M5.T2.6 Composició: llei dels tres terços
Video tutorial - especial COVID - 19
La llei dels tres terços consisteix a dividir mentalment l'enquadrament de la càmera en terços equivalents: dues línies horitzontals i dues de verticals, amb quatre punts d'intersecció. Cadascun d'aquests punts són l'àrea de màxima atenció visual, on habitualment s'acostuma a centrar la nostra mirada en primera instància. La zona emmarcada per aquests quatre punts es coneix com la zona àuria.
Per tant, contràriament al que ens diu la intuïció, els elements principals d'una fotografia no han d'estar centrats si volem destacar-los. Cal que es situïn en algun d'aquests quatre punts d'intersecció.
Si en una foto tenim dos elements importants, es recomana que aquests es situïn en diagonal, coincidint amb els punts (fotografia inferior). No és recomanable que una fotografia tingui masses punts d'interès perquè resulta difícil centrar la mirada en els elements que es volen destacar.
Les composicions en diagonal amb perspectiva (o no) que defineixen punts de fuga que no surten de quadre resulten més agradables si acaben en les interseccions superiors de les línies de terços o si més no, acaben en l'horitzó.
La llei dels tres terços no només parla dels punts d'intersecció d'aquestes línies, també parla de les pròpies línies. Una altra llei de la fotografia important, precisament derivada d'aquesta, és la llei de l'horitzó.
Aquesta diu que en una fotografia d'un paisatge:
Si es vol prioritzar el cel, la línia de l'horitzó es situarà en la línia horitzontal inferior.
Si es vol prioritzar la terra (o el mar) l'horitzó es situarà en la línia superior.
Podríem generalitzar encara més aquesta norma pensant en totes aquelles línies horitzontals que ens poden aparèixer en diferents imatges (una barana, una carretera...). El mateix passaria amb les línies verticals (l'inici o el final de les barres d'una barana, el marge d'un edifici, la silueta d'una persona dreta...).
Un bon exercici pot ser analitzar i comparar com s'aplica aquesta llei en plans narratius o expressius, tot relacionant focus d'atenció i espai on es situen.
El centre d'interès de la primera imatge (nois que criden) agafa tot el terç superior horitzontal.
La segona imatge pretén emfatitzar una noia que beu mentre els seus companys ballen, i se situa fora de la zona àuria, en el terç lateral dret.
En la tercera i en la cinquena, en canvi, el referent (centre d'atenció) recau en el terç lateral esquerre.
En la quarta, la mirada de l'adolescent sols ocupa una part del tercer superior horitzontal. (la mirada sempre té més pes visual)
En la darrera, se situa en el terç inferior horitzontal, perquè el que es vol accentuar és un cos que acaba de caure a terra.
Llei de la memòria i llei de l'atenció
Hi ha diverses teories que estudien els punts d'atenció geogràfics en un enquadrament tal com hem vist amb la llei dels tres terços.
N'hi ha que encara van més enllà, com per exemple la 'llei de la memòria' que proposa que la informació del quadrant superior esquerra és més probable que quedi registrat en la memòria a llarg termini. Això passa en les cultures occidentals com a conseqüències del recorregut visual natural per la lectura.
La 'llei de l'atenció', en canvi, promou que el quadrant superior dret és el que atrau més l'atenció a curt termini.
