonis estan celebrant la victòria obtinguda durant l'intent d'invasió de l'imperi Persa. Però el seu alt sacerdot els ha traït i ha obert les portes de les muralles perquè els perses puguin contraatacar.
Una dona de l'època (1916) ha aconseguit proves per exculpar al seu marit d'una falsa acusació d'assassinat que l'ha portat a ser condemnat a la forca. L'execució és imminent. La dona va en cotxe perseguint un tren en el que viatja el governador de l'Estat, la única persona que pot suspendre l'execució (aquí hi ha dues històries).
Un home intenta salvar a una dona hugonota (reformistes catòlics) que serà assassinada en la matança de la nit de Sant Bartolomeu, a França, el 1572).
minut 2:39:40
Intolerance (D.W. Griffith 1916)
El pla seqüència
Quan tota la seqüència està integrada per un únic pla, aquest pla s'anomena pla seqüència. En aquest cas no hi ha una fase de muntatge però si que hi ha una fase de preparació que acostuma a ser molt complexa, donat que cal conjugar tots els elements que participen en l'escenografia i aconseguir transmetre el dinamisme i el ritme necessari perquè el què s'explica sigui atractiu.
En aquest cas, inevitablement el temps cinematogràfic coincideix amb el temps real.
Touch of evil (1958: Orson Welles)