M1.T7. El Free Cinema
Introducció
De la mateixa manera que la Nouvelle Vague, el Free cinema sorgeix com un trencament amb el cinema que es feia fins al moment, però en aquest cas a Gran Bretanya. Si la Nouvelle Vague troba en el “cinéma de qualité” els seus antecedents, davant dels quals es contraposa, el Free cinema anglès es contraposarà al cinema més documental, que destacava pel seu aire acadèmic.
Desgraciadament, aquest va ser un moviment gairebé efímer al Regne Unit ja que la majoria de directors van emigrar cap als Estats Units on la indústria cinematogràfica oferia moltes més facilitats i s'hi podien desenvolupar sense problemes gràcies a l'idioma.
Inicis
Característiques generals
Directors destacats
Personatges implicats
Obres destacades
Algunes de les obres més destacades del free cinema van ser:
Un lugar en la cumbre (Jack Clayton, 1958)
Karel Reisz:
Sábado noche, domingo mañana (Karel Reisz, 1960)
La mujer del teniente francés (Karel Reisz, 1981)
Todo el mundo gana (Karel Reisz, 1990)
Lindsay Anderson:
Every Day Except Christmas (Lindsay Anderson, 1957)
El ingenuo salvaje (Lindsay Anderson, 1963)
If (Lindsay Anderson, 1968)
Un hombre con suerte (Lindsay Anderson, 1973)
Tony Richardson:
Mirando hacia atrás con ira (Tony Richardson, 1959)
El animador (Tony Richardson, 1960)
Sabor a miel (Tony Richardson, 1961)
La soledad del corredor de fondo (Tony Richardson, 1962)
El hotel New Hampshire (Tony Richardson, 1984)
Las cosas que nunca mueren (Tony Richardson, 1994)
Richard Lester:
Qué noche la de aquel día (Richard Lester, 1964): Al límit del “Free cinema”, Lester va començar a definir els inicis del que seria el cinema pop amb aquesta pel·lícula.