M2.T9. Relació diafragma - obturador - sensibilitat
EL TRIANGLE D'EXPOSICIÓ
Hi ha tres paràmetres relacionats amb l'exposició de la llum en fotografia que són crucials per aconseguir una imatge correcta. Aquests tres paràmetres, coneguts com el triangle d'exposició, són:
L'obertura del diafragma (M2.T6)
Gradua la intensitat de llum que es deixa passar mentre es fa la fotografia.
Com més gran és l'obertura (nombre f/ més petit), més llum entrarà.
Es relaciona amb la profunditat de camp.
La velocitat d'obturació (M2.T5)
Controla la quantitat de temps que el sensor de la càmera està rebent llum (temps d'exposició).
Com més ràpida, menys llum entrarà al sensor / Com més lenta, menys llum entrarà al sensor
Capta el moviment.
La sensibilitat (M2.T8)
És la sensibilitat que té el sensor de la càmera per captar la llum de la teva fotografia.
A major número ISO, la càmera capta més llum (major sensibilitat)
Quan més alta és, més soroll o gra apareixerà a la fotografia.
Aquests tres paràmetres es combinen entre si per aconseguir el tipus de fotografia que es busca, sempre mantenint un equilibri entre els tres.
Velocitat d'obturació adequada per cada distancia focal
Es pot notar però que quan major és la distància focal (quan enfoquem objectes llunyans) sembla que la càmera es mogui més. Per què aquest moviment no es reflecteixi en la fotografia, caldrà augmentar encara més la velocitat d'obturació.
Per saber la velocitat adequada per cada diagragma que fa que les fotografies no surtin mogudes, només cal recordar aquesta norma:
La velocitat d'obturació màxima a la que farem la fotografia (sense trípode) serà 1/distància focal que utilitzem.
Seguint aquesta simple sabem que, per exemple, si utilitzem un objectiu de 50mm no és recomanable fer servir velocitats d'obturació inferiors a 1/60.
Treball amb prioritats
Les càmeres réflex permeten treballar de diferents maneres i manipular/ajustar els paràmetres. Les persones amb pocs coneixements de fotografia solen utilitzar el mode "automàtic" en el qual la càmera calcula automàticament la velocitat d'obturació i el l'obertura del diafragma segons el seu criteri. D'aquesta manera s'aconsegueixen, sense maldecaps, fotografies generalistes.
Quan a la càmera fotogràfica se li indica que no treballi de manera automàtica, se li poden indicar, normalment, diverses opcions:
Que treballi de manera completament manual (M).
Donant prioritat al diafragma (Av).
Donant prioritat a la velocitat (Tv).
Prioritat al diafragma
Quan s'indica a la càmera que treballi amb prioritat de diafragma, se la està preparant perquè en base al diafragma que el fotògraf decideixi, ella calculi la velocitat més adequada perquè la llum que emet l'objecte que fotografiem sigui exactament la mateixa que quedarà reflectida en el sensor de la càmera. Bàsicament, la càmera reajusta la resta de paràmetres en funció de l'obertura del diafragma seleccionada.
En el cas de les càmeres Canon s'utilitzen les lletres Av (Aperture Value) per indicar que s'ha preparat la càmera amb aquesta funció.
Prioritat a la velocitat
Quan s'indica a la càmera que treballi amb prioritat de velocitat, se la està preparant perquè en base a la velocitat que el fotògraf decideixi, ella calculi l'obertura de diafragma més adequada perquè la llum que emet l'objecte que fotografiem sigui exactament la mateixa que quedarà reflectida en el sensor de la càmera. Per tant, la càmera reajusta la resta de paràmetres en funció de la velocitat d'obturació seleccionada.
En el cas de les càmeres Canon s'utilitzen les lletres Tv (Time Value) per indicar que s'ha preparat la càmera amb aquesta funció.
Vídeo que parla de la combinació d'aquests tres elements:
Relació entre paràmetres: La reciprocitat
Ja s'ha vist com la quantitat de llum que arriba al sensor ve determinada pels tres paràmetres: sensibilitat, velocitat d'obturació i obertura de diafragma. Per aconseguir una exposició correcta cal tenir en compte que existeix una reciprocitat entre tots tres: Al modificar-ne un haurem de compensar-ho modificant-ne algun altre i així mantenir un equilibri entre els paràmetres del triangle d'exposició. Si no ho fem la fotografia no quedarà correctament exposada a la llum (massa llum, poca llum).
Cadascun d'aquests paràmetres es regeixen per una sèrie de valors numèrics que determinen en cada cas com es contribueix a permetre l'entrada a la càmera de més o menys llum.
La velocitat d'obturació
S'escala en segons i fraccions de segon:
… 15” – 8” – 4” – 2” – 1” – 1/2 – 1/4 – 1/8 – 1/15 – 1/30 – 1/60 – 1/125 – 1/250 – 1/500 – …
Més lent (més llum) Més ràpid (menys llum)
Cada cop que s'avança un pas cap a la dreta en aquesta escala s'obté la meitat d'entrada de llum respecte al valor precedent.
Obertura de diafragma
L'escala es dona amb valors f/ ( distància focal / diàmetre de l'obertura efectiva) i poden ser:
1.0 – 1.4 – 2.0 – 2.8 – 4.0 – 5.6 – 8.0 – 11 – 16 – 22 – 32 – 45 – 64 – 90
Més obert (més llum) Més tancat (menys llum)
De la mateixa manera que amb la velocitat, a cada pas cap a la dreta en aquesta escala s'obté la meitat d'entrada de llum respecte el valor precedent.
Es pot deduir que, si augmentem un pas la velocitat d'obturació (pas a la dreta), ens veiem obligats a reduir un pas l'obertura del diafragma (pas a l'esquerra) per continuar mantenint la mateixa llum. De la mateixa manera que si s'augmenta un pas l'obertura del diafragma, caldrà reduir una pas la velocitat d'obturació.
Sensibilitat
Escala en valors ISO ( i no ASA):
… 25 – 50 – 100 – 200 – 400 – 800 – 1600 – 3200 – 6400 – 12800 – …
Menys sensible (menys llum) Més sensible (més llum)
Com bé indiquen els valors, a cada pas cap a la dreta en aquesta escala s'obté el doble de captació de llum.
Exemple de com compensar el desequilibri entre paràmetres
Però, perquè hauriem de voler canviar els paràmetres que la càmera ens calcula? Per molts motius: vull captar un moviment, vull fer un efecte concret, vull modificar la profunditat de camp, em trobo en un espai molt fosc o amb massa llum, la distància focal del meu objectiu no em permet utilitzar la velocitat adequada... o simplement perquè vull fer una fotografia de qualitat. Però independentment de la motivació està clar que canviar l'exposició a la llum de la càmera t'obligarà a fer reajustaments.
Per calcular, a nivell teòric, els canvis en els paràmetres que implica una modificació, només cal pensar en passos o punts.
Veiem-ne un exemple i diferents maneres de solucionar-ho:
Exemple diafragma:
Volem augmentar la profunditat de camp i, per aconseguir-ho, modifiquem l'obertura del diafragma de 2.8 f/ a 8.0 f/. Al fer-ho, però, hem reduït l'entrada de llum i caldrà compensar-ho. Com ho farem?
Amb velocitat
Passos:
Passar de diafragma 2.8 a 8.0. Això suposa disminuir en 3 punts l'entrada de llum (3 passos a la dreta): (-3 punts)
(Si no modifiquem la sensibilitat) Per mantenir la mateixa quantitat de llum caldrà compensar-ho amb la velocitat. Modificarem la velocitat augmentant en 3 punts l'entrada de llum (3 passos a l'esquerra): (+3 punts)
Amb ISO
Passos:
Passar de diafragma 2.8 a 8.0. Això suposa disminuir en 3 punts l'entrada de llum (3 passos a la dreta): (-3 punts)
(Si no modifiquem la velocitat) Per mantenir la mateixa quantitat de llum caldrà compensar-ho amb la sensibilitat. Modificarem la sensibilitat passant de ISO 100 a ISO 400. Això suposa augmentar la capacitat d'absorció de la llum en 2 punts (2 passos a la dreta) (+2 punts).
En aquest punt es veu que encara hi ha un desequilibri (-3 punts + 2 punts = -1 punt). Ho solucionarem aportant més llum amb la velocitat, això vol dir disminuir-la, fer-la més lenta. Per tant, modificarem 1 punt (1 pas a l'esquerra) la velocitat: (+1 punt)