M3.T4. Digitalització de les imatges
La imatge digital
Es considera una imatge digital a la imatge que es representa utilitzant bits (uns i zeros).
Pot estar creada per una graella de punts, cadascun dels quals té informació d'un color concret (imatge rasteritzada), o bé per punts claus, la unió dels quals defineix la pròpia imatge (vectorial). Aquests punts claus són els anomenats píxels: la unitat mínima que forma una imatge gràfica. (podeu ampliar aquesta informació aquí: http://ca.wikipedia.org/wiki/P%C3%ADxel)
Els programes que permeten la creació i modificació de les imatges s'anomenen editors d'imatges, entre ells podem destacar el Photoshop o el Gimp. S'ha escollit el programa Gimp per entendre els conceptes principals de la imatge digital i per conèixer les eines principals de l'edició d'imatges perquè compleix tots els requisits necessaris al nivell que es necessita per la matèria i, a més, és gratuït.
El format de les imatges
El mode com s'emmagatzema la informació d'una imatge a l'ordinador així com les seves característiques físiques es defineixen amb diferents paràmetres. Aquests paràmetres afectaran principalment a la mida de la imatge (el pes) i a la qualitat:
El pes de la imatge
Una imatge de mapa de bits (la rasteritzada) està formada per la suma dels punts (píxels) que la defineixen. Com més gran és la imatge més punts per definir-la i, per tant, més informació per desar (més pes). La unitat de mesura mínima de pes d'una imatge digital és el bit.
A continuació es detalla la taula de conversions de mesures així com les seves unitats:
8 bits : 1 byte
1024 bytes : 1 Kbyte
1024 Kbytes : 1 Mbyte
1024 Mbytes : 1 Gbyte
1024 Gbytes : 1 TeraByte
1024 Terabytes : 1 PetaByte
De manera que, per exemple: 23 Mbytes = 23 x 1024 x 1024 Bytes.
Formats d'arxiu d'imatge
Les imatges es poden desar:
Sense compressió: La imatge desada és directament la suma de la informació de tots els píxels que la defineixen. Són els formats TIFF, XCF o PSD.
Compressió sense pèrdua: La imatge es desa comprimint la informació dels píxels contigus que tenen una informació semblant. Són els formats GIF o PNG.
Compressió amb pèrdua: Aquest mètode funciona com l'anterior però, en aquest cas, la compressió és més accentuada produint la pèrdua d'una mica d'informació. Es tracta del format JPG.
La resolució
La resolució és la quantitat de píxels que una imatge té en una polsada (o centímetre). A major nombre de píxels, major resolució, per tant major qualitat i major pes de la imatge.
A internet, interessa que les imatges no tinguin massa pes, per això no tenen una resolució molt alta. La resolució estàndard d'aquest tipus d'imatges és de 72 ppp (píxels per polsada).
En canvi, les imatges que s'han d'imprimir necessiten més qualitat. Per aquestes imatges es considera l'estàndard a partir de 300 ppp (píxels per polsada).
El concepte píxel per polsada (nombre de píxels per centímetre) queda ben exemplificat en la imatge inferior:
Profunditat de color
Els píxels poden arribar a representar (captar) multiplicitat de colors. Com més colors es vulgui que quedin representats en un píxel (profunditat de color), més espai caldrà reservar en aquest arxiu d'imatge. A major profunditat de color, major qualitat, però també major pes d'imatge.
Exemple fictici:
Si es vol tenir la possibilitat de representar 9 colors diferents caldrà un sol dígit.
Si se'n volen representar 99 en caldran 2.
Per 999 colors en calen 3.
... i així successivament.
16 milions de colors, 45 Kb
256 colors, 15 Kb
6 colors, 7'5 Kb
El color en televisió
En televisió, les imatges explorades per la càmera es transformen en dos tipus de senyals:
Senyal de crominància: Porta la informació dels colors fonamentals.
Senyal de luminància: Porta la informació de la lluminositat.
http://rafecas.tk/wiki/index.php?title=Sistemes_digitals_de_transmissi%C3%B3_del_senyal