M8.T1. Els inicis del cinema sonor
La disputa inicial al cinema sonor:
El cinema gairebé mai ha estat silenciós, abans de l'aparició del cinema sonor les projeccions s'acompanyaven de música en viu o fins i tot de narracions en directe.
Harold Lloyd's "Safety Last"- 1923
The battle of the century (Clyde Bruckman, 1927)
Una altra de boxa ... "The Champion" (Carlot, 1915)
El 1927, amb el rodatge de “El cantor de jazz” d’Alan Crosland (Warner Bross), apareix la primera pel·lícula sonora del cinema, però a partir d'aquest moment neix una nova dimensió que modifica el llenguatge comunicatiu del cinema.
“El cantor de jazz” (Alan Crosland, 1927)
Aquesta nova dimensió resulta molt satisfactòria per a alguns, com els estudis de cinema i de televisió de la United Artist (fundada per en D.W.Griffith, Chaplin, Mary Pickford i Douglas Fairbanks al 1919). D'altres ho consideraven una perversió que contaminava el llenguatge visual establert, com el director francès Abel Gance. Fins i tot, el mateix Chaplin encara va fer alguna pel·lícula muda després d'aquest avenç.
D'altres, com els directors russos Eisenstein, Pudovking i Alexandrov van opinar que el so podia ser útil per emfatitzar idees contraposades amb músiques diferents en el que van anomenar el contrapunt orquestral.
Cal dir que el so es va integrar a les pel·lícules molt lentament, principalment per els costos de producció i de projecció que suposava aquesta nova dimensió. A més, era en un moment en el que el cinema mut era prou exitós. Però va ser a l'any 1927 quan, degut als problemes financers, la Warner Bross es va plantejar innovar a través de la sonorització de les pel·lícules.
Avantatges del cinema sonor
Major realisme.
Major informació: No sempre val més una imatge que mil paraules.
Potenciació del fora camp: Amb el so podem suggerir espais i accions que no es veuen en l'enquadrament
Utilització expressiva del silenci: Ara el silenci ja és una eina, més que una constant. Fer-ne un ús concret pot ajudar a emfatitzar un clima.
Aparició de nous gèneres: Com el musical.
Potenciació d'altres gèneres: El so facilita la narració i, per tant, permet l'elaboració de trames més complexes. Això afavoreix gèneres com el policíac, la comèdia o el documental.