M8.T1. Els inicis del cinema sonor

La disputa inicial al cinema sonor:

El cinema gairebé mai ha estat silenciós, abans de l’aparició del cinema sonor, les projeccions s’acompanyaven de música en viu o fins hi tot de narracions en directe.


Harold Lloyd's "Safety Last"- 1923

The battle of the century (Clyde Bruckman 1927)

Una altra de boxa ... the Champion (Carlot 1915)

Al 1927 (Warner Bross) , amb el rodatge de “El cantor de jazz” d’Alan Crosland apareix la primera pel·licula sonora del cinema, però a partir d’aquest moment neix una nova dimensió que modifica el llenguatge comunicatiu del cinema.


El Cantor de Jazz (Alan Crosland 1927)

Aquesta nova dimensió resulta molt satisfactòria per alguns com els estudis de cinema i televisió de La United Artist (fundada per en D.W.Griffith, Chaplin, Mary Pickford i Douglas Fairbanks al 1919) , d’altres ho consideraven una perversió que contaminava el llenguatge visual establert, com el director francès Abel Gance, fins i tot, el mateix Chaplin encara va fer alguna pel·lícula muda després d’aquest avenç.

D’altres, com els directors russos Eisenstein, Pudovking i Alexandrov opinen que el so pot ser útil per emfatitzar idees contraposades amb músiques diferents, és el que van anomenar el contrapunt orquestral.


Cal dir que el so es va integrar a les pel·lícules molt lentament, principalment per els costos de producció i de projecció que suposava aquesta nova dimensió, a més en un moment en el que el cinema mut era prou exitós. Però és a l’any 1927 que degut a problemes financers la Warner Bross es planteja innovar a través de la sonorització de les pel·lícules.

Avantatges del cinema sonor

Major realisme.

Major informació, no sempre val més una imatge que mil paraules.

Potenciació del fora camp: Amb el sò podem suggerir espais i accions que no es veuen en l’enquadrament

Utilització expressiva del silenci: Ara el silenci ja és una eina, més que una constant. Fer-ne un ús concret pot ajudar a emfatitzar un clima.

Aparició de nous gèneres: com el musical.

Potenciació d’altres gèneres: El so facilita la narració i per tant permet l’el·laboració de trames més complexes, això afavoreix a gèneres com: el policíac, la comèdia o el documental.